dimecres, 27 de juny del 2012

#See you soon


Ha arribat l'últim dia de curs, pis, Gandia... però fins a setembre, res de fer-se il·lusions, encara que conforme estan les coses val la pena ser estudiant per a sempre.
A l'estil de Martí i Pol, estic sentada al sofà mirant el mar i veig moltes veles que solquen l'horitzó. Son les barquetes de pescadors que remenen l'aigua al passar, en direcció  mar obert. Sí, son les 5 de la matinada i no vull anar a dormir. Hi ha silenci, però no estic sola, els grills em fan companyia i el reflex de les faroles en l'aigua fan que estiga relaxada. Medite. Al pròxim curs abandone el zulo, els dos metres quadrats on he estat dormint durant este curs, per  a traslladar-me a l'habitació del costat ( per fi podré tindre la porta de l'armari oberta al mateix temps que la porta de l'habitació!!!! ).
Encara que un curs és poc en una habitació, son molts records els que m'enduc d'ella. Quasi tots bons, però altres preferisc que es queden ahí, al zulo. -Tancant etapes-.
Ara dos mesets en caseta i d'ací  a no res, vuelta al cole. Que per cert, lo indignant que és esta universitat m'ho reserve per a un moment que estiga el sol fora.
#BonaNitGandia  Ja et trobe a faltar :)

"Un niño preguntó: “¿Qué es la hierba?”, mostrándoseme

con sus manos colmadas;
¿Qué podía responderle? Yo ignoro, como él, qué es la
hierba.
Supongo que debe ser la bandera de mi índole, urdida con
la verde sustancia de la esperanza."


W A L T  W H I T M A N

Hojas de Hierba

dimarts, 19 de juny del 2012

Rimpatxa Western

Estes xiques m'inspiren. Des de la primera
vegada que vaig escoltar esta cançó, sabia que eren boníssimes. 
QUE SE DESNUDE OTRA, és el títol del primer disc de The Mamzelles, conegudes per quedar segones en el concurs Sona9, de 2011. 
Ara estic d'examens i necessite algun moment per a desconnectar, i la millor forma és escoltar el cd d'estes cracks! 
Canten sobre les escenes de sexe en les que es corren a la vegada,  la involució de la generació Hanna Montana, els professors morbosos, el botox,  el teorema de Pitàgores, la homosexualitat... I tot això en anglès, castella i català...Un disc  completet i molt ben produït. Recomanable 100%.


Rimpatxa Western
No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tan forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora hacemos como que gritamos pero es mentira

Puedo hacerlo haciendo así

dimarts, 12 de juny del 2012

Les caminades vesprades d'estiu

He caminat pels teus carrers, València. He mirat d'una altra forma totes aquelles imatges que tenia repartides per la meua memòria. Per fi, tot ha cobrat sentit, i he pogut unir les teues voreres amb els meus records.
A destacar: el  pàrquing des del qual vaig veure la nit del foc i que mai hauria sabut localitzar al mapa (tot i estar prop de Blasco Ibáñez) i aquell  edifici amb una punta inmensa ( que m'explicares una nit mentre buscàvem un lloc per fer-nos cerveses), que també està prop de Blasco Ibáñez.

He caminat pels teus carrers, València. Sota el teu sol i m'he perdut.
La gent continua fent la seua vida, mentre jo continue buscant els punts inconexes. Milers d'ànimes al món, una en cada cantó, i jo he hagut de passar per el que més punta té.