dijous, 22 de novembre del 2012

No és mentida

Ja és extrany que pugues parlar amb el teu ordinador amb una persona que està a l'altra punta del món. Doncs hui, a classe, m'he trobat parlant amb una amiga que viu a Miami, via xat del mòbil. I mentre tornava cap a casa, seguíem xarrant i quasi m'atropella un cotxe. Però realment no es tracta del cotxe, es tracta de la tecnologia. Ella ens atropellarà a tots i hui m'ha tocat a mi.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Malaurat país de botiguers

Hui, al tornar a casa han cobrat sentit les paraules de Pau Alabajos "país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya ".
Han "contractat" a la meua mare en un magatzem de taronges. No és un contracte, és anar uns dies a fer feina i potser no li tornen a cridar o no tinc molt clar com funciona açò. La cosa ha sigut que m'ha contat que ha arribat a hora, però que la primera cosa que li ha dit  la encarregada es que arribe abans. Este matí, a les 7, hi havia boira a la carretera i el polígon no tenía llum, per això li ha costat arribar. I coneguent a ma mare, done fe de que  haurà eixit de casa una hora abans.
Després m'ha contat que, sense explicació prèvia, la encarregada li ha tornat a renegar per portar pendientes i que ni se li ocurrira menjar-se un xiclet o un caramel. I per a anar al bany, demanar-li permís. Açò últim comprensible, ja que si es treballa en cadena, no es pot deixar un lloc buit, però el que m'ha molestat ha sigut això de demanar permís. Hola? 
Hui,  ha fet 14 hores, per primera vegada en molt de temps des que es va quedar sense feina.  I demà, idem, sense saber a quina hora acabarà. Com en el metge, sap que entra a les 7 del matí però no si estarà allí 3, 4 o 14 hores. M'ha comentat que una dona va fer 55 hores en 4 dies... 
Lo primer que li he dit a ma mare és, que això és explotació laboral... Ella ha afirmat.
Tornem a lo de sempre, al leitmotiv d'este temps en el que vivim: si no ho fas tu, si no t'agrada, una altra ho farà. 
Ma mare, amb una cara de cansament fins als peus, ni ha sopat. Demà next round. I m'ha dit: "açò és lo que vos espera". I lo pitjor és que te raó. La meua resposta ha sigut: "açò no, pitjor".

"...país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació 

país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espaipaís de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu."