tag:blogger.com,1999:blog-1594275640537177026.post6868621405536178335..comments2013-10-21T14:22:41.451+02:00Comments on All you need are strawberries: Les persones felices no tenen memòriafunnyaranhttp://www.blogger.com/profile/17078413541531937037noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-1594275640537177026.post-8071950736289091032010-10-13T03:15:03.769+02:002010-10-13T03:15:03.769+02:00Lamente dirte que estás equivocada Arantxa... eixa...Lamente dirte que estás equivocada Arantxa... eixa aigua podrida de la que parles ja està predestinada a evaporarse sols per ser aigua, per ser àtoms que pronte canviaran de forma, pensa que per molt podrida que estiga l'aigua d'un riu a l'endemà eixa aigua s'evapora, puja als nuvols, cau en forma de plutja i inclús potser algún dia obris l'aixeta, la poses a un got i te la beus clara i cristal·lina, pura com mai, l'aigua sempre serà la que ens ha permés la vida, la que ens ha creat, i tart o prompte, a voltes molt tard, massa tard inclús, s'evaporarà...<br /><br />eixos àtoms d'aigua canvi-aran... canvia aran...<br /><br />Ara mateix m'identifique molt amb aquest text, després de tot, no som tant diferents els uns dels altres, som humans i hi han més coses que ens uneixen que coses que ens separen, encara que no vuiguem voreles tots som exactament iguals... tots som un 78% d'aigua al nostre cos, eixa aigua es tant teua com meua com de tots, per això la frase "YO SOY TU" i el que es millor o pitjor, el que ens fa no saber si riure o plorar... busquem el mateix... eixa paraula de cuatre lletres que ens lleva la fam i la son, ens dona i ens lleva la il·lusió de viure a parts iguals, sistole i diastole, bé i mal, orige i final, mort i vida, coneixement i fe...<br /><br />la dolça contradicció de la vida, el trànsit continu, fluir, ha sigut, es i serà sempre aixina.<br /><br />Per cert, la meua millor virtut es també el meu pitjor defecte, la memòria, en tinc massa, i a voltes dessitjaría no tindren tanta, es per a assustarse, encara recorde un día que tú ni recordarás perque eres molt xicoteta en el que jo i Gabriel et feiem burla, típic joc de xiquets cruel i ignorant, o algún dels dies que potser si que recordes en els que solíem jugar al parc algunes voltes gomar, tu i jo.<br /><br />Supose que a més memòria més "contrari d'alegria", dit així ja que no puc dir altra paraula, no ara no, ara que he mirat per la finestra hui plou massa per a dirla.<br /><br />Un abraç. Cuida't i alça't pronte perque sas que sempre hi haurà gent ahí a disposició 25 hores al día, almenys jo i la meua ultra-empatia.<br /><br />http://www.youtube.com/watch?v=xZ4N3JqO_P0Irondilehttps://www.blogger.com/profile/01301986157744626589noreply@blogger.com