All you need are strawberries

FELIX DIES NATALIS, MARISA ^^

2012-02-04T15:56:00.005+01:00

Tal dia como hoy regreso de mi retiro, no espiritual, para desearte un FELIZ CUMPLEAÑOS !
Con este frío no te recomiendo salir de casa, pero se puede disfrutar el dia leyendo un buen libro, viendo una peliculita o tocando el piano, no?

Te regalo este poema de Catulo que nos hiciste traducir en clase y con el que nos hicimos un lío con tantos besos ^^ Qué bonito es!

Disfruta del dia y espero que te regalen miles de besos!

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Vivamos, querida Lesbia, y amémonos,

y las habladurías de los viejos puritanos
nos importen todas un bledo.
Los soles pueden salir y ponerse;
nosotros, tan pronto acabe nuestra efímera vida,
tendremos que vivir una noche sin fin.
Dame mil besos, después cien,
luego otros mil, luego otros cien,
después hasta dos mil, después otra vez cien;
luego, cuando lleguemos a muchos miles,
perderemos la cuenta para ignorarla
y para que ningún malvado pueda dañarnos,
cuando se entere del total de nuestros besos.

Mirant el mar

2012-02-02T03:58:00.007+01:00

Se despidió

un frío día de febrero y yo
partida en dos
no supe reaccionar ante el dolor.

Hasta siempre compañero.

Obscura i trista aquella nit.

Fent memòria un any més.

El desconegut del metro de París

2011-12-30T03:30:00.003+01:00

No volia tancar el 2011 sense parlar del desconegut del metro de París.

A principis d'any, després d'un llarg més d'examens i projecte de final de quadrimestre, els xiripitiflauticos (Bea, Vicent, Paula i jo) decidirem "relaxar-nos, celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu" París.
El metro de la ciutat de l'amor compta amb unes 16 linies i 380 estacions. Una bogeria! Al poc de temps t'ensenyes com funciona, bueno jo no, jo soc negà per a eixes coses. Vicent i Bea ens guiaven. El kit de la història son els bitllets, que son la meitat que els d'ací, i teniem mil paperets repartits per les butxaques, que al final ja no sabies quins havies utilitzat i quins no. Total, que l'últim dia, carregats de maletes i de trastos, ens dirigim a la parada de metro que teníem més prop de "casa" (véase antro, de 15 euros la nit). Problema: teníem pressa, els bitllets que acabàvem de comprar no anaven i a la finestra d'informació no hi havia ningú. Que podíem fer? No podíem passar perquè hi havia com unes portes infranquejables ^^. Estàvem desesperats, fèiem tard!! I ací és quan apareix el nostre Amélie. Aquest no buscava fotos baix d'un fotomatón,simplement aniria a la feina o alguna cosa així. Ens va veure la cara de desesperació i amb el seu bitllet va fer que 4 persones i les seues respectives maletes i trastos poguérem passar per la porta eixa rara i arribar a temps al nostre destí: casa.

Li donarem les gràcies amb un merci mal pronunciat i un somriure d'agraïment d'orella a orella. Ell va seguir i els quatre el vegerem perdre's entre la multitud de gent que circulava per els tres o quatre passadissos que s'entrecreuaven per davant de nosaltres.
El món està ple d'Amélies, quina sort haver-ne trobat un.

Aquesta és l'última entrada de l'any. Un 2011 carregadet, sobretot cap al final. I parlant de final, no sé quan serà la primera entrada del 2012. Potser no torne a escriure fins que no em retrobe a mi mateixa. Sí, m'he perdut.

Aquest bloc va començar amb molta il·lusió i força. El vaig obrir perquè tenia ganes de compartir tot allò que coneixia, pensava, sentia... poc a poc va anar adquirint una altra finalitat i es va convertir en un lloc on jo sabia per a qui escrivia i el perquè ho feia. Ara eixa finalitat ja no em pot nugar més, ni per tant aquestes pàgines. Ací he sigut jo al descobert, amb metàfores i sense elles, però solament jo.
Ara, he de deixar de banda eixe ego, reformular-me i replantejar-me. Açò no va a ser fàcil i per algun lloc hauré de començar. Sí, pel·lícules que em monte (de Hollywood).

Cuatro días para odiarte y olvidarte de una vez,
cuando quiero recordarte acumulo todo mi arte
y te vuelco en un papel.
Y te cuento tantas cosas que no te llegué a decir
porque en un papel soy todo: mi desastre, mi tesoro;
bueno y malo para ti.
Mi victoria y mi fracaso, mi disfraz para decir
que quizás estuve a un paso de morir entre tus brazos
y al final no ha sido así.
Y si me quiero escapar me invento otro lugar
para volver contigo;
y si amanece otra vez y nada sale bien, por mi que no haya sido.
Mi papel es tu enemigo
porque dice lo que callo, y yo a ti nunca te digo
Mi refugio y mi paisaje donde nadie puede entrar;
el quijote donde encierro la locura de los sueños
que me piden realidad.
Y me invento y me divido y por no volver atrás,
y me encuentro con un niño que me dice al oído
que  nunca me dejara.Mi victoria y mi fracaso, mi disfraz para decir
que quizás estuve a un paso de morir entre tus brazos
y al final no ha sido así.

Adéu 2011.

Em quede a la dutxa

2011-12-20T00:50:00.004+01:00

Hui em quede a la dutxa. Fora fa fred i el món em fa por.

ALIVE
Si has amado a alguien tanto como para que te duela, eres afortunado.
Lo sabrás cuando, con el pasar de los años, sigan surgiendo nuevas palabras, frases, canciones, etc. que te golpean con la certeza de que eso y no otra cosa es lo que te gustaría decirle. Precisamente eso. Y vuelves a la calle y al lugar y al momento justo en el que habría sido tan perfecto tener esas palabras, ese tren que arrollaría a cualquiera, la frase que nunca llega cuando debería sino mucho después, pobres nosotros los idiotas con esperanzas, con la palabra descolgándose de nuestro labio de abajo lenta y dolorosamente como sangre con saliva.

Después de muchos años, da igual.
Después de muchos, muchos, muchos años... Quién sabe.
Después de todo, seguimos vivos.

http://quieromorirmealasseisdelatarde.blogspot.com/2011/11/alive.html

Eco, silenci i paciència

2011-12-12T14:24:00.000+01:00

"Desearia poder cambiar algunas cosas sobre como he actuado últimamente estos meses. Creo que sólo estoy decepcionada de mí misma, le dije a Lucas que si amaba a su prometida entonces aprendería a estar bien con eso, porque queria que él fuera feliz. Pero lo que realmente quería era que él y yo fuéramos felices. Yo y él. Después, cuando él no se casó con ella... quiero decir... me siento fatal por ella, y por él ¿Sabes? Su corazón está roto ahora mismo y vengo aquí y me siento en silencio y escucho el eco de lo que solíamos ser. Y también deseo paciencia y gracia y la fuerza para permitirle ser feliz. Y sobretodo ruego por no hacer su vida peor debido a todo lo que le quiero. Es la parte que más me cuesta, dejarle ir, sabes? Y esta la parte de gracia, que realmente apesta"

Poetes del món

2011-11-30T13:57:00.008+01:00

Poetes com Bendetti, Machado, Granell, Estellés... estan bé, però què passa amb la resta de la gent?
Els poetes de carrer, amagats darrere del seu anonimat, escriuen en boli i paper, pensant que mai ningú els llegirà, i potser, això és el que els motiva. Una llibreta en un calaix, agafant pols durant anys, fins que algú fa el descobriment . La poesia de la seua vida.

Vull protegir-te i que em protegisques.
Cuidar-te, mimar-te, besar-te, estimar-te.
Estimar-nos.
Vull sentir-te respirar. Saber que estàs al meu costat.
Sentir-nos.
Estar amb tu, prop o lluny.Però amb tu.
Junts.

Immortals.

I descobrir que als calaixos de casa nostra hi ha autèntics poetes. Inclús en un mateix.

I plou un dia normal

2011-11-22T13:59:00.003+01:00

Dolces nits de somnis curts

L'embriac

2011-11-09T12:50:00.004+01:00

12. "El planeta següent estava habitat per un embriac. Aquesta visita fou molt curta, però el petit príncep en sortí trist.
-Què hi fas, aquí?-preguntà a l'embriac, que el petit príncep va trobar silenciosament instal·lat davant d'una col·lecció d'ampolles buides i una col·lecció d'ampolles plenes.
-Bec-respongué l'embriac amb to lúgubre.
-Per què beus?-preguntà el petit príncep.
-Per oblidar-respongué l'embriac.
-Per oblidar què?-preguntà el petit príncep.
-Per oblidar la meua vergonya-respongué l'embriac tot acotant el cap.
-Vergonya de què?-preguntà el petit príncep, que desitjava socórrer-lo.

-Vergonya de beure!- va dir l'embriac, i es tancà en el seu silenci.
El petit príncep se'n anà, perplex.
La gent gran són molt, però molt, estranys, es deia durant el viatge. "

El Petit Príncep. Antoine De Saint-Exupéry

Boig per tu

2011-11-05T15:30:00.000+01:00

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Dijo Ovidio

2011-10-30T23:34:00.002+01:00

Dijo el poeta Ovidio:

No bien me había quejado [a Cupido], cuando abrió él su aljaba inmediatamente y escogió una flecha destinada a mi perdición. Curvó vigorosamente el sinuoso arco sobre la rodilla y dijo: “Toma, poeta, argumento para tus versos”.

Down, down, down: underground

2011-10-19T10:11:00.007+02:00

No et faces mai el nus de la sabata ^^

emitse't

To los anys ix bona!

2011-10-09T22:27:00.006+02:00

Com he trobat a faltar l'olor a fum de les paelles.

El carbonet traïdor que ens pintava la cara quan acabàvem de dinar.

La font plena d'ampolles d'aigua amb les que ens mullàvem la roba.

Les mares contradient-se en com havíem de fer la paella.

El tràfec de les cadires, taules i utensilis de cuinar.

Avui les mateixes amigues d'abans i les d'ara. Amb carbonet, caldero en flames i ampolles d'aigua.

Quin goig la sensació de tornar a tindre 12 anys!

Sólo al soñar tenemos libertad, siempre fue así; y siempre así será

2011-09-30T13:09:00.002+02:00

"No olviden que a pesar de todo lo que les digan, las palabras y las ideas pueden cambiar el mundo. Les contaré un secreto: no leemos y escribimos poesía porque es bonita. Leemos y escribimos poesía porque pertenecemos a la raza humana; y la raza humana está llena de pasión. La medicina, el derecho, el comercio, la ingeniería... son carreras nobles y necesarias para dignificar la vida humana. Pero la poesía, la belleza, el romanticismo, el amor son cosas que nos mantienen vivos".

Penèlope

2011-09-25T00:18:00.004+02:00

Com Penèlope, contemple el mar esperant a que tornes.

Moltes veles solquen l'horitzó, i ninguna és la teua.

Teixint un mapa de somnis, no deixe que ningú s'acoste a ell.

Hauràs de tornar a Ítaca o quedar-te amb Calipso.

I, potser, jo me n'hauré d'anar amb els lotòfags una temporada.
El que sé segur és que no seguiré teixint una història sense fi.

Aquesta Odissea tindrà un final. Èpic o no, però final.

En defensa de la llengua

2011-09-16T18:55:00.003+02:00

Som valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem. Recordem les paraules de Cervantes: "Homer escriví en grec perquè era grec; i així mateix, Virgili escriví en llatí perquè era llatí". Axí mateix Cervantes escriví en castellà perquè era castellà. I vosaltres valencians que em llegiu, sabeu quina llengua haveu de sentir-vos obligats a escriure?

Manuel Sanchis Guarner. En defensa de la llengua

I no passa res

2011-09-01T23:02:00.002+02:00

Ho sap tothom, però no ho diu ningú

Qui trobarà la resposta?

2011-08-27T17:15:00.001+02:00

La vida és una immensa pregunta
Que cerca incansable una resposta
En cada pedra o pell, en cada arbre,
en cada cos podrint-se, en cada ona.
Tot musell, tota ungla, tota platja,
tot insult, tot alè, tota ploma,
tota sang vessant-se, tota idea,
tot dolorm tot pètal, tota cova,
tota vena, tot gest, tot silenci,
tot coltell alçant-se, tota angoixa,
tot volcà, tot llavi, tota selva,
tot nadó, tot abraç, tota roca,
tota fulla que cau, tota ànsica,
tota mar, tot bes, tota derrota,
no són més que peces d’un enorme
i llarg dubte que, enterc, interroga.

Marc Granell

Tràgic destí d'un pobre ratolí

2011-08-21T02:51:00.004+02:00

Tràgic destí d'un pobre ratolí que, l'únic pecat que ha comés, ha sigut deixar-se enxampar per un gat.
La mort sota l'espart per al rosegador i la indignació per al felis (que no catus), que ha continuat buscant un nou joguet que portar a casa.

El mundo entero es una flor

2011-08-12T03:32:00.004+02:00

Supongo que si tengo una pasión Inconfesable: quiero saber lo que se experimenta al sentir tanta pasión por algo.

La mayoría de la gente anhela algo tan extraordinario, algo tan estimulante que arriesgan todo por ese deseo, muy pocos harían algo, es muy fuerte y enajenante estar junto a alguien tan lleno de vida.

Hay demasiadas ideas, cosas y gente...demasiadas direcciones que tomar, empiezo a pensar que la razón por la que es tan importante apasionarse por algo, es que de esa forma se esculpe al mundo a un tamaño más asequible.

La vida parece estar llena de cosas similares a las Orquídeas, fascinantes para la mente, cautivadoras para el corazón, pero un poco fantásticas, efímeras e inalcanzables.

EL MUNDO ENTERO ES UNA FLOR.

Adaptation. El ladrón de orquídeas

K-K-K-K-Katie

2011-08-03T18:27:00.005+02:00

Va ser a les 3 antes meridiem quan vaig polsar el play.
La película: The Way We Were.

Sydney Pollack+ Robert Redford + Barbra Streisand= la combinació guanyadora.
Ella, Katie Morosky, preocupada per el començament de la dictadura Franquista a Espanya. Ell, Hubbell Gardiner, el xic guapo i intel·ligent que vol ser escriptor.

La historia: Una relació plena d'altibaixos on s'entrecreuen la política i les seues personalitats, tan diferents.
L'error de Sidney Pollack: tallar les 5 escenes on es mostrava el vertader final de la historia. Les coses no son el que pareixen. Desvetle que la peli, originalment, acava com ho fa per motius polítics. ( caça de bruixes de Hollywood )

El caviar: Marvin Hamlisch+ Alan i Marilyn Bergman + Barbra Streisand = Oscar a la millor musica i a la millor cançó.

Memories

Light the corners of my mind

Mistery watercolor memories

Of the way we were

Scattered pictures

Of the smiles we left behind

Smiles we gave to one another

For the way we were

Can it be that it was all so simple then

Or has time rewritten every line

If we had the chance to do it all again

Tell me - Would we? Could we?

Alexander Pope

2011-07-20T16:54:00.003+02:00

Feliz es el destino de las vírgenes vestales,

pues olvidan al mundo y el mundo las olvida a ellas;

Brillo eterno de la mente inmaculada,

cada oración aceptada y cada deseo renunciado.

¡Torticolis!

2011-07-18T18:46:00.004+02:00

Hui mentre dormia, m'ha abellit canviar de posició(cosa normal) i, en un dels moviments duts a terme, el meu coll ha fet ¡clak!. M'he quedat estirada al llit perquè el coll em feia un mal insuportable. Al veure que la meua mare no estava en casa, m'he alçat (conforme he pogut) a la recerca del mòbil. Mentre baixava les escales m'he començat a marejar, amb lo qual m'han entrat nàusees i me n'he tornat a l'habitació. M'he assegut als peus del llit intentant no vomitar tots els peluix que estaven escampats al terra. Lo següent que recorde és que m'he despertat en la cara apegada al marbre roig de l'habitació, en ferides a la cara, les ulleres doblades, plorant i amb la cama esquerre enganxada.

Total, que tinc torticolis produïda per la contracció de l' 'esternoclidomastoïdal. Costa de pronunciar, eh?
Aquestes coses, millor si ocórren en èpoques de clase i no en estiu, ni un dia abans d'anar a veure Harry Potter !! Pffff

Repòs i a que la mami em mime!! ^^

A la lluna de la Serra de Mariola

2011-07-12T19:23:00.006+02:00

El vent i el so de la mar m'han xiuxiuejat unes paraules soltes, evocant un record que pensava amagat u oblidat. He regirat a la meua ment per comlpetar, sense èxit, les imatges soltes.

Reescric els meus passos: dies d'estiu en aquell poblet de la Serra de Mariola, amb els avis.

Obrint els calaixos no he trobat massa d'aquell temps a banda dels passejos pel monestir, les fonts d'aigua fresquíssima i un husky siberià blanc (gran, pelut i sempre amb la llengua fora pel calor), dels veïns i amics dels progenitors del meu pare i dels oncles.

De sobte m'han entrat unes ganes irrefrenables de visitar aquell poble, per veure que em conta el vent i, per si de cas, puc trobar l'espurna d'alguna cosa que, de segur, vaig deixar per alli oblidada entre jocs i infantesa, aquelles nits d'estiu.

Felicitat?, ignorància i, potser també, una mica d'hipocresia que sempre sabré ignorar però mai oblidar.

Conta'm la veritat sobre l'amor

2011-07-11T18:28:00.007+02:00

"Les persones ens movem amunt i avall,

ara amb avió, ara en barco.

La qüestió és moure's.

Si restes quiet, la vida et cau a sobre.

I pesa."

Santiago Forné. Conta'm la veritat sobre l'amor

El apartamento

2011-07-11T01:15:00.009+02:00

¿Cuántos días son necesarios para desintoxicarse uno de la persona amada?

Tendría que inventarse una sonda para lavar el corazón.

Black or white?

2011-06-25T01:21:00.006+02:00

I just can't stop loving you, Michael Jackson

As time goes by

2011-06-11T02:03:00.003+02:00

Quan les coses bones s'acaben arriba la tristesa.
Compartir dos anys pis amb dos persones increíbles ha sigut una gran experiència.
Recorde quan ens coneguerem: jo buscava pis i vosaltres no.
No se si va ser el destí o la lluna que aquell dia estava en tauro per ací estem: babs, el niño lirón i el revolucionario o més coneguts, en els torns de rentar els plats, com a: macho alpha i lirón.
Jo no deixe el pis, ni la carrera ni res per l'estil, però AndreZ ha de complir amb el seu rellotge biològic i el pis que està pagant a València i deixar-nos(ací ja entra la lógica del mundo-mercado en el que està inmers). A Vicent podré continuar renegant-li però, qui es farà xutes de red bull amb mi a les 10 del matí? amb qui faré intercanvis de pelis? amb qui em riuré de les bogeries momentànies ( fantasiaaa!! ) de Vicent? qui ordenarà el pis quan Vicent i jo no ho fem? qui ens renegarà per no tirar el menjar podrit de la nevera? però sobretot, QUE PASSA AMB MUJERES DESESPERADAS??? L'altre dia no vaig ser conscient que aquell últim capítol de la temporada, també era l'últim que voríem com a companys de pis... :(

No tots els moments son infinits, alpha i omega, però aiss, et trobaré tant a faltar!!

La dictadura continua

2011-05-24T02:30:00.003+02:00

Destrossada, abatuda, impotent, indignada...
Ficant la vista en el al futur veig les coses més clares,
però mirar el mapa de l'Estat espanyol i veure'l blau, em produeix clafreds,
però més tremole quan pense que a la Pobla sofrirem 4 anys més de desgovern.

El diumenge de les eleccions va ser un dia amarg, però alçar-me hui crec que ha sigut pitjor. Coses més rares mos han de pasar.

D'ací 4 anyets, més. Neus i Vicent ho han fet genial! Si tots els polítics foren com ells, les coses serien diferents.

Aquest divendres a renovar energies a l'insti, que fan falta.

Força!!

Lladre de cors, lladre de versos

2011-05-18T01:35:00.001+02:00

Conec el teu antifaç,
Distingeixo els teus passos,
Reconec l’olor que fas
I els teus moviments fugaços.
Molt ràpid intueixo
Que et dec tornar a tenir al cap
Quan altre cop et penso
A tu, i al meu cor robat.

Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.

ANNA ROIG

Exili

2011-05-16T00:52:00.007+02:00

L'exili és l'única sol·lució que em queda. Faré un traguet a les aigües del Leteo o un mosset a la flor de loto.

Fa vint anys que tinc vint anys

2011-05-13T18:57:00.002+02:00

Well, well, well, hui m'he despertat amb vint anys al cos. Físicament tot igual, ni una arruga més, ni un granet... això sí, la meua ment m'ha fet saber només despertar que ja no n'éren 19, sino 20.
Normalment no m'agrada el dia del meu aniversari, pero ahir va ser un dia genial. Totes les mostres d'afecte, de la gent que se'n va enrecordar de mi, les paraules d'amor sencilles i tendres, els regalets, les cartetes de la bústia, els amics... mai havia estat tant contenta per complir vint anys.
Merci a tots!! :)

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus... ( els de l'Olimp, clar)

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

HBD

2011-04-24T02:05:00.000+02:00

16 d'abril. Volem TV3

2011-04-17T16:03:00.002+02:00

Ahir els Països Catalans ens mobilitzarem a València per demanar que ens tornen les emisions de TV3. La manifestació per el 25 d'abril, va tindre molts subtítols: Sí a TV3, No a la corrupció, Camps dimissió, Llibertat d'expressió. Eixirem al carrer per demanar el que ens correspon: que ens deixen viure en pau i en llibertat. Tenim dret a decidir quina televisió volem veure. Tenim dret a decidir per nosaltres mateixos. Estem farts de polítics corruptes i incompetents.

La manifestació d’Acció Cultural reuneix 100.000 persones en València

Lluís Llach ha d’actuar des d’un camió perquè l’Ajuntament no permet la instal·lació d’un entarimat

La Diputació de València tampoc no deixa la plaça de bous per a l’actuació de Llach

La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

…

Cal destacar per tant l’ample suport polític, sindical i associatiu a la convocatòria d’Acció Cultural, i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l’extraordinària resposta ciutadana, que ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals.

acpv.net

Llunes pasades

2011-04-15T14:02:00.009+02:00

"Ballaré en la teua boda. Siga en qui siga."
Cual pel.lícula de Disney.
Son les últimes paraules que recorde de la conversa.
Moltes llunes han passat. Aquella conversa s'ha esfumat.
Et trobe a faltar però, que he de fer?
Coses més rares mos han de pasar.

Alpha i Omega.

Macedònia

2011-04-07T00:27:00.006+02:00

Què sería una macedònia sense maduixes?

Un dia sense sol.

Un bes sense llavis.

Streisand sense Brolin.

Coca sense Cola.

Gandia sense Andrés i Vicent.

El pol nord sense gel.

Un aniversari sense amics.

El You sense el Tube.

El clàsiques sense Marisa.

Lennon sense els Beatles.

Un teclat sense tecles.

Mirar però no veure.

Estimar però no sentir.

All you need sense strawberries.

Jude sense el seu somriure.

Antònia sense Font.

I per a tú?, que es una macedònia sense maduixes?

Silenci

2011-03-29T21:29:00.005+02:00

De nit, la terra enmudeix.

Sols parlen els morts.

Viure serà una gran aventura

2011-03-28T00:54:00.002+02:00

Puc confiar amb tu per sempre?

"Yo creo en ti"

Jude

2011-03-16T19:14:00.002+01:00

Quan surtis per fer el viatge cap a ÍTACA, assegura' t de fer-ho ben acompanyat.
Que la companyia siga agradable i que compartisques amb ella un sentiment.
En trosset de camí que porte, he trobat la companyia i el sentiment idoni.
Quina felicitat. Quina alegria.
Encara que la vida no ens somriga, que ens importa? ens tenim, et tinc.
T'estime, t'estimu, t'estim.

El gran dictador

2011-02-24T19:20:00.005+01:00

Realmente lo siento, pero no aspiro a ser emperador. Eso no es para mí. No pretendo regentar, ni conquistar nada de nada. Me gustaría ayudar en lo posible a cristianos y judíos, negros y blancos. Todos tenemos el deseo de ayudarnos mutuamente. La gente civilizada es así. Queremos vivir de nuestra dicha mutua...no de nuestra mutua desdicha. No queremos despreciarnos y odiarnos mutuamente.

En este mundo hay sitio para todos. Y la buena tierra es rica y puede garantizar la subsistencia de todos. El camino de la vida puede ser libre y magnífico, pero hemos perdido ese camino. La voracidad ha envenenado el alma de los hombres, ha rodeado el mundo con un círculo de odio y nos ha hecho entrar marcando el paso de la oca en la miseria y en la sangre. Hemos mejorado la velocidad pero somos esclavos de ella. La mecanización que trae consigo la abundancia nos ha alejado del deseo. Nuestra ciencia nos ha vuelto cínicos. Nuestra inteligencia duros y brutales. Pensamos en exceso y no sentimos bastante. Tenemos más necesidad de espíritu humanitario que de mecanización.

Necesitamos más la amabilidad y la cortesía que la inteligencia. Sin estas cualidades la vida solo puede ser violenta y todo estará perdido. La aviación y la radio nos han acercado los unos a los otros. La naturaleza misma de estos inventos requería la bondad del hombre y reclamaba una fraternidad universal para la unión de todos.

En este momento mi voz llega a miles de seres esparcidos por el mundo. A aquellos que puedan comprenderle les digo: no desesperéis, la desgracia que ha caído sobre nosotros no es más que el resultado de un apetito feroz, de la amargura de unos hombres que temen el camino del progreso humano. El odio de los hombres pasará y los dictadores perecerán, y el poder que han usurpado al pueblo volverá al pueblo. ¡Y mientras existan hombres que sepan morir, la libertad no podrá perecer! Soldados, no os entreguéis a esos brutos...hombres que os desprecian y os tratan como esclavos, hombres que regimientan vuestras vidas, imponen vuestros actos, vuestros pensamientos y vuestros sentimientos; que os amaestran, os hacen ayunar, os tratan como ganado y ¡os utilizan como carne de cañón!.No os pongáis en manos de esos hombres contra natura, de esos hombres-máquina con corazones de máquina. ¡Vosotros no sois máquinas!¡Vosotros no sois ganado!¡Vosotros sois hombres!¡Vosotros lleváis el amor de la humanidad en vuestros corazones! No odiéis. Sólo los que no son amados odian. Los que no son amados y los anormales....Soldados, ¡no combatáis por la esclavitud! Combatid por la libertad. En el capítulo 17 del evangelio según San Lucas está escrito: "El reino de Dios está en el hombre mismo". No en un solo hombre, ni en un grupo de hombres, ¡en todos los hombres! Y ¡vosotros! Vosotros, el pueblo tenéis el poder para crear máquinas. El poder para crear la felicidad.

Vosotros el pueblo tenéis el poder para crear esa vida libre y espléndida...para hacer de esa vida una radiante aventura. Entonces, en nombre de la democracia, utilicemos ese poder...¡unámonos todos! Luchemos por un nuevo mundo, un mundo limpio que ofrezca a todos la posibilidad de trabajar, que de a la juventud un porvenir y resguarde a los ancianos de la necesidad, prometiendo estas cosas gente ambiciosa se ha hecho con el poder, pero ¡han mentido! No han mantenido sus promesas, ¡ni las mantendrán jamás! Los dictadores se han liberado pero han domesticado al pueblo. Combatamos ahora para que se cumpla esa promesa. Combatamos por un mundo equilibrado...un mundo de ciencia en el que el Progreso lleve a todos a la felicidad. ¡Soldados! en nombre de la democracia, ¡unámonos!

Charlie Chaplin, El Gran Dictador, 1940

Futur en venda

2011-02-22T13:14:00.001+01:00

Si la llengua és la joguina
predilecta del govern
si l'horta es troba en mans
dels especuladors
si el valor de la vivenda
no sembla estancar-se mai
si l'atur és implacable
i el teu sou escàs
si censuren la cultura
manipulen els mitjans
si condemnen al silenci
tota oposició

Està en la teua mà salvar el teu futur
canviar la realitat que ens envolta
no tornem a claudicar
no volem comprar més fum
ara toca prendre part i dir la nostra.

Si la porta està tancada
per a qui no té papers
si els records de la postguerra
semblen tan recents
si s'engreixen les butxaques
a costa del teu esforç
si entrebanquen el treball
dels nostres professors
si censuren la cultura
manipulen els mitjans
si condemnen al silenci
tota oposició

Està en la teua mà salvar el teu futur
canviar la realitat que ens envolta
no tornem a claudicar
no volem comprar més fum
ara toca prendre part i dir la nostra.

Pau Alabajos. Futur en venda.

Al Calaix

2011-02-08T13:37:00.003+01:00

Al meu calaix hi ha una fada tancada en clau. No l'alliberaré. Potser s'escaparà.
No cal que diga que crec en les fades. Perquè crec, i ella ho sap.
Viu sola. Les seues companyes Fortuna i Bastet han mort.
Ella es l'última que em queda.
Si s'escapa estic perduda.

Fue mi nacer conspiración divina,
Maléfico castigo, designado
Contra los hombres, por un cielo airado
Que en todo se entremete y determina.

Un estuche labrado en plata fina
Se me dio a mantener siempre cerrado;
Mas mi espíritu estaba dominado
De esa curiosidad que nos fascina.

No pude resistir tanto misterio,
Y al abrirle, escaparon con estruendo
Todos los males en furiosa danza.

Hice de un Paraíso un cementerio;
Pero vi que en el fondo, sonriendo,
Al menos me quedaba la esperanza.

Felix Dies Natalis, Marisa!

2011-02-04T00:18:00.005+01:00

¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!
Áyax era más fuerte que Diomedes,
Héctor, más fuerte que Ayax,
y Aquiles el más fuerte; porque era
el más fuerte…¡Inocencias de la infancia!
¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!

Antonio Machado.

Cuando yo era niña no soñaba con los héroes de la Ilíada, porque no sabía lo que era,
pero ahora ya sueño con Helena y Paris, con Atenea, Hermes...

De pequeña aprendí normas de conducta, matemáticas, lengua; escuché hablar de un tal Dios,
del cielo y del infierno, de Eva... pero nadie me contó quién era la diosa de la sabiduría, el barquero, Pandora,
o lo que era el Tártaro.

Memoricé la teoría del Big Band, pero no la Teogonía de Hesíodo.
De mayor entendí que había algo más. Que no todo se reducía a lo establecido.
Apareció el monte Olimpo y toda su historia ante mis narices. Con sus dioses, héroes, musas, monstruos...
Una cultura nueva por descubrir.
En ese momento el curso de mi destino cambió. Tenía que saber más. Conocer los entresijos de las historias que nunca me habían contado. Me faltaba algo.
Y lo encontré. Lo encontré en una clase llena de amigas. Dónde éramos nosotras y los antiguos.
El caos se convirtió en orden y diversión. Tú, Atenea, nos contábas maravillosas historias de amor, de odio, de guerra, de traición... con tanto entusiasmo y pasión que el mismísimo Aquiles se apareció para poder escuhar los cantares de sus gestas, cual Peter Pan sentado en la ventana de Wendy.

Hoy te escribo estas palabras en tu Dies Natalis, para desearte que pases un feliz día y que te rodees de la gente que más te quiere.

¡Muchas Felicidades!

Mi regalo, una canción que conocí gracias a mi compi de piso. Espero que te guste:

Condenada por los dioses
sin su linda voz,
Eco se esconde en la cueva con su dolor.
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír.
Narciso es soberbio,
¡Por Dios, qué guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés.
Pasea en el bosque su melancolía.
Nada es suficiente, su alma está vacía.
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Cómo confesarlo sin su propia voz.
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Narciso recibe castigo por ser tan cruel.
El agua nunca fue tan clara, ni tanta la sed.
Al ver su reflejo por fin descubrió el amor,
Ahogado en sí mismo se convierte en flor.
Eco de pena y locura se consumió,
Sólo quedó resonando sin fin
Su linda voz.

Ahora tú dime:
¿Qué demonios hago yo aquí?
¿Soy sólo tu espejo o me ves a mí?
¿Se me consiente algo más que repetir cada palabra que deseas oír?
Tocas el agua, se tiende la nariz
La imagen es vana, el llanto no tiene fin.

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Contigo haré lo que quiera
Lo que quieras… Lo que quieras…
¿No ves qué triste es mi vida?
Es mi vida… Es mi vida…
Tú cargarás con mi pena
Con mi pena… Con mi pena…

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Cristina Rosenvinge. Canción del Eco.

http://vmontoli.wordpress.com/2011/01/31/christina-rosenvinge-cancion-del-eco-nina-loca-mitologia-y-poesia-eco-y-narciso/

"Son tiempos dificiles para los soñadores"

2011-02-02T22:17:00.003+01:00

Amanèixer gris. La meua alma està trista, sola i cansada.

Ni el somriure, ni la revolta em faig goig ara.

Els somnis s'esfumen i la vida em dona penes.

Temps complicats per a la que suscriu.

Un pensament alegre

2011-02-01T22:18:00.003+01:00

Hui, un pensament alegre per totes les persones que portem al cor
i sobretot un, per a les que ja no estan.

Ens veiem a l'illa.

Tanieta, felicitats!! Un besoot

La revolució se m'ha menjat

2011-01-21T20:13:00.003+01:00

La revolució se m'ha menjat.

El cel era massa gran com per a conformar-me amb un trosset,

però, ara, no es que siga gran es que és enorme.

Quan es vullga fer una revolució, no em telefoneu a mí.

Albergina Farcida

2011-01-21T00:41:00.004+01:00

Dins de l'espiral

-dret, historia, producció,

guió, organització d'empreses,

musica, dret, historia, producció,

guió, organització d'empreses,

musica....-

he trobat temps per a cuinar. No cuinar desitjos ni somnis, sino una albergina farcida. Quin plaer el de la cuina, quin plaer poder cuinar!

(ja ho diu Anna Roig).

El que siga menys estudiar.

Per cert, algú més odia Bolonya tant com jo??

Caminar

2010-12-26T23:19:00.002+01:00

Mis labios son rojos para morder y saborear con intensidad todo lo que vivo y mis pies son verdes pues mi punto de apoyo es la esperanza sin la que no podría caminar ni avanzar.

H.M.V

Nadal, xé això pa qué?

2010-12-24T00:09:00.003+01:00

Un altre any ja està ací el Nadal, be, ja fa dos mesos!
Dos mesos donant la tabarra amb les nadales, les compres, les llums... xè, pa que tant?!
Bombardejos d'anuncis. Anuncis, anuncis i més anuncis: joguets, colònies, cotxes, roba...
I cada any el mateix: a comprar regals, consumir i a sopar i/o dinar amb la família... Bones cares, hipocresia, falsetat, aguantar als fanfarrons, les preguntes, atiborrarse de gambes... Tots pensem el mateix, a ningú li agrada tindre que fer aquest paripé, pero totes les famílies, any rere any, quan arriba el Nadal tots de gala i amb bona cara. "...con sonrisas de cordialidad nos pretenden embaucar..." (ska-p).

N'estic farta! Però, qué puc fer jo? només sóc una simple persona, al·lienada i encantada amb les magnífiques llums del corte ingles i l'anunci de freixenet.
Doncs, un altre any, LO MISMO DE SIEMPRE!
Fins l'any que ve!

Ens veiem a l'illa

2010-12-09T01:15:00.006+01:00

El camí de la vida, de vegades curt, de vegades llarg.

No es que el camí s'acabe, som nosaltres els que ens aturem.

El nostre cos ja no dona per a més i es nega a continuar.

A ell no l'importa res: ni possesions, ni amor, ni amistat...

Tots els cossos son iguals: Revels i despreocupats.
Amb dada límit.

Realitzen el recorregut i quan ja no poden més s'arretiren.

Amb la importència que dona veure com un caminant s'atura

en el seu viatge, recorde aquesta cançó que cantava de menuda

a l'escola. Sempre m'ha encantat i hui és un bon dia per a recordarla.

El meu avi tenia un cucut de paret
que tocava les hores molt bé.
A les tres, a les quatre, a les cinc i a les sis,
i les mitjes tocava també.
Però un dia el cucut de tan vell es va trencar
i el meu avi no el va poder arreglar.
Per molts anys cucut vell, cucut vell el va cuidar,
però un dia el cucut es va aturar.

Ens veiem a l'illa!

Dolces nits de somnis curts

2010-12-07T20:02:00.008+01:00

He pensat que o deixe de pensar o m'explotarà el cap.

I ara, què?

2010-12-01T22:36:00.004+01:00

Plou, és aborrit.

Harry Potter està arribant al final de l'aventura.

El mal d'esquena disminueix.

Vertigo de Hitchcock m'espera.

L'odi cap al nadal augmenta.

S'acaben els dies.

Scrooge ha devorat un pa i els meus cacaus.

Indiferencia davant el món.

I ara, què?

recorda oblidar

2010-11-30T12:00:00.011+01:00

Abans dormía abraçada a un peluix.

Vaig pensar:

"Per a que seguir aferrada al passat?"

I ara, sols em protegeixen durant les fredes nits

el nordic i els llençols.

Prometeu ha tornat el foc

2010-11-21T02:26:00.006+01:00

En la oscuritat hi ha una llum en la casa de Frankenstein. Els meus ulls no la poden veure. Serà que m'he encegat? O serà que aquesta nit Prometeu ha tornat el foc a Zeus? Segurament serà que algún manasses ha reobert la caixa de Pandora i l'esperança s'ha esfumat. El meu Tyler Durden es passeja per ahí com si res. Ningú el para. Fa de les seues sense miraments. Pensant-ho be, des de quan tinc un Tyler Durden? Bé, el protagonista no s'en adona de la seua doble personalitat fins al final de la pel·lícula, però a mi m'agradaria descobrir-ho abans... per poder canviar i eixes coses.

L'elèctrica ha tallat la llum a la casa de la creació, per no pagar les factures però, quines factures, si Frankenstein utilitza ciris?

Solidaritat amb el poble saharauí

2010-11-09T17:24:00.004+01:00

Ara més que mai, solidaritat amb el poble saharauí.
Per l'autodeterminació del Sàhara i per a condemnar el que està passant últimament a l'Aaiún, tots a la manifestació en Madrit el dissabte 13 de novembre.
El 6 de novembre es compliren 35 anys que l'exèrcit marroquí ocupa el Sàhara Occidental.

Per la dignitat, la igualtat i la llibertat de les persones

Sàhara Lliure!!

Projecció Semifinalistes Inquiet 2010

2010-11-05T12:53:00.003+01:00

El pròxim dijous 18 de novembre es projectaràn a València els curts semifinalistes de L'inquiet, a corre-cuita 2010.

'Tard o d'hora' ha estat a l'altura i allà que anem tots!

DIJOUS, 18 DE NOVEMBRE, A LES 7:30h EN LA SALA SGAE DE VALÈNCIA. Després concert dels amics de les arts!!

Espere vorevos a tots allí, però per a qui no puga vindre, em compromet a ensenyar-li el curt personalment. De mi puño y letra. xD

L'olimp es queda sense deesa per uns dies

2010-11-02T17:09:00.004+01:00

Com tots sabeu, i si no us eu enterat per mi es que ens hem vist poc ultimament, la deesa Streisand ha abandonat per un temps la ambrosía i ha baixat del l'Olimp per viatjar a Madrit. Es preguntareu que faig jo actualitzant el blog en compte d'estar perseguint-la... jo també m'ho pregunte des de que sé que Barbra està en Espanya. Gràcies a la premsa, (notese mi tono sarcástico) m'he enterat massa tard i el matrimoni Brolin-Streisand-Samantha- (xD) ha abandonat Spain, després de passejar-se per Toledo, on Babs buscava alguna informació sobre els seus origens jueus.

Cawen la leche!

Informació:

- S'han allojtat a l'hotel Ritz ( que volieu, que dormiren en la pensión Loli, o que? jajaja )

-Com sempre, viatjaven amb Sammy ( Samantha), la perreta de la Babs i la seua cuidaora (sí, la gosa te una cuidaora personal... a la que també vaig veure a San Sebastián)

-Han anat al Prado, al Thyssen, al Palau Real...

I res, espere que lo pròxim que visiten siga València, perquè vamosss la Babs me te marejaeta... que si San Sebastián, que si Barcelona, que si Madrit.... ja està bé! a València cullons!

No tinc títol per a questa entrada :)

2010-10-31T02:02:00.003+02:00

PD (pre dada): Jo tenía una idea de com anava a ser aquesta entrada, i l'he començada, però després la cosa s'ha anat embolicant i no se jo... coses que volia dir, no les he dit i coses que no tenia pensades dir, ahñi están... agarreu-ho com pugau. " Aspallet i en bona lletra" hahah

Res emocionant m'ha passat ultimament. Res que valga la pena contar. Ni fu, ni fa. O, tal vegada si?
No porte una vida de viatges, soparots, festes... No tinc un cotxe propi, ni una casa al meu nom, ni treballe... Ni soc una 'lumbreras' en els estudis, ni crec que puga dir que algo se'm done bé, com per a diferenciar-me dels demés... Hui per hui encara no toque cap instrument, ni tinc un gos, ni m'ha tocat el gordo... Per això pense que res emocionant m'ha passat ultimament. Bé, res que valga la pena contar i que tinga un mínim d'interés. L'únic que puc contar interessant és que hem acabat de fer un curt en 15 dies; que demà celebrem un aniversari i Halloween, que hui hem anat de sopar a Llíria a casa d'un amic, que anit vàrem estar veient Glee i xarrant fins les 3 del matí...
Podrieu pensar que aquestes coses son simples, sense cap importància. Pensem que el temps que passem amb els amics és com per obligació, perque tenim uns amics i els hem de mantindre, però que passa quan tot això supera els límits i l'amistat es converteix en molt més que simplement passar l'estona junts?
L'altre dia, anant en cotxe, una amiga i jo no teniem cap tema de conversa. Anàvem les dos en silenci. Extrany, veritat? Potser, però no eren necessaries les paraules. L'amistat i el temps que hem compartit fan que eixos silencis, que en altres ocasions son incòmodes, siguen una part important de les relacions.
Res emocionant m'ha passat ultimament... mentida! No seré la millor persona del món, ni tindré els amics més perfectes, però em senc afortunada de tindre'ls (encara que no tinga un gos, ni un cotxe...) i cada minut, segon, hora que passe amb ells és merescut de ser recordat i perquè no, contat!

Quan les paraules sobren, sempre podem estar en silenci.

Una series de catastroficas desdichas

2010-10-23T01:43:00.002+02:00

Per fi hem acabat el rodatge!!! weeeeeee
Després de varios contratemps i putaes, perque vamos... Tota la culpa la te la lluna en tauro.
Dijous per la nit, mentre estem rodant uns plànols en un cotxe, deixem una bossa de material de so al costat d'un contenidor del fem. Mentre estem gravant, sentim una veu:
- La motxilla de Juanma!!!
I en això que mirem on l'havíem deixada i estava el camió de la basura acabant de buidar el fem d'un contenedor. Preguntem als homes i ens començen a cridar, que ixe no era lloc de deixar les coses... i ràpidament desaparegueren, sense practicament poder buscar una solució junts.
DESASTRE! Calia averiguar ràpidament que hi havia dins la bossa. Afortunadament sols uns cables, i unes instruccions. Cal dir, que Juanma, és un professor que ens ha deixat material personal d'ell amb tota la confiança del món. Que redesgraciats que som!!

I per a més casualitats de la vida, Andrés (l'astròleg) ens informa a mí i a Vicent, que la lluna estaría en tauro el divendres ( osiga hui)... Vicent i jo som tauro, cabuts, maniatics, detallistes... DESASTRE TOTAL! A Vicent se li ha mort el portàtil Mac, i este matí el mòvil no li s'engegava!
Hem carregat el cotxe de maletes i de trastos per a anar-nos'en cap a Picassent, al arrancar, i baixar un bordillo amb 4 tios al cotxe, els baixos de darrere m'han tocat contra el pis... no e volgut mirar que li ha pssat al cotxe... (preferisc no fer-ho) i a mes a mes se m'ha trencat una foto ( important): LLUNA EN TAURO, hem repetit tots durant tot el dia.

Abans de pujar al cotxe ens toca la del metro de València i ens diu que abans de autoritzar-nos la jefa vol que li enviem el guió per tal de comprovar que no perjudiquem la imattge del metro... flipant, osiga li enviem la solicitud de permís la setmana pasada, ens envia un esborrany de la llicència per a poder gravar i el mateix dia que em de gravar-ho tot, ens telefona amb això... va per favor!!
Al final ens ha retelefonat confirmant que podíem gravar.... menos mal.

Ens hem alçat a les 10, ens hem posat apunt, fet els entrepans per a tot el día, hem ixit cap a Picassent, però abans em pujat al pis a deixar totes les maletes que havíem pujat al cotxe, per tal de mantindre els meus baixos del cotxe...

El dia en Picassent perfecte, excepte que una de les actrius s'ha possat malíssima, però s'ha recuperat després d'un hibuprofeno i una migdiada al cotxe. LLUNA EN TAURO.

Cap a València a les 6 i pico 7... ATASCO EN LA NACIONAL, flipant, pa morir-se!
Sopar corrents després de moments de confusió i de pèrdua a l'hora d'aparcar cotxes...
Per fi al metro, (22.00h) en una hora hem rodat una barbaritat de plànols, entre canvis de tarjetes de memòria i la gent que ens mirava flipats....

...i ja a casa, amb tot el curt rodat i "exhaustos y fracasados" ( que diu mon pare).

Sols queda montar.... `Pròximament a les millors sales xD Me'n vaig a dormirrrr!! (ah i demà dinar amb Amado)

LLUNA EN TAURO!

FELIX DIES NATALIS HAÏSSA

2010-10-20T10:00:00.002+02:00

Hey Jude, hui fa 19 anys que vas arribar al món, i segur que ho feres amb un cd dels Beatles baix d'un braç i amb un llibre baix de l'altre.

MOLTES FELICITATS!!!

Jo me'n vaig als camps de maduixes, vens amb mi??

Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Living is easy with eyes closed
Misunderstanding all you see
It's getting hard to be someone
But it all works out
It doesn't matter much to me
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
No one I think is in my tree
I mean it must be high or low
That is you can't you know tune in
But it's all right
That is I think it's not too bad
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Always, no sometimes, I think it's me
But you know I know when it's a dream
I think I know I mean a "Yes"
But it's all wrong
That is I think I disagree
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever

Pròxim destí... Inqiuet 2010

2010-10-19T20:44:00.002+02:00

Un grupet d'amics em decidit participar en el INQUIET 2010, un festival de cinema en valencià.

Tenim fins al dia 29 per a entregar un curt de màxim 15 minuts, i que porte com a lema : Pròxim destí...

La setmana passada asistirem a Picassent on s'entregàven les bases del concurs i on ens digueren quin anava a ser el tema per a enguany. I res, ens posàrem mans a l'obra per crear el meravellós guió que ens ha quedat.

Ens esperen uns dies de poc descans i relax, però estem tots molt motivats i il.lusionats per tirar el projecte endavant.

Hui em gravat alguna escena. Brutal!

Demà a rodar en Picassent, per la nit. Que freeeeeet!!!

En aquest link està la pàgina de l'inquiet. Hi ha un video de la presentació del lema en el que ixim nosaltres. weeee

http://www.inquiet.org/

Les persones felices no tenen memòria

2010-10-11T01:57:00.006+02:00

Per a que la teua vida funcione, asegura't de cagar-la tantes vegades com pugues.

Simplement, fer les coses del revés. Les teues esperançes i il.lusions en un moment tirades per terra, mai millor dit. hahaha. Em ric per no plorar.

És molt senzill: Agafa les oportunitats que t'ofereix la vida i, tira-les al fem, ignorales, com si eixes oportunitats pasàren cada dia per davant la teua porta. ( Sí, em pose catastròfica)

Des de fa uns anys cap ací, el meu món està girat al revés. No se que em passa, no sóc la persona que pensava que sería. La meua vida s'ha quedat estancada, com l'aigua, que ni avança ni va enrere, fins que es podreix. M'estic ofegant en un camí que no avança, i que no em deixa avançar.

Aquesta és simplement una reflexió de les de sempre. Hui tenía la necessitat de escriure-la. He sentit una opressió al pit, un nerviosisme que mai havia tingut abans. Ha sigut com un punt i final, com dir, ja s'ha acabat, ja l'has cagat, oblidat'en. Em delate. Acava sent el mateix de sempre. El que plena les pàgines d'aquest blog des de fa temps son sempre els mateixos sentiments. Majoritàriament el p--o. amor, la tristesa, la soledat, la impotència, la frustració, però sobretot ell, sempre ell. El pitjor del cas, es que no puc plorar. No puc plorar perquè no em serveix de res, però faça el que faça no em serveix de res. Sempre acave ferida o amb més merda al coll.

Sempre estant per a tots. A disposició. 24 hores al dia. I després, palos al llom. Sempre la última, i sempre sent la mala.

Crec que ja me'n estic anant per les rames, però esque aquesta entrada, va dedicada a la ràbia, a la impotència que tinc dins i que no puc expresar en cap altre lloc millor que ací. On la gent pot compartir aquests sentiments. Eixos que tots hem tingut alguna vegada i que fan que els humans ens identifiquem els uns amb els altres. Encara que he estat dubtant si publicar aquesta entrada, m'ho he pensat i he decidit que sí, que aquestes paraules son qui jo sóc. Ací estic jo. No m'oculte. perquè fer-ho més?

Concluisc aquesta entrada amb un aforimse de Joan Fuster, amb el qual en aquesta etapa dels meus sentiments, m'identifique: "Les persones felices no tenen memòria. " Jo sí que en tinc i, massa.

El encargado de limpieza

2010-10-05T00:26:00.001+02:00

Pepe, el encargado de limpieza, esta noche se ha encontrado con Juan, vicepresidente de la empresa. Este se ha quedado a trabajar hasta tarde, tanto que ha llegado el turno de la limpieza y él todavía sigue tecleando frente al ordenador. Ensimismado frente a sus documentos, facturas y demás ventanas que tiene abiertas en la pantalla, no se ha percatado de la presencia del hombre que está tirando a la basura todas las latas de refrescos, envoltorios de comida y demás papeles que hay tirados en el suelo despreocupadamente.

Pepe no es que sea muy silencioso, ya que intenta llamar la atención de su jefe, que es un guarro. Después de recoger el suelo, procede a limpiar los estantes, llenos de figuritas inservibles- al parecer de Pepe- que le regala la gente cuando va de viaje a algún sitio, o que le regalan clientes y proveedores… Juan quiere que estas figuras estén impolutas y, ordenadas en el mismo orden con que se las van regalando: estante superior derecho, luego izquierdo y en el mismo sentido en los estantes inferiores, siempre de derecha a izquierda. ¡Ah! y que no se rompa ninguna… puede ser una catástrofe.
Mientras limpia cada una de las figuras y las deja en el orden establecido, Pepe no deja de toser- como diciendo “malditos objetos inservibles, que lo único que hacen es criar polvo”-. Pero Juan sigue a lo suyo, como si en la habitación no hubiese nadie más. Sólo sus líos de papelorios y él.

Pepe termina de limpiar el despacho, y cierra la puerta de un portazo. En ese momento Juan baja de las nubes y se percata de que alguien ha salido de su despacho. Se levanta corriendo y ve que es el hombre de la limpieza y se dirige hacia él. Le toca el hombro y Pepe, que ha escuchado los pasos tras de sí, se gira, y a punto está de ponerse a cantarle las cuarenta a su jefe. Pero en el momento que se gira, ve que Juan sujeta algo en la mano, y que ésta va en su dirección. Ese algo tiene forma de caja y está envuelto en papel de regalo.

Juan le pide disculpas a Pepe, por tener siempre la oficina tan sucia y de ser tan escrupuloso en el limpiado y ordenado de sus figuritas. Le entrega la caja. Pepe no sabe cómo reaccionar, no esperaba tal consideración de su jefe. Por primera vez, ve un brillo de humildad en el rostro del hombre que siempre lo ha ignorado, relegándolo a la categoría de figurita de estantería.

Antes de que Pepe pueda decir nada, Juan se disculpa por tener que volver al trabajo, le da un apretón de manos, le dibuja una amable sonrisa cansada en su rostro y vuelve a abrir la puerta por la que ha salido.

Juan mira el paquete que tiene en las manos. Decide abrirlo. Sus ojos se abren como los de un lémur, y abre su boca sorprendido. No puede creer lo que el gilipollas de su jefe le acaba de regalar. Se quita la bata azul de limpieza, la tira contra la pared con todas sus fuerzas, sale de las oficinas, da un portazo y se larga.

En su despacho, Juan no puede parar de reírse. De derecha a izquierda, hay un hueco en la estantería de las figuritas.

Exercici per a Gúió. AMB. 2ºCAU.

No quiero perderme nada

2010-09-24T13:13:00.004+02:00

Recentment he descobert que I don't wanna miss a thing lletra escrita per Diane Warren per a la película Armageddon, podría estar inspirada en una entrevista de Barbra Streisand i James Brolin per al programa de Barbara Walters.

En aquesta entrevista ( Babs i James sentats en un sofà), Barbra explica açò:

"Él me dijo: No quiero dormirme.

y yo le pregunté: Por qué no?.

y él dijo: porque te extraño."

Segons he llegit, Diane Warren, es va inspirar en aquesta entrevista per a compondre la cançò que rellançà de nou al grup Aerosmith a les primeres posicions de ventes, ja que eren temps de vaques flaques per al grup.

En aquest enllaç està l'entrevista. http://il.youtube.com/watch?v=kPxZGC3dJxw&feature=related

M'encanta que Barbra Streisand haja inspirat una de les millors balades de la història de la música, i mirant l'entrevista te'n adones de que la lletra de la cançò està escrita per a la parella Streisand-Brolin. Només cal mirar com li brillen els ulls a la diva de la música quan està sentada al costat del seu estimat. Quina enveja!!

Ací deixe la cançò directament traduida:

I don't wanna miss a thing- No quiero perderme nada

Podría permanecer despierto solo para oirte respirar
verte sonreir cuando estas durmiendo
cuando estas lejos soñando
podría pasar mi vida en esta dulce rendición
podría permanecer perdido en este momento para siempre
cada momento que paso contigo en un momento que aprecio

no quiero cerrar los ojos
no quiero quedarme dormido
porque te echaría de menos nena
y no quiero perderme nada
porque incluso cuando sueño contigo
ni incluso el sueño más dulce me valdría
todavía te echaria de menos
y no quiero perderme nada

tumbado a tu lado
sintiendo latir tu corazón
me pregunto en que sueñas
preguntandome si soy yo al que estas viendo
entonces te beso los ojos
y doy gracias a Dios de que estemos juntos
solo quiero estar contigo en este momento para siempre
para siempre jamás

no quiero cerrar los ojos
no quiero quedarme dormido
porque te echaría de menos nena
y no quiero perderme nada
porque incluso cuando sueño contigo
ni incluso el sueño más dulce me valdría
todavía te echaria de menos
y no quiero perderme nada

no quiero perderme una sonrisa
no quiero perderme un beso
solo quiero estar contigo
aqui contigo como ahora
solo quiero abrazarte fuerte
sentir tu corazón tan cerca del mío
y solo estar aqui en este momento para todo el resto del tiempo
nena, nena

no quiero cerrar los ojos
no quiero quedarme dormido
porque te echaría de menos nena
y no quiero perderme nada
porque incluso cuando sueño contigo
ni incluso el sueño más dulce me valdría
todavía te echaria de menos
y no quiero perderme nada

Coses més rares mos han de pasar!

2010-09-20T20:05:00.002+02:00

Tot va començar el 12 de maig de 1991. Allí estàveu tots, mirant-me, somrients, feliços. Tu em miraves amb complicitat. M'agafares al braç i les nostres mirades conectaren.
Des d'aquell dia, has cuidat de mí, m'has edaucat, m'has defés davant les discussions d'amigues, em discutit, no per altra persona jo em sabia les cançons de Jarabe de Palo, em deixaves pujar davant en el cotxe, quan la meua mare no em deixava, em feies còmplice de les teues escapades amb les amigues, em portàves a pendre café, be, jo una coca.cola, dormies amb mi, amb dos coixins i l'os de peluix en ple estiu perquè jo tenia por, em deixaves que et furtara els trajes de les Barbies i les caniques del teu germà, em portaves a la platja encara que estiguessim enfadades...
Podría contar mil coses més. I anyore eixos temps, recordant que eren temps millors per a les dos. Coses més rares mos han de pasar. Ànim!

Por mi que no haya sido

2010-09-16T01:48:00.004+02:00

 M'ha costat la vida decidir canviar-li un poc
l'estil al blog, perquè m'encantava com estava,
però com anava un poc en decadència,
 m'ha vingut al cap una gran frase que he sentit fa poc
 " renovar-se o morir".
Axí que, ací està. I per a inagurar la nova imatge,
una cançó que vaig escoltar l'altre dia per casualitat i que m'arriba al cor.
De segur que algú haurà sentit alguna vegada o està sentint el que
 diu aquesta lletra.

POR MI QUE NO HAYA SIDO



Cuatro días para odiarte y olvidarte de una vez,
cuando quiero recordarte acumulo todo mi arte
y te vuelco en un papel.
Y te cuento tantas cosas que no te llegué a decir
porque en un papel soy todo: mi desastre, mi tesoro;
bueno y malo para ti.
Mi victoria y mi fracaso, mi disfraz para decir
que quizás estuve a un paso de morir entre tus brazos
y al final no ha sido así.
Y si me quiero escapar me invento otro lugar
para volver contigo;
y si amanece otra vez y nada sale bien, por mi que no haya sido.
Mi papel es tu enemigo
porque dice lo que callo, y yo a ti nunca te digo
Mi refugio y mi paisaje donde nadie puede entrar;
el quijote donde encierro la locura de los sueños
que me piden realidad.
Y me invento y me divido y por no volver atrás,
y me encuentro con un niño que me dice al oído
q nunca me dejara.Mi victoria y mi fracaso, mi disfraz para decir
que quizás estuve a un paso de morir entre tus brazos
y al final no ha sido así.
Y si me quiero escapar me invento otro lugar
para volver contigo;
y si amanece otra vez y nada sale bien, por mi que no haya sido.
Mi papel es tu enemigo
porque dice lo que callo, y yo a ti nunca te digo.
Mi victoria y mi fracaso, mi disfraz para decir
que quizás estuve a un paso de morir entre tus brazos
y al final no ha sido así.
Y si me quiero escapar me invento otro lugar
para volver contigo;
y si amanece otra vez y nada sale bien, por mi que no haya sido.
Mi papel es tu enemigo
porque dice lo que callo, y yo a ti nunca te digo.
Mi papel es tu enemigo
porque dice lo que callo, y yo a ti nunca te digo.

http://www.youtube.com/watch?v=qR94bRPoVkg

Maikel de la Riva i Dani Martin

Idea Profunda

2010-09-11T13:36:00.001+02:00

Idea profunda: I

Imaginar la vida és molt sencill. Imaginar, com m'agrada aquesta paraula. Que utòpica que és i amb quina facilitat la utilitzem: "Imagina que em toca la lotería..." " Imagina que X cosa no haguera passat...". Imaginar es gratis. El problema rau en que malgastem part de les nostres energies imaginant, i no fem res per a que eixes fantasies i il·lusions cobren vida. Seiem davant de la TV, o d'un llibre a viure històries irreals, fantàstiques, en les quals vivim la història com si estiguessim en ella, i de les que ens enamorem, i donaríem el que fora per ser aquella pirata que creua els mars en busca d'aventures, o la Peyton d'una sèrie que després de moltes desgràcies a la seua vida, troba l'amor que tant anhelava. La causa d'açò és la por. Por a fracassar, por a que el que havíem imaginat no es faça realitat, por a que ens ferisquen.

El tema està en que si Imaginem i no actuem, la vida no canvia, la qual cosa fa que els vaixells es detinguen als nostres nassos i nosaltres no sapigam ni trobar el port. Com ja he dit, per por o per la preferència d'imaginar ( mentre em quede en casa ningú em ferirà ni em trencarà les il·lusions).

John Lennon, cantava IMAGINE. El cantant tenía una idea idíl·lica del món: imagina un món sense fronteres, on la gent vivira la seua vida en pau... Era un somiador, però com be diu ell, no era l'únic. Si tots unirem forçes, conseguiríem un món millor, i per fí deixaríem de IMAGINAR i ens posaríem a actuar.

Lennon deia, IMAGINA

Jo et dic, ACTÚA, deixa de ser el que no ets. Troba el port i agafa els vaixells.

COMO HEMOS SIDO

2010-09-07T02:10:00.003+02:00

COMO HEMOS SIDO

El día que sepamos dónde vamos
ya habremos llegado.
¿ El día de los misterios llegará
o simplemente no habrá misterios?
Cada uno es lo que ha sido.
De qué sirve cuando mueras un cura te diga:
-"Estás perdonado" ?
Yo quiero morir agusto conmigo mismo,
con lo que haya sido.
Vivamos lo que tenemos, lo que creemos,
lo que somos.
Y si morimos, que durmamos, que soñemos,
o que seamos.
Mas que no nos arrepintamos de ser como hemos sido.
Que pensemos y a gusto nos vayamos
de haber estado, de haver vivido, de haber sido
y, si resucitamos, mejor para el obrero,
para el pobre, para el enfermo,
peor para el amo.

MANOLILLO CHINATO.
"AMOR, REBELDIA, LIBERTAD Y SANGRE"

Desconeguts

2010-08-26T16:12:00.005+02:00

Alguna vegada has mirat una foto teua i has vist a un extrany al fons? Et fa pensar quants extranys tenen una foto de tu, de quants moments de la vida d'altres persones has format part. Si hem sigut part de la vida d'algú quan els seus somnis s'han fet realitat, o si estàvem allí quan els seus somnis moriren. Seguim intentant aparèixer allí, com si d'alguna forma estiguessem destinats a estar-hi, o potser la foto ens va pillar per sorpresa?. Tan sols pensa, podríes estar formant part de la vida d'una altra persona i ni tan sols saber-ho.

Dos amics em contàven que, casualment, passàren per davant d'una plaça on s'estava grabant un video de boda. Aquests amics, formarán part del moment més feliç d'unes persones anònimes. El matrimoni, tindrà a dos xics en un video que, quedaràn inmortalitzades en el temps. I tal vegada, algún dia aquest grup de persones es trobe en algún racó del món, i seràn completament desconeguts, els uns per als altres. Sense ser-ne concients de que , en un moment de la seua vida els seus camins es creuaren en el mateix lloc i a la mateixa hora.

He sigut testic del que estic escrivint. Però en la meua història les persones que un dia vàren coincidir en un país, es conegueren sis anys després en un altre país, i en unes circumstàncies totalment diferents.

Carlos, fou president infantil de la seua falla al 2004. La gent, com es normal, anava a visitar les falles a fer fotos... I quina casualitat, que aquell dia de paelles de l'any 2004 hi havia una família de francesos de visita en La Pobla Llarga. Sis anys després, ningú dels que estàvem en aquella casa podíem imaginar que trobaríem en un ordinador de França, una foto de Carlos, de l'any 2004 i del dia de les paelles.

La vida està plena fotos com aquesta: guardades en un calaix o en un ordinador, en cases anònimes, en altres països. I quan mires aquestes fotos i veus desconeguts al fons, recordes aquell meravellós moment en que et feren la foto i, t'ompli un somriure de saber que aquells desconeguts del fons que passaven per allí despistats, i als que el flash de la càmera va pillar desprevinguts, sense saber-ho, van passar a formar part de les nostres vides. I perquè no? Nosaltres a les d'ells.

Jo vull anar en un tren transiberià a Perpinyà

2010-08-09T02:09:00.013+02:00

Jo vull anar en un tren transiberià, a Perpignan

Decidit, Yvan ens ha convidat a la seua casa de França ara que els seus pares estàn ací, i allà que anàrem.

El cotxe perdent l'aigua refrigeradora, atasco a lo Autopista del Sur, 12 hores de viatge, parada en Figueres i sense vore ni a la Monica ni el museu Dalí ( no coneguem la vergonya).

Per fi, jo al volant, entrada triunfal a Perpignan. 11 de la nit. " son 5 o 6 horetes" ens havien dit alguns.... nosaltres en tardarem 12 xD

Posada de pijama i conversió en la familia Alcantara. Si, si, Cuéntame en Perpignan. Estàvem tots: la Merche, Antonio, Herminia ( derrapaetes), Toni y Carlitos.

Planing de la setmana:

-Visitem el centre de la ciutat ( amb un geladet molt car inclós)

-Coneguem al tío de Andreu ( weno i a la tía, als fills, als nets....)

-Visitem Colliure, parada obligada a la tomba de Antonio Machado.

-Una nit anem a la platja de no se on. ( imagineu-se una platja)

-Sopar a casa dels familiars de Andreu ( que bo estava tot i que divertida, extranya i musical va ser la nit)

-Coneguem per primera vegada a la germana de Yvan, que molt amablement ens fa de guía per Carrcassone, i per un altre poble, molt bonic, on hi havia unes llibreries amb llibres antics ( molt màgic)

-Visitem el que fou el camp de concentració de Rivesaltes

-Festeta

I res, a banda les rises que ens hem pegat, les discussions... ( foto de Carlos de l'any 2004 en el ordinador del tio de Andreu al que ningú coneixiem, llevat el plat de la taula, qui fa el dinar, vagos, qui puja de copiloto, calleu que vull dormir, drip drop, les ones del barranc que quasi ens inunden l'habitació del segon pis, Herminia derrapaetes que se taca les claçetes, jo me'n vull anar d'erasmus... si, aixo et falta pedre un altre any, equivocacions de nom: ton tio Amador, li diuen Amado xD, Yvan borraxet, la partida del trivial, la familia Alcantara, la porta de Narnia, els gnomos de Oz, el atasco, Andreu fent-se fotos en els gats i els guiris burlant-se d'ell... en fi, animalaes tot)

Moltes gràcies a Yvan per la paciència i a la seua familia, als familiars de Andreu per ser tan majos, a Antonio per les nits de passió (els veïns es queixaven, xq estavem tota la nit fent soroll: tosint, roncant, mocant-nos, en el nas tapat sense poder respirar, la gola seca que casi mos morim, vamos Antonio i Merche era un no parar en tota la nit) a Andreu per dormir llunt de mi ( ronca) i a Emilio per fer els macarrons xDD

Ah, i ja sabeu, l'any qe be, ROUTE 66

tradició o drets?

2010-07-29T20:55:00.003+02:00

¿TADICIÓN O DERECHOS?

Hay en este país tradiciones que se siguen generación tras generación, que se inculcan a los hijos, nietos, sobrinos… Y que como tradición no se puede perder. A los que se les ha inculcado la tradición no la encuentran perjudicial, ni dañina, sino que luchan por ella y por mantenerla. Y a todo aquel que no le parece bien, es que no quiere a su país, porque lucha por eliminar sus tradiciones y costumbres.

Pero lo que no pueden entender los que han heredado esa tradición es que va en contra de unos derechos. No es que la gente luche por eliminar la tradición sin motivo alguno. Si hay motivos, señores. Los derechos. Los derechos de los animales.

Cuando una persona paga cierto dinero para ver como muere un animal, le esta quitando su derecho. Su derecho a vivir. Vivir es un derecho de todos, tanto de las personas como de los animales.

No solo matan al animal y ya esta, sino que antes de ser asesinado, sufre una lenta y dolorosa agonía, que se prolonga mientras un asesino, al que llaman torero, lo va ridiculizando por toda la plaza, delante de mucha gente, que aplaude su acción, su gran hazaña.

Ha matado a un animal que esta indefenso. Haga lo que haga el animal va a morir.

Es la ignorancia de las personas de nuestro país. Son ellas las que anteponen la diversión a los derechos. Son ellas las que patrocinan los asesinatos.

Me pasó a mí, querido lector, que no hace mucho tiempo tuve una conversación con un amigo, al que voy a llamar Jose Maria, para no revelar su identidad, y ponerle un nombre como más de tradición ¿No?

Describiría yo a Jose Maria como un amante de los toros. Bueno amante no, porque le gusta que los maten, pero si amante de las buenas “faenas”, donde mueren muchos toros en un día, y el torero se lleva las dos orejas.

-¿Cómo puede ser que te guste ver morir a un animal?- le pregunté yo.

-Porque es una tradición española y hay que respetarla.

-Claro, lo que dice el Papa va a misa. También es tradición en un pueblo tirar del campanario a una cabra. Y a ti no te gusta.

-Ya pero no es lo mismo…Las corridas son una tradición española muy antigua y como tal hay que mantenerla. Y cuando pueda iré a ver una buena corrida.

-Entonces, vas a pagar para que maten a un animal.

-Si él pudiera haría lo mismo. ¿No ves como embiste?

- ¿Tu sabes porque embiste? Porque les están clavando banderillas con las puntas afiladas en la espalda. Tu como reaccionarias si te metieran cuchillos por la espalda? Además antes de salir a la plaza está encerrado en un sitio oscuro donde no ve nada, y eso provoca que cuando sale a la luz, embiste lo primero que ve.

Jose Maria pareció pensativo, pero yo quería más. Quería seguir diciéndole lo cruel que era su tan apreciada tradición, y por eso continué.

-¿Tu le harías lo mismo a tu perro?

-¡Pues no!

- Y cuando ves que han atropellado a un perro en una carretera, ¿no sientes lastima?

-¡Claro que sí! No soy de piedra.

-Entonces, ¿unos sí y otros no?

-No es lo mismo.

”No es lo mismo”. Tu que me estas leyendo, todos dicen que no es lo mismo ¿Qué diferencia hay entre que muera un perro o un toro?

Aunque sean animales tienen derechos, y sienten y padecen como nosotros. Tienen derecho a vivir, y no es justo que un animal tan hermoso sea asesinado cada día, por culpa de una tradición.

¿Ellos lo harían? No lo sabemos, tal vez si o tal vez no, pero mientras este en nuestras manos poder evitar que en nuestro país sigan muriendo animales injustamente, y que haya gente que pague por verlo, seguiremos luchando.

Y no termina en nuestro país, hay otros lugares donde también se practica la tauromaquia.

Además está la imagen que se da del país. En España toros, flamenco y paellas. Esto no es así., señores .Pero de eso ya hablaremos en otra ocasión, cuando la gente ya haya asimilado lo que os acabo de contar.

Aquesta redacció la vaig escriure en segon de batxiller, quen la professora de castellà ens va demanar que escribirem uns articles, imitant al gran Larra. Trobe que aquest és un bon moment per a que veja la llum.

Que no s'apague la llum

2010-07-17T20:17:00.002+02:00

Un pas sempre alimenta el següent per tornar a començar. Ets al volant d'aquesta història si la memòria et permet arribar. Tornar a començar, es tot el que cal fer. Arribaràs i aniràs més enllà. Nosaltres som el que et cal, i es probable que no necessites res més. Que no s'apague la llum. Que peten els ploms il.luminant la nit amb l'esperança. Oblida el passat i no penses en el futur. Deixa que el demà començe ara.
Per al que necessites.

I ara, on anem?

2010-07-14T13:54:00.005+02:00

No sé si ets tu o soc jo. t'he idealitzat des del dia que et vaig conèixer. he escoltat tot el que tu has escoltat. m'has mostrat un món que mai havia imaginat. m'has fet riure com ningú. compare amb tu a tota aquella persona que intenta tenir una relació amb mí. potser no ets el que jo imagine des de la distància. potser sols eres un producte de la meua fantasia. potser ni tan sols ets real. potser ni tan sols ens coneguem. potser tú veieres alguna cosa en mí que jo no vaig saber expressar-te . potser deuria de deixar de flipar en alguna cosa que ja tinc clar que mai serà. potser tu m'estimes, però no com jo voldria. potser, potser, potser... la vida és sempre un '' pot ser'' o un '' el que podría haver sigut i no es''.
Em patina el cap des que et vaig conèixer. caminem per dos camins diferents que no sé si mai es trobaràn. em patina el cap des que et vaig conèixer.

Avís per a navegants

2010-07-13T20:42:00.001+02:00

Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells, fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius, i que estimes en el fons les meves imperfeccions.
Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins.

El blog

2010-07-09T21:24:00.006+02:00

La responsabilitat d'escriure un blog és com la resposanbilitat de que et regalen un rellotge.

Quan entres a blogger i et registres com a esciptor d’un blog, tu mateix adquireixes la necessitat d’entrar cada día per veure si algú s’ha deixat caure per allí i ha llegit el que has escrit ; l’obligació d’escriure cada X temps ; l’obsessió per llegir altres blogs per veure si el que tu escrius pot ser mitjanament igual d’interessant. Assumixes la por a que ningú el llegeixi, a oblidar-te d’escriure-hi, a que te’l tanquen. Et suscrius a la marca blogspot i no tens la seguretat de que siga el millor lloc on expressar el que tens endins; tens la tendència de comparar el teu blog amb els altres blogs. No escriu’s tú el blog, el blog t’escriu a tú, tú t’oferixes a la xarxa del blog.

Salve Carlos! Ongi etorri a la xarxa blogera!

LITTLE FOCKERS

2010-06-26T22:05:00.003+02:00

TRAILER DE " LITTLE FOCKERS" ( Pequeños Follen)

En la tercera part de "Los Padres de ella" pareix ser que en aquesta ocasió Barbra Streisand te un paper secundari: només apareix en tres escenes. :(

Dustin Hoffman no va voler participar en la pelicula per diferències amb Universal. Açò també fa que els avis dels nens ( besons ) no tinguen quasi protagonisme. A més la meua teoria es que Barbra Streisand no va voler complicar-se molt la vida i en un poc que ixira en el film va tindre prou, més que res per no estar en casa sense fer res... El meu presentiment em diu que serà l'ùtlima vegada que gaudim de la Babs en la gran pantalla... es lo que hay. Per mi, ojalà m'enganye, però ja ni te veu ni té ganes de ixir en públic. Les poques aparicions que fa, va sempre acompanyada de James i intenta passar desapercebuda, vestida en lo primer que ha pillat per casa. Comprensible. Tots ens fem vells, i ells més que ningú, están cansats d'anar sempre perfectes, impecables... La edat no perdona ningú, encara que sigues una super model, una estrella de cine o la deesa de la música...

En fi... 22 de desembre en cines Little Fockers. Anirém a vorela i en les escenes que isca la Babs, encara que no facen gracia ahí estaré jo per a riure exageradament. xDD

com diuen alguns: Visca la Babs!

THIS IS IT

2010-06-25T01:49:00.008+02:00

Tal nit com hui de fa un any, estiguent en els amics reunits en mobles català, rebiem un SMS que deia que Michael Jackson havía mort. Al principi tots dubtarem de la notícia -no podía ser- i ens posarem a parlar d'ell: de la seua música,els balls, de les acusacions, de Neverland...

En arribar a casa i encendre la tele, la notícia es confirmava:

"El 'rey del pop' ha muerto. El cantante estadounidense Michael Jackson, de 50 años, sufrió un paro cardiaco en Los Ángeles (EEUU). El forense de la ciudad, Fred Corral, confirmó la muerte del mítico cantante."

Moment de shock! La notícia repetida mil vegades en els informatius, videos del moment en que l'ambulancia treia al cantant de la casa, l'ambulancia aribant a l'hospital, fans desconcertats...

El món es va detindre aquell 25 de juny, jo encara no havia nascut quan va morir Jhon Lennon, pero crec que l'ambient que es respirava era molt paregut. La música va sofrir la pitjor baixa del segle XXI. 365 dies sense un dels més grans de la música, que a tanta gent, amb les seues lletres, va fer feliç.

Hui estavem reunits i hem recordat aquella nit, en la que el silenci es va fer al món, amb pena i tristesa, perque ens haguera agradat anar a algún concert i perquè sempre et fa llàstima que se't morga un ídol.

Michael Jackson es va emportar un petit trosset del cor de milions de persones de tot el món:

Mor l'home naix el mite: Rei del Pop

El niño ya no está.

2010-06-14T22:52:00.000+02:00

-Mírate, es magnífico. El niño ya no está.

En algún momento de estos treinta segundos te has convertido en adulto

"Se fue al País de Nunca Jamás, y puedes visitarla siempre que quieras, si tu mismo viajas allí."
-"¿Cómo?"
-"Creiendo que existe"

oh capitán, mi capitán

2010-06-08T20:17:00.002+02:00

Oh Capitán, mi capitán!!

Oh Capitán, mi Capitán:
nuestro azaroso viaje ha terminado.
Al fin venció la nave y el premio fue ganado.
Ya el puerto se halla próximo,
ya se oye la campana
y ver se puede el pueblo que entre vítores,
con la mirada sigue la nao soberana.

Mas ¿no ves, corazón, oh corazón,
cómo los hilos rojos van rodando
sobre el puente en el cual mi Capitán
permanece extendido, helado y muerto?

Oh Capitán, mi Capitán:
levántate aguerrido y escucha cual te llaman
tropeles de campanas.
Por ti se izan banderas y los clarines claman.
Son para ti los ramos, las coronas, las cintas.

Por ti la multitud se arremolina,
por ti llora, por ti su alma llamea
y la mirada ansiosa, con verte, se recrea.

Oh Capitán, ¡mi Padre amado!
Voy mi brazo a poner sobre tu cuello.
Es sólo una ilusión que en este puente
te encuentres extendido, helado y muerto.

Mi padre no responde.
Sus labios no se mueven.
Está pálido, pálido. Casi sin pulso, inerte.
No puede ya animarle mi ansioso brazo fuerte.
Anclada está la nave: su ruta ha concluido.
Feliz entra en el puerto de vuelta de su viaje.
La nave ya ha vencido la furia del oleaje.
Oh playas, alegraos; sonad, claras campanas
en tanto que camino con paso triste, incierto,
por el puente do está mi Capitán
para siempre extendido, helado y muerto.

Walt Whitman

CARPE DIEM

2010-06-06T17:39:00.002+02:00

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco, sin haber sido feliz,
sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte, que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.

Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña,
nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.

Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa:
Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes. Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo", dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron,
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida.

La sociedad de hoy somos nosotros, los "poetas vivos". No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas.

Walt Whitman

¿y cómo es él?

2010-06-02T23:48:00.001+02:00

Mirándote a los ojos juraría
que tienes algo nuevo que contarme.
Empieza ya mujer no tengas miedo,
quizá para mañana sea tarde,
quizá para mañana sea tarde.

¿Y Cómo es él?
¿En qué lugar se enamoró de ti?
¿De dónde es?
¿A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale,
¿Por qué ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón, que me ha robado todo.

¿Y cómo es él?
¿En qué lugar se enamoró de ti?
¿De dónde es?
¿A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale,
¿Por qué ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón que me ha robado todo.

Arréglate mujer se te hace tarde
y llévate el paraguas por si llueve.
Él te estará esperando para amarte
y yo estaré celoso de perderte.

Y abrígate, te sienta bien ese vestido gris.
Sonríete, que no sospeche que has llorado.
Y déjame que vaya preparando mi equipaje.
Perdóname si te hago otra pregunta.

¿Y cómo es él?
¿En qué lugar se enamoró de ti?
¿De dónde es?
¿A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale,
¿Por qué ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón que me ha robado todo.

¿Y cómo es él?
¿En qué lugar se enamoró de ti?
¿De dónde es?
¿A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale,
¿Por qué ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón que me ha robado todo.

Es pa plorar o no es pa plorar?

marc anhony, cover josé luis perales

una lliçó més

2010-05-20T00:01:00.008+02:00

Avui la vida ens ha donat una lliçó més. Un colp sec, que ha retronat fins el més profund de tots nosaltres. Nix ha fet la seua aparició en aquest dia brillant i ha cobert el cel no sols de nit, sinó també d'una tristesa que es respirava en cada vorera que els meus peus han caminat.
Un consell: no s'abandoneu a Hypnos sense haver pensat en totes les persones que estimem i ens estimen. Val la pena pedre eixe moement de son.

FELIX DIES NATALIS, JO!!

2010-05-10T01:04:00.006+02:00

"Niño, ¿por qué lloras? -dijo Wendy amablemente."

Començe l'entrada amb un fragment de Peter Pan, perquè l'altre dia va ser l'aniversari de JM Barri, ment creadora d'aquesta obra, la qual tantes vegades ens ha fet somiar.
Quan eres menut l'únic que vols és crèixer i fer les coses que fan els grans: conduir, anar-se'n tard al llit, anar de sopar amb els amics, treballar... Peter no volia res d'açò, volia ser sempre un nen per poder fer aventures i no tindre que anar a l'escola, ni treballar...
Quan ja eres "gran" l'ordre canvia, i voldries tornar a ser menut, per poder fer el que fan els nens, pensar com ells, i viure com ells: sense responsabilitats, sense temors ni patiment, amb alegria, emoció pel descobriment de les coses...( Pan)
Sé que sempre estic igual, sempre en el mateix: crèixer. Potser tinga el sindrome de Peter Pan, espere que no, però és que se m'encongeix el cor cada vegada que pense en els records que deixe enrere, en les coses que hi havien i que ara no están, en les coses que podrien ser i no son... tot això es fruit de la maduresa, aquest sentiment que no se explicar...
T'en adones del pas del temps, de que et fas gran, de que ja no podrás posar-te a jugar al parc a les 5 de la vesprada mentre berenes un entrepà de nocilla que el teu pare t'ha preparat per a tindre'l a punt a l'eixida de l'escola, de que ja no t'hauràs de preocupar de fer 5 minuts tart a classe per temor a que et possen un negatiu o telefonen a la mare.. Hi ha époques de la vida que no t'agradaria que canviare, perquè estás agust amb els amics, amb la familia...en fi... Espere que en aquest dia, els amics em tinguen a un raconet de la seua memòria i recorden tots els bons moments que em passat junts. El nombre d'anys... 19, i molts més que espere poder viure'n , i sempre tenint al cor Peter Pan, que es va negar a crèixer i va pedre la Wendy, però el que Wendy va pedre fou molt més. Wendy es va oblidar de volar.

"...Y entonces una noche se produjo la tragedia. Era primavera y ya se había acabado el cuento por esa noche y Jane estaba ya dormida en su cama. Wendy estaba sentada en el suelo, muy cerca del fuego, para poder ver mientras zurcía, pues no había ninguna otra luz en el cuarto, y mientras zurcía oyó un graznido. Entonces la ventana se abrió de un soplo como en otros tiempos y Peter se posó en el suelo.

Estaba exactamente igual que siempre y Wendy vio al momento que todavía conservaba todos sus dientes de leche. Él era un niño y ella era una persona mayor. Se acurrucó junto al fuego sin atreverse a hacer ningún movimiento, impotente y culpable, una mujer adulta.

-Hola, Wendy-dijo él, sin notar ninguna diferencia, pues estaba pensando sobre todo en sí mismo y a la escasa luz su vestido blanco podría haber sido el camisón con que la había visto por primera vez.

-Hola, Peter -replicó ella débilmente, encogiéndose todo lo posible. Algo en su interior clamaba: «Mujer, mujer, suéltame.»

-Eh, ¿dónde está John? -preguntó él, echando en falta de repente la tercera cama.

-John ya no está aquí -dijo ella con voz entrecortada. -¿Michael está dormido? -preguntó él, echando un vistazo por encima de Jane.

-Sí -respondió ella y entonces sintió que estaba siendo desleal a Jane además de a Peter.

-Ése no es Michael -dijo rápidamente, no fuera a ser castigada.

Peter miró con más atención.

-¿Chico o chica?

-Chica.

Ahora tendría que entenderlo, pero nada.

-Peter -dijo, vacilando-, ¿estás esperando que me vaya volando contigo?

-Claro, por eso he venido.

Añadió con cierta severidad:

-¿Has olvidado que hay que hacer la limpieza de primavera?

Ella sabía que era inútil decirle que se había saltado muchas limpiezas de primavera.

-No puedo ir -dijo en tono de excusa-.

Se me ha olvidado cómo volar.

-No tardo nada en volver a enseñarte.

-Oh, Peter, no malgastes el polvillo de las hadas en mí. Se había levantado y por fin lo asaltó un temor. -¿Qué pasa? -exclamó, encogiéndose.

-Voy a encender la luz -dijo ella-, y entonces lo verás.

Casi por única vez en su vida, que yo sepa, Peter se sintió asustado.

-No enciendas la luz -gritó.

Ella revolvió con las manos el pelo de aquel niño trágico. Ya no era una niña desolada por él: era una mujer adulta que sonreía por todo ello, pero con una sonrisa llorosa.

Luego encendió la luz y Peter lo vio. Soltó un grito de dolor y cuando aquel ser alto y hermoso se inclinó para cogerlo en brazos se apartó rápidamente.

-¿Qué pasa? -volvió a exclamar.

Ella tuvo que decírselo.

-Soy mayor, Peter. Tengo mucho más de veinte años. Crecí hace mucho tiempo.

-¡Prometiste que no lo harías!

-No pude evitarlo. Soy una mujer casada, Peter.

-No, no es cierto.

-Sí y esa niña de la cama es mi hija.

-No, no lo es.

Pero supuso que lo era y se acercó a la niña dormida con el puñal levantado. Naturalmente, no lo clavó. En cambio, se sentó en el suelo y se echó a llorar y Wendy no supo cómo consolarlo, aunque en tiempos podría haberlo hecho con gran facilidad. Ahora no era más que una mujer y salió corriendo de la habitación para tratar de pensar.

Peter siguió llorando y sus sollozos no tardaron en despertar a Jane. Se sentó en la cama y le picó la curiosidad al instante.

-Niño -dijo-, ¿por qué lloras?"

...

Leyenda

2010-05-08T19:44:00.001+02:00

Su voz es mundialmente famosa...

Su sonrisa es comparada con la de Mona Lisa...

Y su perfil con el de Nefertiti...

Su primer concierto en el Central Park de New York

atrajo a mas de 135.000 personas....

Es una estrella de la musica que vende millones de discos...

Como estrella de la television su programa lo vieron mas de 100 millones de

espectadores de America y Europa...

Tambien es una estrella de de la escena aclamada por sus actuaciones en Londres y en Broadway...

Y ahora tras su primer papel en un largometraje es una estrella de cine ...

¿Quien es este personaje que con solo 20 años es ya una leyenda?...

This is BARBRA STREISAND...

La primera pelicula de Barbra es ''Funny Girl'' (una chica divertida)...

Segun los cánones su belleza es singular ....

Pero su talento es incuestionable...

Su talento para la comedia es evidente :

-En su presencia...

-En los gestos...

-En su mirada...

-Y en su sonrisa...

Ademas de la comicidad la exigencia del papel pone a prueba a cualquier actriz...

Debe mostrarse afectuosa...y serena

Timida... y descarada

Ingenua... y sofisticada

Ella no solo debe actuar, tambien se relaciona creativamente con los demas...

En su primera pelicula transmite una emocion que

deberia darse tras muchos años de oficio...

Se a hablado de ella ''como un original''...

refiriendose a ''algo que no a existido antes''...

...y ella es Streisand...

Queda dicho en una de las canciones de Funny Girl...

El publico siente y sabe que nadie parecido a Barbra Streiasnd a existido antes

BARBRA STREISAND

Els somnis

2010-05-06T17:54:00.004+02:00

Els somnis son somnis i no mostren res? Si penses que si, no és cert, els somnis ens mostren el que desitjem, el que no som capaços de dir ni de fer. El somni és el que els nostres desitjos volen. Desperta i corre! Fes realitat el teu somni, que no siga algo que quede en l'oblit, en el record...

No és massa tard!

2010-05-03T19:17:00.003+02:00

Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé allibera’m,
fugir d´aquest desig
que se que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´òblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.

No és massa tard per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai
més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real…, per què
no puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat…

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?

Lax n' Busto.

Es troben mamuts sencers després d'haver passat 10.000 anys congelats, ocults sota el terra i a més
es poden averiguar les causes de la seua mort, el que havien menjat...
Però, com congelar la nostra existència? com congelar tot el que em menjat, vist, sentit...? i, qui
ens trobarà d'ací 10.000 anys i contarà al món que vàrem existir, com ens dèiem, a qui estimàrem,
que sentirem...??

...Reflexionant...

DIA DE LA MARE

2010-05-02T05:00:00.004+02:00

Las primeras celebraciones del Día de la Madre se retrotraen a la antigua Grecia, donde se le rendían honores a Rea, la madre de los dioses Zeus, Poseidón y Hades.

La Encyclopædia Britannica dice: "Una fiesta derivada de la costumbre de adorar a la madre en la antigua Grecia. La adoración formal a la madre, con ceremonias a Cibeles, o Rea, la Gran Madre de los Dioses, se ejecutaba en los idus de marzo por toda Asia Menor" (1959, tomo 15, pág. 849).

Igualmente los romanos llamaron a esta celebración La Hilaria cuando la adquirieron de los griegos y se celebraba el 15 de marzo en el templo de Cibeles y durante tres días se hacían ofrendas.

Los primeros cristianos transformaron estas celebraciones en honor a la Virgen María, la madre de Jesús. En el santoral católico el 8 de diciembre se celebra la fiesta de la Inmaculada Concepción, fecha que se mantiene en la celebración del Día de la Madre en algunos países como Panamá.

En Inglaterra hacia el siglo XVII, tenía lugar un acontecimiento similar, también a la Virgen, que se denominaba Domingo de las Madres. Los niños concurrían a misa y regresaban a sus hogares con regalos para sus progenitoras.

http://wapedia.mobi/es/D%C3%ADa_de_la_Madre

Un brindis per les nostres mares!! hui és un dia per a estar amb elles i dir-los que les estimem, amb els seus defectes i virtuts, perquè mare no hi ha més que una!!

Piliiii feliç dia de la maree!!

THE WORLD IS BETTER IF YOU JUST SMILE! =)

FELIX DIES NATALIS, BARBRA STREISAND!

2010-04-24T19:33:00.003+02:00

FELIÇ 68 ANIVERSARI!!!!
Babs posat la bufanda quan vajes per Malibú que ara per estes fexes fa un poqet de biruji! jajaj
Tal dia com hui de l'any 1942, el cel de Brooklyn es va il.luminar quan va arribar al món una nena que canviaria la història del cine i de la música i que faria feliç a milions i milions de persones amb la seua presència.
Que visca la Babs, ha canviat la vida de molta gent, i com no la meua.
Soc un poc més feliç cada dia sabent que la seua música sempre estarà per a que la pugam escoltar, i les seues pelis quedarán per a la posteritat, per fer-nos riure i plorar com només ella sap.

Visca la Babs i la mare que la va portar al món!!!

....James posat la bufanda que fa biruji en San Sebastián...
ciutat a la que estic molt agraida de que l'acollira un cap de setmana de l'estiu passat... San Sebastián 2009!! seeeehh

FELIX DIES NATALIS, BARBRA STREISAND!

"we love you, hello gorgeous!" jaja

Era fàcilment malinterpretable!

2010-04-14T00:19:00.002+02:00

Si, si que et vaig telefonar, era jo, et volia contar el que m’acavaba de pasar, no va poder ser, va fallar la cobertura, ( maledida tecnología) en aquell momento et necessitava, havia de contar-li-ho a algu, i no vaig poder, se ma quedat dins, necessitava dir-ho, era necessari, i no va poder ser, no tenía valor per tornar–te a cridar, no fou sense voler, fou amb intenció, l’intenció de que m’escoltares, de que una amiga m’escoltara plorar, que em paralara, que em diguera que tot aniria bé, en eixe moment ho vaig necessitar, sí, no va poder ser, maleida tecnología, ja està, s’ha acabat, vaig entrebuscar als calaixos un poc de dignitat, no la vaig trobar, en fi, espere recuperar-la, i recuperar-me, sí, ho sé, sé que hem recuperaré !

Qualsevol nit pot sortir el sol.

és suficient!!

2010-04-13T17:03:00.001+02:00

No More Tears

It's raining, it's pouring

My lovelife is boring me to tears,
After all these years
No sunshine, no moonlight,
No stardust, no sign of romance
We don't stand a chance
I've always dreamed I found the perfect lover
But he turned out to be like every other man. Our love, our love

Raining (raining)
Pouring (pouring)
There's nothing left for us here
And we won't waist another tear

If you've had enough,
Don't put up with his stuff,
Don't you do it
If you've had your fill,
Get the check pay the bill,
You can do it

Tell him to just get out
Nothing left to talk about
Pack his raincoat show him out
Just look him in the eyes and simple shout

Enough is enough is enough
I can't go on, I can't go on, no more no
Enough is enough, is enough
I want him out, I want him out that door now

Enough is enough

If you've reached the end,
Don't pretend that is right
When it's over (It's over)
If the feeling is gone
Don't think twice just move on
Get it over (over, over)
Tell him to just get out, say it clearly, spell it out

Enough is enough is enough
I can't go on, I can't go on, no more no
Enough is enough is enough
I want him out, I want him out that door now

Enough is enough

I've always dreamed to find the perfect lover,
But he turns out to be like every other man
Our love (I had no choice from the start)
Our love (I've gotta listen to my heart)
Our love (tearing us apart)

Enough, is enough, is enough
I can't go on, I can't go on no more no
Enough, is enough, is enough
I want him out, I want him out that door now

Enough is enough

No more tears (no more tears)
No more tears (no more tears)
No more tears (no more tears)
No more tears (no more tears)
Enough is enough is enough is enough is enough is enough
I've had it, you've had it, he's had it, we've had it
Enough is enough is enough is enough is enough is enough
I've had it, you've had it, he's had it, we've had it

I always dreamed I find the perfect lover
But he turned out to be like every other man

I had no choice from the start
I've gotta listen to my heart
Tearing us apart

Enough is enough is enough
I can't go on, I can't go on, no more no
Enough is enough is enough
I want him out, I want him out that door now

Goodbye mister, goodbye, goodbye mister, goodbye sugar

It's raining, it's pouring
There's nothing left for us here
And we won't waist another tear

No more tears
Is enough is enough is enough is enough
Is enough is enough is enough is ENOUGH!!!

...que los demás son solo para olvidar...

2010-03-30T23:12:00.003+02:00

música, fotos, olors i sensacions.

Cada moment de la vida te la seua banda sonora, les seues fotos, i els seus olors.
A cada menut instant hi sona una determinada cançò.
Recorde aquella nit en el renault "DJ", tornant de València cap a casa. La teua ma dreta m'agafava el genoll suaument mentre amb l'esquerra agafaves el volant. Jo recolçava el cap mirant per la finestra i memoritzant els carrers per a que aquell instant quedara grabat per sempre en la meua ment. Al discman, un cd de la Gossa Sorda no parava de donar voltes, i sols una cançò em ve a la memòria quan m'abandone als meus records : Camals mullats.
Ens fem les fotos en aquell lloc que ja no tornarem a estar o, potser si, però ja no hi serà la mateixa situació ni la mateixa persona la que ens acompanyi.
Aquella nit havíem estat de concert. Ballant, tu més que jo, disfrutant de la joventut que ens acompanyava. No portàvem càmera però, no calia. La foto que recorde i que guarde en pany i clau a la meua retina ( encara que les imatges sols duren 0'1 s en la retina) és la teua careta d'enamorat, mirant-me somnrient des de l'altra punta de la sala, mentre jo caminava en busca d'una cervesa.
I a cada nit i a cada moment li corresponen uns olors: el cos de l'altre, la gasolina, un ambientador de cotxe...
Quan arribàrem a la casa 28, ja al poble, xarràrem durant varies hores, de temes intrascendets, sense sentit i sense cap mena de relació. Tan sols voliem que aquella nit no acabara mai. No separar-nos l'un de l'altre. I aleshores va ser quan el teu olor fou més intens. Recorde el teu olor cada vegada que pense en tu. Impossible d'oblidar.
Parlant de sensacions: haveu notat alguna vegada com el cor s'accelera, et tremolen les mans, no et surten les paraules i et posaries a plorar d'alegria?
Jo si. I quan recorde aquelles sensacions, l'olor, la música i les imatges sols em ve a la ment un nom. El teu.

82 ENTREGA DELS OSCARS

2010-03-08T22:34:00.005+01:00

" Well, the time has come" " Ha arribat el moment". Son les paraules que va pronunciar Barbra Streisand quan va entregar l'oscar a la millor direcció. Aquestes paraules no tindríen més repercussió si no fora perquè l'estatueta se la va emportar Kathryn Bigelow, la primera dona en la història de l'Acadèmia en conseguir un oscar en aquesta categoria. Un altre aspecte important a destacar fou que el premi va ser entregat el dia de la dona. També cal remarcar que la elecció de la persona que entregava el premi, va ser molt acertada. ( ací s'explica l'asunt)

Barbra Streisand: En 1983 produjo, dirigió, escribió y protagonizó "Yentl", experiencia que posteriormente repetiría como directora de "El Príncipe de las Mareas" (The Prince of Tides, 1991) y "El Amor Tiene Dos Caras" (The Mirror Has Two Faces, 1996). Steven Spielberg calificó "Yentl" de obra maestra ("uno de los debuts más dinámicos en la dirección desde el "Ciudadano Kane" de Welles") y muchos críticos alabaron la película, pero la Academia ignoró a la nueva directora a la hora de las candidaturas a los premios Óscar. Años después, se produjo una gran controversia cuando "El príncipe de las mareas" obtuvo siete candidaturas para varias categorías, incluida la de mejor película y, sin embargo, Streisand no fue nominada como mejor directora.

I jo com sempre a la meua... me la repampimfla la resta dels oscars hahaha el més important per a mi, fou que va apareixer la Babs!

I Festival Internacional de Poesia

2010-03-06T23:45:00.004+01:00

El passat divendres 5 de març, es va celebrar a València el I Festival Internacional de Poesia. L'acte tingué lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, coincidint amb l'aniversari de la mort del gran poeta valencià Ausiàs March.

Al festival, dirigit per Àlex Susanna, van participar 9 figures de la poesia europea contemporània, les quals van recitar en la seua llengua pròpia: Rosa Alice Branco (portuguès), Marc Granell (català), Saskia de Jong (neerlandès), Felipe Juaristi (basc), Nikola Madzirov (macedoni), Carlos Marzal (castellà), Jean Portante (francès), Ponç Pons (català) i Lasse Söderberg (suec).

El recital va estar acompnayat per música en directe que representava el lloc de procedència de cada poeta.

Saludàrem a Marc Granell i vam tenir el plaer ( una més que l'altra) de poder conèixer a Ponç Pons.

Esperem que no es quede sols en el primer i que el proper any pugam tornar a gaudir d'un segon festival, ja que va ser " chill out", "l'acabose", "ferpecte", increíble, recomanable...

FELIX DIES NATALIS, MARISA!

2010-02-02T13:44:00.004+01:00

Ab love principium. Como no podía faltar, un referente para felicitar a nuestra querida Marisa: Nosotras. Todo un referente.

Qué lejos quedan aquellos días en los que hacíamos teatros, corríamos por los pasillos de l’IES, te intentaba dar sustos a las ocho de la mañana, íbamos a Sagunto, hacíamos almorzaritos…

Pero todo eso ha quedado en nuestra memoria y espero que en la tuya también.

Este video demuestra lo bien que lo pasábamos y los recuerdos que tenemos de los dos años que hemos pasado contigo.

No te voy a poner el viaje a Ítaca pero te voy a poner otro parecido que me encanta!! Y quiero, como no, que me digas el autor jejeje

MAI NO SE SAP

Mai no se sap,

quan començes el camí,

per on el camí et durà,

si pel desert o vora la mar,

si per paisatges benignes

o a través del pedregar.

Mai no se sap.

L’ únic cert és que quan l’acabes,

tard o d’hora,

no serà qui l’acabe ja,

el mateix que aquell que el va començar.

Tu camino te llevó al Pere d'Esplugues y el nuestro nos ha llevado a hacer latín ( y griego) y a conocerte. Todo un placer haber aprendido de la mejor. No sólo nos enseñaste latín, también nos enseñaste a no decir tacos, a apreciar las películas de culto...jajaj no enserio... Nos has transmitido tu amor por la cultura clásica y ahora los clásicos nos acompañan cada día. Por lo menos a mí. Me paso el dia buscandole referentes a las cosas... xD

Ab imo pectore, Felicidades en el día de tu cumpleaños! espero que lo pases con la família y con los amigos, que son lo más importante en la vida!

"En tres tiempos se divide la vida: en presente, pasado y futuro. De éstos, el presente es brevísimo; el futuro, dudoso; el pasado, cierto." Séneca.

La de mente clara.

La inmensa pregunta

2010-01-28T02:09:00.006+01:00

Aquesta es la pregunta que em planteje cada matí quan sona el despertador:

Perquè quan ens gitem a dormir no trobem mai una postura comoda per a poder descansar agust -cosa que comporta pegar-li trena mil voltes al llit, fins marejar els llançols- i quan sona el despertador ens dormim inclús en el cap penjant del llit?

Que está pasant?

2010-01-26T19:02:00.003+01:00

Senc una opressió al cor. No puc pensar. No puc dormir. Els nervis em persegueixen a tots els llocs. Els dies corren com les formigues. Les hores es fan eternes. El movil no sona. Al tuenti hi ha poca gent. Em desperte a les nou del matí. Em gite a les once de la nit. No recorde la cara dels meus companys de pis. Plou. Se m'acaben els fulls. No tenim aigua. No hi ha menjar. L'ipod no te bateria. Estic més streisà de lo normal. S'acaben els capítols de Glee. Que está pasant?

QUE S'ACABEN ELS EXAMENS JA!!

10 de Gener

2010-01-11T01:35:00.002+01:00

Aquell matí es va llevar més aviat de lo normal. Era diumenge i havia quedat. El cel estava gris, replet de núvols, encara que no hi plovia, ni anava a fer-ho durant tot el matí. Això sí, feia un fret que badava les pedres.

Quan va tornar a casa després de la cita, hi va veure una furgoneta d’alquiler per hores, dies i kilòmetres aparcada davant la casa del costat. El fret i aquella furgona parada davant del numero 27 varen fer que no pogués evitar recordar una image pareguda de febrer d’ara farà dos anys.

Sempre la mateixa casa i sempre les mateixes persones.

Fret, núvols, la furgona i el numero 27. Vesprada i dia de tristor. Més dies i més vesprades tristes i més dies, i més vesprades… D’allò farà ara dos anys. Imborrable.

Feia dos anys aquella furgona no era blanca d’alquiler, ojalà, era d’un color més oscur, d’eixe color tan trist que el fa diferent de tots els altres colors, tan oscur i tan trist…

Tot el que passà aquell dia, no fou solament una pèrdua, foren moltes. L’imàn més potent del món que es pugui imaginar, aquell dia es va trencar i ja no es va poder unir mai més. Es va trencar de tal forma que es van pedre les peces fonamentals que l’unien.

La imatge li produí calfreds. Va sortir del cotxe, va baixar i va mirar per ùltima volta aquella casa, tancant els ulls i intentant recordar-la per sempre, perquè la pròxima vegada que la veuría ja no sería la mateixa, ni les mateixes persones les que en ella viuríen.

FELIÇ 2010

2010-01-09T01:04:00.002+01:00

Començaré felicitant l'any, que menos! (pase de les faltes :) )
Tenía ja ganes que s'acabara el 2009, no has tingut mai la sensació eixa de que quan fa molt de temps calor al final tens ganes que ploga per q que s'aireje un poc l'ambient ? doncs igual.
El 2009 ha sigut molt intens i super especial: fer els 18, selectiu, viatges, gent, carnet, universitat... un no parar! Pero com ja he dit tenia ganes de cambiar.
I ara es quan hem pose filosofica.
Cambies d'any amb noves il.lusions ( com cada any) i penses que aquest any serà diferent, que aquest poble ja ho te be, que ja nia prou de que este poble siga de color gris cada any des de ja fa dos anys, i te'n adones que la vida passa més rapid del que et pensaves, i que no eres ningú. Un dia pots estar i l'altre desapareixer. Fer mal a la gent que t'envolta i després quan passa un poc de temps cadascú a la seua que el temps no perdona. Pedre'm tot el que hem queda per vore? No somiar-ho! Jo vull menjar pernil, mc donalds, anar a la platja, a la muntanya, discutir amb els amics, fer-ne de nous, envellir... molts anys, molts anys!!
Que desitje per aquest 2010? Que la cosa cambie. Aprovar totes les asignatues, jijiji Que els meus siguen feliços i menjen perdius. Que vinga prompte l'estiu. Que hem toque la loteria. Que resucite Michael Jackson. Que la Babs visca molts anys. Que deixen d'humillar als bous. Deixar de mossegar-me les ungles... enfi lo típic
I res més jo crec, que per a ser la primera entrad de l'any ja ho tinc bé, perquè per ara no hi ha coses bones que contar!!

Ah i THANKS FOR THE MEMORIES!!

La conviencia con el revolucionario y el niño Lirón!

2009-12-02T23:40:00.002+01:00

Mi Convivencia con un revolucionario y el niño lirón.

¿QUE ES SER UN REVOLUCIONARIO?

En casa yo tenía la tele allá, el sofá acá y el mueble en la pared.
Un día me levanté con los yings y yangs cambiados y me dije que no me gustaba esta distribución. Por eso hablé con mi compañero Vicent ( el niño lirón) y me ayudó a poner la tele en la pared, el sofá allá y el mueble acá.
Pero un día me levanté y me aburrió esta nueva distribución; por eso dejé todo como estaba y moví el sofá a la pared y añadí un colchón allá.
Ahora si que había hecho una revolución. Mi comedor había cambiado. Yo no me considero un revolucionario, pero si quieres que te maree los muebles del salón sólo tienes que llamarme: Andrés Zaragoza, un revolucionario reprimido.

¿QUE ES SER UN NIÑO LIRÓN?

Había una vez un niño que vivía con un revolucionario y con una niña marmota ( alias Homer).
Un día se acsotó por la noche y se levantó a las 11 de la mañana, no yendo así a clase, porque como ya había perdido media mañana, que más daba perder la otra media....
Esa misma noche, de ese día, se volvió a acostar y a la mañana siguiente se despertó a las 12. Y como el dia anterior, ya no fué a clase.
Y así fueron sucediendo los días... y el niño cada vez se fué levantando más y más tarde.
No iba nunca a clase y un dia sus compañeros se dieron cuenta de que se había convertido en un niño lirón. lirín -lirón el niño LIRÓN!

Estos "relatos" están escritos en clase de TAU, el dia 2/12/2009, mientras yo estaba en clase y el revolucionario y el niño Lirón descansabn después de una noche de fiesta desenfrenada ( ver 2 películas)
A mis queridos amigos que los quiero mucho, mi Andresito-Antonia-revolucionario y mi Vicent-niño Lirón. A vosotros con quién disfruto todos los días cantando, bailando, riendo, descubriendo cine... Os quiero chicos.
De vuestra Homer/Babs/ Marmota , particular

VILLAGE VANGUARD DVD

2009-11-24T17:49:00.000+01:00

Barbra Streisand edita en Dvd su concierto en el Village Vanguard

El próximo 2 de febrero de 2010 sale a la venta el Dvd de la exclusiva actuación que la artista ofreció en el legendario club Village Vanguard de Nueva York para celebrar el lanzamiento de su último álbum de estudio, ‘Love Is The Answer’.

El pasado 29 de septiembre salía a la venta ‘Love Is The Answer’, el nuevo álbum de estudio de Barbra Streisand, y el primero desde el año 2005. Para celebrar el acontecimiento, la artista ofreció tres días antes –el 26 de septiembre- una exclusiva actuación en el mítico club Village Vanguard de Manhattan.

Sólo unos pocos privilegiados pudieron asistir en directo al evento, ya que no se pusieron a la venta entradas sino que éstas se sortearon a través de la página web oficial de Barbra Streisand. Sin embargo, la histórica actuación será accesible para todo el mundo a partir del 2 de febrero de 2010 gracias al Dvd que sale a la venta.

Este Dvd recoge algunos de los temas del nuevo álbum que Streisand interpretó, con estilo jazzístico, ante una audiencia que incluía personajes famosos como Bill Clinton, Sarah Jessica Parker o Nicole Kidman. Además de los temas de ‘Love Is The Answer’, la artista americana también incluyó en el exclusivo concierto algunas de sus canciones favoritas de todos los tiempos, como "Bewitched, Bothered and Bewildered", "Evergreen" o "The Way We Were".

‘Love Is The Answer’ es un doble cd que está integrado por un total de 13 canciones. En el primer disco, Barbra Streisand interpreta los temas con las orquestraciones de Johnny Mandel, quien ya trabajó con la artista en el álbum ´Back to Broadway´. En el segundo disco, Streisand une fuerzas con la cantante de jazz Diana Krall y su cuarteto para ofrecer una interpretación más intimista de los mismos temas, con arreglos jazzísticos.

A lo largo de su trayectoria profesional como cantante, Streisand ha conseguido 50 discos de oro, 30 de platino y 13 multi-platino. Es una artista polifacética que ha trabajado en musicales de Broadway (FUNNY GIRL, I CAN GET IT FOR YOU WHOLESALE), ha actuado, dirigido, producido y escrito música para cine (sus créditos cinematográficos incluyen FUNNY GIRL, HELLO, DOLLY!, YENTL, A STAR IS BORN, ‘Tal como éramos’, ‘El príncipe de las Mareas’, o ‘El Amor tiene dos caras’) y ha realizado diversas giras de conciertos por Estados Unidos y Europa. Entre los múltiples galardones que ha obtenido destacan 2 Oscar (Mejor Actriz y Mejor Canción), 5 Emmys, 11 Globos de Oro, 10 Grammy (incluyendo dos honoríficos), un Tony Especial otorgado en 1970 como ‘Estrella de la Década’, la Medalla Nacional de las Artes de América y la Legión de Honor de Francia

MANIFESTACIÓ PER LES VICTIMES DELA CORRUPCIÓ

2009-10-25T13:47:00.001+01:00

MANIFESTACIÓ-PROCESSÓ" PER LES VÍCTIMES DE LA CORRUPCIÓ.

Estem enfront d'una jornada de dol, doncs les darreres informacions confirmen l'íntima relació del PP amb la xarxa "Gürtel" i evidencien, novament, que la corrupció i la mentida s'han instal•lat al govern liderat per Francesc Camps, perjudicant els nostres interessos individuals i col•lectius.

Volem tornar a tindre possibilitats de futur, i continuem creixent a la xarxa i al carrer.

El proper dia dissabte 31 d'octubre, acudeix, participa i fes córrer el missatge. Ens trobarem a la manifestació que acabarà de manera festiva per celebrar el REVISCOLAR DE LA DEMOCRÀCIA I EL FUTUR DE LA NOSTRA TERRA!

EL NOSTRE FUTUR!!

NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ!

DISSABTE 31 OCTUBRE

18.00H

PLAÇA DE SANT AGUSTÍ

MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER:
COL·LECTIU CONTRA LA CORRUPCIÓ