dimecres, 11 de març del 2009


TERRA LLIURE

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Marc Granell

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ehemm...
el món és nostre!!!

yuhuu!!

VISCA LA TERRA...NOSTRA!^^

Alumnes de 3r D ha dit...

Aquí echo a faltar algo sobre las reivindicaciones feministas