dijous, 13 de novembre del 2014

Hello & Welcome

Nada dura eternamente, siempre llega un momento en el que debemos decir adiós al mundo que conocemos, adiós a todo lo que dábamos por sentado, adiós a aquellos que creíamos que nunca nos abandonarían.
 Y cuando estos cambios se producen por fin, cuando lo conocido se ha ido y lo desconocido ha ocupado su lugar, lo único que podemos hacer es decir: hola y bienvenido.

   




Mary Alice Young
Desperate Housewives

dimecres, 12 de novembre del 2014

Todo cambia

Oh, sí, hay muchas cosas que no comprendemos. Pasan los años, cientos, miles  ¿y qué ve un hombre en su vida? unos pocos veranos, unos pocos inviernos. Miramos las montañas y decimos que son eternas, así nos lo parecen... pero, en el curso del tiempo las montañas se alzan y caen, cambia el curso de los rios, mueren estrellas en el cielo, y grandes ciudades se hunden debajo del mar. Incluso los dioses mueren. Todo cambia.

Puede que la magia fuera alguna vez una fuerza poderosa en el mundo, pero ya no es así. Lo poco que queda de ella es apenas el jirón de humo que permanece en el aire después de que se consuma una gran hoguera, y hasta eso  se está desvaneciendo. [...] Ya no hay dragones, los gigantes están muertos y hemos olvidado a los hijos del bosque y toda su sabiduría.





 George R.R Martin.
A Clash of Kings

dilluns, 5 de maig del 2014

We are like water and a flame


 You went away leaving me pain and sorrow. My favourite line was 'can i call you sometime?'. Haha how funny. I caught you the other day looking at me and i felt like a fool because i still remember all the things you taught me. If next time you see me come, please look away. And if you worry about me i'm okay. Thinking about it, these words come to my mind 'you'll have what's meant to be', so now you are just somebody that i used to know.




dimecres, 15 de gener del 2014

Bye England

S'acaba el meu període com a immigrant al Regne Unit. Espere que Espanya em tinga alguna cosa reservada.
Diuen que quan Déu tanca una porta... patà en la boca!

See you England, i'm going to miss you Dairy Farm.



divendres, 10 de gener del 2014

Finals

Mai havia pensat que jo podia ser una de ixes persones que ploren al tren.

divendres, 22 de novembre del 2013

I hope you find it

I hope that you get this message that i'm leaving for you
Because i'd hate that you left without hearing the words that i needed you to
I hope you find it what you're looking for
I hope it's everything you dreamed your life could be
And so much more
I hope you're happy
Wherever you are I wanted you to know that
And notthing is gonna change that I hope you find it
Am I supposed to hang around and wait forever?
Last words that I said
But that was nothing but a broken heart talking, darling
You know it wasn't what I meant
Call me up, let me know that you got this message that i'm leaving for you
Becuase i'd hate that you left without hearing this words.


dimarts, 15 d’octubre del 2013

Miss the solitary Moon

Sols una de cada moltes nits em permet recordar-te i mira tu per on, l'última fou anit.
Què sé de tu? Pel cert, ben poca cosa, només que estimes amb tanta força com sempre i que et fas vell.


diumenge, 7 de juliol del 2013

Però que les sèries tenen final?

Normalment jo soc partidària de l'alfa i l'omega: el principi i el fi. La vida en general i qualsevol cosa en particular cobra encant perquè sabem que te un final, i que hem d'aprofitar cada moment i disfrutar-lo al màxim, donant-ho tot de nosaltres mateixos. Un concert, un bes, un dinar, una conversa, una nit...
Però no em passa el mateix amb les sèries. Tinc un problema: no les puc acabar. Sols he acabat una sèrie en la meua vida: One Tree Hill,  a vida o mort, 9 anys de sèrie ja era algo personal.

"-Ja has vist el l'última temporada de XX ?
-No.
-I a què esperes?
-No sé, si veig l'última temporada coneixeré el final i voldrà dir que s'ha acabat."

He repetit esta conversa en vàries ocasions, tot perquè tinc com 10 sèries començades i cap acabada, i això que Sex and the City ja se com acaba però no em vull posar l'última temporada.
M'ho passe tan bé amb els personatges o m'identifique tant amb ells, que sent que si acabe les sèries els trobaré a faltar, a més que amb els finals és perd la màgia i la intriga de saber el que passarà.
Les puc tornar a veure sempre que vullga, esta clar, però ja no serà igual. Potser siga perquè sé que tinc poder  de decisió  sobre açò, no com en la vida. Puc triar el moment, el lloc, la forma i la companyia, que elles sempre estan ahí, esperant, i no sempre és així  al món real. 

No sé, potser siguen tot excuses i el que sóc és una gossa, però de moment, els finals definitius poden esperar, que jo vaig a per un  nou principi.


dilluns, 27 de maig del 2013

Tribute


They are like my nose, my mouth, my eyes. They are something that is part of me. I never took my glasses off. 


Harold Lloyd


dimecres, 17 d’abril del 2013

Olorant l'estiu

Antes de marcharme de Roma sólo una cosa te pido, madre Venus: ordena a tu hijo Cupido que no sea conmigo demasiado duro. Si ha de alcanzarme una de sus flechas, sea. Acepto gustosa sus heridas, siempre que no sean profundas. Al verano le favorecen los amores alegres y ligeros, como la brisa marina o las ondas que llegan mansas a la orilla. Por esos amores sólo quiero pagar dos lágrimas cuando concluya la luna de agosto y haya de retornar a nuestra ciudad. Dos lágrimas sólo y un poco de melancolía. Nada más.


Mujeres de Roma. Que Cupido no sea demasiado duro. 2012

dijous, 21 de març del 2013

La curación de contenidos


  • ¿Que es la curación de contenidos?

La curación de contenidos  es la búsqueda y selección, por parte de un sistema o de una persona, de información que sea útil y relevante para aquello sobre lo que mes estoy informando o simplemente buscando. No se trata de la creación de nuevos contenidos, sino de encontrar dentro de la gran cantidad de información que proporciona la web, los que resulten  más útiles y  fiables.

Los curadores de contenidos, son una referencia para las empresas ya que son  la clave para potenciar la difusión del contenido de las marcas.

Caulquiera de nosotros puede ser un curador de contenidos, ya que cuando vemos algo que nos gusta o nos interesa lo compartimos, ya sea a alguien  con los mismos gustos o simplemente en las redes sociales.


  • Fases de curación de contenidos:



1. Fuentes de información: Búsqueda de información disponible en blogs, redes sociales, foros...
2. Filtrado de contenidos: Es necesario hacer una selección de fuentes de información y analizar la calidad de sus contenidos.
 Existen herramientas para la filtración de contenidos:  Como por ejemplo Scoop. it, con el que creas tu popio escaparate a través de diferentes palabras clave; Paper.li, que recopila lo mejor de tus seguidores de twitter, facebook y otras redes sociales; Storify, que permite crear una historia a través del streaming de diversos medios sociales.
3. Lectura: Después de la organización de la información, hay que leerla. Existen herramientas que nos permiten crear listas para agrupar la información de Twitter, Facebook, blogs...
4. Descubrimiento de contenidos y fuentes ( parte inferior del gráfico):  Mediante Newsletter resumen Twitter, paper.li, Linkedin Today, actúan como descubridores de contenidos, ya que resumen lo más destacado.
5. Difusión: El último paso es la difusión de los contenidos más interesantes, por ejemplo mediante las redes sociales.


  • Existen 5 modelos de curación de contenidos según Rohit Bhargava (especialista en marketing digital)

1. Agregación: Compila la información más relevante sobre un determinado tema en un solo lugar. Por ejemplo, catálogos de blogs que hablen sobre determinado tema.

2. Destilación: La destilación selecciona las ideas más importantes y las resalta. Se pierde el contenido original pero se gana simplicidad.

3. Elevación: Se trata de identificar una tendencia dentro de los mensajes e información que circula por Internet. Suelen compartirse en Twitter, vía móvil o en redes sociales. El resultado puede ser un "trending topic", que son las palabras más repetidas o usadas,  o almenos, un "hastag", que sirven para organizar tuiteos sobre un tema concreto en Twitter.

4. Mashup: Se trata de juntar varios puntos de vista en una sola pieza. Crear un mashup de información es lo que se hace hoy en día en la Wikipedia.

5. Cronología: Reúne  información hisótica organizada sobre una base de tiempo, para mostrar la evolución de un concepto de un tema en particular.


  • Herramientas que se utilizan para la curación:


STORIFY
Es una plataforma online que funciona como un mezclador de noticias: permite que cualquier persona pueda crear un artículo o una historia a partir de la información de las redes sociales como Twitter, Facebook, YouTube... Cualquier elemento se puede incorporar arrastrándolo a la pantalla de Storify, que después se puede incorporar a cualquier blog o página, como si se tratase de un video del Youtube.

PAPER.LI
:

Tiene la particularidad de que permite crear un diario y elegir una serie de categorias para ir conformando las secciones.  Además se puede elegir el periodo de tiempo en el que queremos que se genere ( diario, semanal...). Permite crear un historico de los enlaces que se han ido compartiendo en las fuentes que seguimos.

SCOOP IT


Permite reunir y organizar el contenido de la web basado en un interés o temática. Su verdadero atractivo es que cualquiera puede ser editor de una revista digital, organizarla y compartir páginas seleccionadas e interesantes sobre un determinado tema.
  • Twitter como curador de contenidos


"Cada segundo se producen 15.000 tuits, lo que supone una gran cantidad de mensajes, que pueden llegar a ocultar la verdadera información. Twitter es consciente de esto puede dificultar una comunicación eficaz, ha optado recientemente por clasificar los tuits en función de su relevancia, en función de si es media, baja o nula. En principio la empresa se reserva la clasificación de los mensajes de "alta relevancia". De este modo, las empresas han de esforzarse por ofrecer contenido de calidad y aportar valor en sus interacciones, con el fin de que sus mensajes obtengan mayor relevancia y consigan atraer la atención de su público objetivo."
-Fuente Puro Marketing

dimecres, 27 de febrer del 2013

Puedes contar conmigo

Quan no podem descriure el que ens ronda per el cap recurrim a la musica. Ella que tants versos rep i que de tantes poesies es forma. La musica, la patrona de la vida, serà ella la que parle per mi, la que diga algo que és incapaç de brollar de la meua ment. En un dia com el de hui, amic, utilitzaré la musica per a dir-te que:
 els records son la llum de la ment,
 imatges disperses dels somriures viscuts, 
és la risa allò que decidim recordar
i espere que tu ho faces, 
amb un poc d'ajuda dels teus amics, 
quan recordes tal com vàreu ser.
Per al que necessites, vine a buscar-me.

T'estime amic, força. I saps, que puedes contar conmigo, per a  un café con sal.


dilluns, 18 de febrer del 2013

Orgasmes

"-Quin és el so o soroll que més t'agrada?-James Lipton
-El so dels orgasmes.-Barbra Streisand"


Video made by myself, from love and respect.

dimecres, 13 de febrer del 2013

Two for the road

Com recordem els moments que ens han marcat al llarg de la vida?
Cronològicament o de forma inconnexa? Jo diria que la segona opció. De sobte, un dia recordes alguna cosa solta, alguna escena viscuda i no saps ben bé, on està situar-la. Algun nexe  actual t'ha dut fins a eixe moment que ja no recordaves haver viscut. 



"-Quina classe de persones seuen juntes durant hores i no tenen res a dir-se?
-Els matrimonis."

Two for the road, 1967

dimarts, 15 de gener del 2013

I'm in a New York State of Mind



New York, com et trobe a faltar. Amb la teua gent freda, les llums cridaneres, la gent que no para, el grans edificis... És una ciutat a la que pots estar  sol enmig de  tanta gent i a la mateixa vegada passejar- te pels seus carrers i sentir que formes part d'ella des de sempre. Els teus cantons tan famosos, edificis, gent.... La màgia que tens no es pot descriure amb paraules, amiga. Vull eixir al carrer a la una de la matinada i mesclar-me entre la gent, vull creure'm que estic a una pel·lícula, vull no sentir-me tan sola de vegades, vull patinar sobre gel "under Rockefeller tree", vull anar a Brooklyn caminant per el pont... ho vull tot. 
Com veus, seguisc somiant en tornar-nos  a trobar.



Concrete jungle where dreams are made of,
Theres nothing you can’t do,
Now you’re in New York,
these streets will make you feel brand new,
the lights will inspire you,
lets here it for New York


dilluns, 10 de desembre del 2012

Gracias Wolfang

La Belleza acaba en Fealdad,
el destino de la Juventud es Marchitarse,
la Vida sólo es un lento proceso de Putrefacción,
Morimos cada Día.
Menos mal que siempre nos quedará Mozart.
¿A cuánta gente habrá salvado la vida Mozart?


El amor dura tres años. Frédéric Beigbeder

dijous, 22 de novembre del 2012

No és mentida

Ja és extrany que pugues parlar amb el teu ordinador amb una persona que està a l'altra punta del món. Doncs hui, a classe, m'he trobat parlant amb una amiga que viu a Miami, via xat del mòbil. I mentre tornava cap a casa, seguíem xarrant i quasi m'atropella un cotxe. Però realment no es tracta del cotxe, es tracta de la tecnologia. Ella ens atropellarà a tots i hui m'ha tocat a mi.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Malaurat país de botiguers

Hui, al tornar a casa han cobrat sentit les paraules de Pau Alabajos "país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya ".
Han "contractat" a la meua mare en un magatzem de taronges. No és un contracte, és anar uns dies a fer feina i potser no li tornen a cridar o no tinc molt clar com funciona açò. La cosa ha sigut que m'ha contat que ha arribat a hora, però que la primera cosa que li ha dit  la encarregada es que arribe abans. Este matí, a les 7, hi havia boira a la carretera i el polígon no tenía llum, per això li ha costat arribar. I coneguent a ma mare, done fe de que  haurà eixit de casa una hora abans.
Després m'ha contat que, sense explicació prèvia, la encarregada li ha tornat a renegar per portar pendientes i que ni se li ocurrira menjar-se un xiclet o un caramel. I per a anar al bany, demanar-li permís. Açò últim comprensible, ja que si es treballa en cadena, no es pot deixar un lloc buit, però el que m'ha molestat ha sigut això de demanar permís. Hola? 
Hui,  ha fet 14 hores, per primera vegada en molt de temps des que es va quedar sense feina.  I demà, idem, sense saber a quina hora acabarà. Com en el metge, sap que entra a les 7 del matí però no si estarà allí 3, 4 o 14 hores. M'ha comentat que una dona va fer 55 hores en 4 dies... 
Lo primer que li he dit a ma mare és, que això és explotació laboral... Ella ha afirmat.
Tornem a lo de sempre, al leitmotiv d'este temps en el que vivim: si no ho fas tu, si no t'agrada, una altra ho farà. 
Ma mare, amb una cara de cansament fins als peus, ni ha sopat. Demà next round. I m'ha dit: "açò és lo que vos espera". I lo pitjor és que te raó. La meua resposta ha sigut: "açò no, pitjor".

"...país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació 

país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espaipaís de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu."

divendres, 19 d’octubre del 2012

New York

Oh, torne enamorada de la ciutat que mai dorm, i confirme que és certa l'afirmació. Des de sempre havia somiat caminar per este gran decorat de cine: el Central Park, la Gran Central Station, l'Empire State, l'Estàtua de la Llibertat, la Biblioteca Pública, l'oficina de Lowenstine, la trampilla del metro de Marylin, la casa d'Audrey....
He anat a tants llocs i he viscut tantíssimes coses que no sabria per on començar a explicar el que senc.
Ha sigut un viatge màgic, amb el meu millor amic. Els dos som  apassionats de la ciutat i d'aquell món que hi ha a l'altra banda de l'atlàntic. Un món que un dia no molt llunyà em vorà tornar. Perquè New York City m'ha intoxicat amb el seu mal menjar, la seua vida ràpida i els seus carrers numerats.
I Brooklyn... eixe nom que m'evoca a una persona, que em fa recordar que al Barclays Center he complit un somni per segona vegada i multiplicat per 2. Sí, vaig anar al concert de Barbra Streisand, dos vegades!! (L)
11/10/12 i 13/10/12
Son la classe de bogeries que sols passen a New York. Coses indescriptibles que em faran recordar sempre que, per una setmana vaig ser com Frank Sinatra: "the king of the hill"

I'm a part of you New York

divendres, 5 d’octubre del 2012

Are you ready, boots?

New York, New York! I want to be a part of it !
A 3 dies de creuar l'oceà en el que Jack i Rose es van declarar el seu amor, començe a posar-me nerviosa. Ens hem promés que disfrutarem estos dies abans d'anar-nos-en i que ens ho agafarem amb calma. Per això començe el cap de setmana  amb un concertet de Mi Sostingut, Senior, Aspencat i Sva-ters, i diumenge tradicionals paelles al parc. 


Per ara, la maleta mig enllestida, però amb canvis d'última hora. Ací la menda es pensava que se'n anava al Carib i s'ha fet una maleta mig d'estiu. Tot i que Nova York i Madrid es troben a la mateixa latitut, en la ciutat de Broadway fa un fret que te cagues. Res, demà a traure la roba d'hivern de l'armari. 


Una vegada allí, lo mateix, calma calma i no posar-nos nerviosos. Esperem no tindre cap tipus de problema amb el passaport, el ESTA, els bitlles d'avió... Després de que ens preguntaren si teníem gonorrea, sifilis i si havíem participat en algun genocidi durant el periode nazi en Alemania...Molt lògiques trospides les preguntetes. 


Ara, fa uns segons, despedida al pis. Xustein em mirava com si ja no ens anàrem a veure mai més. Per si et tanquen en un calabós quan et llançes a la Babs- em diu.
Manilux, vol que li duga M&M's. Encara m'he de fer la llista dels CD's que tinc per si entre en un Virgin, no repetir. Buufff, he de deixar espai a la maleta per a comprar mil coses. 

Seguirem informant a la tornada. Muntanyes de fotos i de coses que contar. 


START WALKIN




dimarts, 18 de setembre del 2012

Taxi !!

Taxi! Taxi!...
Perdone, em pot portar amb el seu taxi per damunt la mar?
No, no vull anar a la lluna, ni tampoc a les estrelles. 
Tancat l'escriptori i perduda la clau, amb eixes històries ja no puc somiar.
La mar respira calma.




dijous, 13 de setembre del 2012

Desperte

Et pense i sabria descriure cada part del teu cos:
El refillol que tens a la dreta,
El cim del teu nas,
Els teus fins dits,
I la forma que tens de caminar.
Et pense i, de sobte, Desperte.
Tot s'esfuma.

  Ella sólo le pidió un sueño,
  y él le regaló una realidad  
  A partir de ese dia            
  lo perdió para siempre.     

dimecres, 5 de setembre del 2012

22, Stoney End? No!

I was born from love
and my poor mother worked the mines


Really??  jajajaja  Publique aquesta entrada abans de les 12, però perquè tinc un plan. De vegades la gent no en te, i jo soc una d'elles, però hui és un dia especial i  el tinc.
Carlitos, el plan, està relacionat amb tu. D'ací no res compliràs els tan temuts 22 lemurs. Don't worry, i will be with you (L). Tu obri'm la porta.
El meu regal ja sas quin és: un meravellós viatge a Nova York amb la teua dona preferida. I no és Britney jojojo


Et dedique esta imatge que he fet ara per a tu. Perquè tu eres qui la va inspirar i tu eres el fan dels lemurs. I ells no podien faltar en este dia tan especial. So...

You know everything... Sempre podem estar en silenci... sobretot en l'avió de camí a New York ;)

I'm happiest when I'm myself, and I'm myself when I'm with you

FELICITATS AMORE !!

Ja sas, en la salut i en la borraxera, en el ron i en el vi, hasta que la Monica es retire. En nom de les dioses. Jean-Luc!

dilluns, 3 de setembre del 2012

Nice, nice


"Els records haurien de ser bonics, 
Però allò què és dolorós per a recordar-ho, 
simplement ho decidim oblidar.
Per tant, és la risa allò que recordarem
Cada vegada que recordem,
tal com érem."

THE WAY WE WERE, una pel·lícula que m'inspira. He publicat varies voltes esta cançó al blog, però esque no em canse. No em puc cansar. La lletra és real. Cada paraula pren forma mentre és cantada.

 "Imatges disperses dels somriures que es queden enrere. Somriures que ens donarem mutuament."

S'estimen, sempre ho han fet i sempre ho farán. Els dos ho saben però les circumstàncies els impedixen estar junts. Hubble Gardinier i Katy Morosky ( Redford i Streisand) i un llarg etcètera de persones que viuen açò des que el ser humà existix. Pel·lícules de Hollywood.

 "Sis milions d'ànimes al món i de vegades sols necessitem una."

 " Serà que abans tot era més sencill o el temps ha reescrit cada línia?." 

Falten exactament 38 dies per al concert i estic que me'n puje per les parets. Hi ha moments en els que pense: quin cable se't va creuar? estàs boja?
Esta és una de les cançons que ha quedat confirmada per al dia del comeback, ja que recentment ha faltat Marvin Hamlisch, el compositor de la musica. No puc esperar al moment d'escoltar el piano i a Barbra taratejant el principi de la cançó.
11 d'octubre, ja et veig el pèl.



dimecres, 29 d’agost del 2012

Cuando los capullos caen de la rama...


Las cosas que mueren jamás resucitan, 
las cosas que mueren no tornan jamás. 
¡Se quiebran los vasos y el vidrio que queda 
es polvo por siempre y por siempre será! 

Cuando los capullos caen de la rama 
dos veces seguidas no florecerán... 
¡Las flores tronchadas por el viento impío 
se agotan por siempre, por siempre jamás! 

¡Los días que fueron, los días perdidos, 
los días inertes ya no volverán! 
¡Qué tristes las horas que se desgranaron 
bajo el aletazo de la soledad! 

¡Qué tristes las sombras, las sombras nefastas, 
las sombras creadas por nuestra maldad! 
¡Oh, las cosas idas, las cosas marchitas, 
las cosas celestes que así se nos van! 

¡Corazón... silencia!... ¡Cúbrete de llagas!... 
-de llagas infectas- ¡cúbrete de mal!... 
¡Que todo el que llegue se muera al tocarte, 
corazón maldito que inquietas mi afán! 

¡Adiós para siempre mis dulzuras todas! 
¡Adiós mi alegría llena de bondad! 
¡Oh, las cosas muertas, las cosas marchitas, 
las cosas celestes que no vuelven más! ..



-Alfonsina Storni-

dilluns, 6 d’agost del 2012

Only 3


"El amor es una catástrofe espléndida:
saber que 
te vas a estrellar contra una pared, 
y acelerar a pesar de todo:
correr 
en pos de tu propio desastre
con  
una sonrisa en los labios;
esperar 
con curiosidad
el momento en que todo se va a ir al carajo.
El amor es la única decepción programada,
la única desgracia previsible 
que deseamos repetir".


-Frédéric Beigbeder- 
El amor dura tres años

dilluns, 23 de juliol del 2012

Daenerys

"El cometa se burla de mis esperanzas -pensó al tiempo que alzaba los ojos hacia el lugar donde hendía el cielo-
 ¿Acaso he cruzado medio mundo y he visto nacer dragones solo para morir en este desierto de fuego?"


dimarts, 17 de juliol del 2012

Jude

Seguint les instruccions obric la porta. Ningun cotxe a la porta, però un full embolicat amb un collaret i un mapa doblat als escalons.
 Reconec la lletra de seguida.
 De sobte, apareixes de darrere d'un arbre cridant el meu nom. Sense saber que dir ens abracem.
Soc un poc més feliç sabent que ja no estàs a un oceà de distància i que sols he d'agafar el cotxe per poder escoltar la teua veu.
Ja sas, la terreta, la nostra, ens demana que tornem :)

Tot l'estiu per a apretar-te ^^

divendres, 13 de juliol del 2012

El guanyador s'ho emporta tot

No vull parlar de les coses per les que hem passat. Em fan mal i ara son història. He jugat totes les meues cartes. I tu també.
 Res més a dir, cap as més que jugar. El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor es fa a un costat davant la victòria, eixe és el seu destí.
Vaig estar als teus braços, pensant que pertanyia a ells. Vaig construir un mur, una casa, pensant que allí podria ser forta. Que tonta vaig ser jugant seguint les regles.
Els Déus, amb la seua freda mentalitat han llançat els daus. I ací baix, algú perd a qui estima.
El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor s'ha de fer a un costat.
És simple i clar, per què hauria de quixar-me?
Però dis-me, et besa ella com jo solia fer-ho?
Sents el mateix quan ella pronuncia el teu nom?
En algun racó dins de tu, saps que et trobe a faltar.
Els jutges decidiran que serà de mi. Els qui sols miren l'espectacle mai poden guanyar.
No vull continuar parlant si et posa trist. Sé que has vingut a fer les paus. Perdona si et fa sentir malament vore'm així... sense confiança en mi mateixa, però ja saps que el guanyador s'ho emporta tot. Tot.

diumenge, 1 de juliol del 2012

El pes de la cultura


 A mi em passa, per què per a qualsevol altra persona no hauria de ser igual? Tot i que ho entenc, em resulta frustrant i m'enfada. Per què som així? Tan estúpids de vegades...


HOMES, Isabel-Clara Simó, El pes de la cultura