dimarts, 12 de maig de 2009

Reflexions dels 18 xD


Per ser el meu aniversari, hem faig un homenatge a mi mateixa i m'autofelicite!!


Amb 18 anys al cos, notes els dies han passat volant, i la teua vida s'esfuma en un obrir i tancar d'ulls. De ser una nena i tenir unes responsabilitats i descicions, ara amb 18 anys, aquestes canvien. Agafes el volant de la teua vida. a partir d'ara el viatge ha canviat de direcció. De tenir certa protecció, ara eixa seguretat s'ha de buscar. ser major d'edat té beneficis, està clar, però es ben diferent. Hem canviat. Donem el pas de ser els nens que a l'escola feien sumes i pintaven amb ceres els quadres de Van Gogh per a convertir-nos en "adults", ja que tenir 18 anys comporta el títol d'adult. No tot son desavatatges( perquè ara els pots tirar el DNI a la cara als segurates de les discoteques), però si et poses a pensar...

En fi... reflexions d'una adolescent que ha complit 18 anys i té tota una vida per davant.


Gracies Marisa per l'actu!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ara m'emocione jo...(no se si serà perque estic sentint una cançó o que)
Arantxa eres increíble! i si, comences( i prompte començarem) una vida autònoma, independent, i això impresiona. però,ley de vida, ajo y agua! ara a mirar cap a aquesta nova porta que s'acava d'obrir,però no massa( recorda el Carpe Diem).
i pel que a mi respecta, intentem disfrutar dels últims dies d'institut, tot hi tindre unes ganes tremendes de estar de Vacances.
me'n vaig volant.
(com sempre, escrivint, ets
insuperable!)

t'estime bunyolet!

Marisa Miralles ha dit...

Da gusto leer lo responsables que sois(creo que la del bunyolet es Haïssa¿no?).No os pongais tan trascendentales y disfrutad de todo paso a paso.Pensad en lo bien que lo pasaréis en Italia y que eso os motive a estudiar.

Anònim ha dit...

uhh! que motivación! a mi más que motivarme me hace soñar, i no estamos para soñar en estos momentos.pero bueno, ya no queda nada.
si soy yo =P

trascendentales? como los errores trascendentales de Kant? jajaj

Anònim ha dit...

És veritat que ets bona escrivint (no em pose pesada amb les faltes).Jo, com sempre amb retard. Gràcies per la música que em regalares ...i no et poses nostàlgica: ets molt jove i el temps encara t'ha de donar molts camins que navegar. Que tingues bon vent!
Per cert, hui que tu has nascut a la majoria d'edat (o ahir, millor dit) ha mort Antonio Vega, que em porta records de la meua. Si vols nostàlgia, carregada de poesia, escolta "La chica de ayer". És preciosa (o a mi m'ho sembla) i altres cançons d'ell. Ho sent, però no puc enviar-te'n.No sé!
Felicitats!!!!!! Empar Cortell

Vicent Dasí (EUPV) ha dit...

Felicitats, però hi ha dies en la vida que recordarás molt més que el dia que vas acomplir 18 anys. Al fí i al cap, entre 18 i 18 menys un dia no et canvia tant la vida, tot i que és cert que automàticament assumim drets i responsabilitats dels quals no som inmediatament conscients.
Ara bé, és una barrera psicològica que emociona ... doncs això, endavant i felicitats.