...que los demás son solo para olvidar...

música, fotos, olors i sensacions.

Cada moment de la vida te la seua banda sonora, les seues fotos, i els seus olors.
A cada menut instant hi sona una determinada cançò.
Recorde aquella nit en el renault "DJ", tornant de València cap a casa. La teua ma dreta m'agafava el genoll suaument mentre amb l'esquerra agafaves el volant. Jo recolçava el cap mirant per la finestra i memoritzant els carrers per a que aquell instant quedara grabat per sempre en la meua ment. Al discman, un cd de la Gossa Sorda no parava de donar voltes, i sols una cançò em ve a la memòria quan m'abandone als meus records : Camals mullats.
Ens fem les fotos en aquell lloc que ja no tornarem a estar o, potser si, però ja no hi serà la mateixa situació ni la mateixa persona la que ens acompanyi.
Aquella nit havíem estat de concert. Ballant, tu més que jo, disfrutant de la joventut que ens acompanyava. No portàvem càmera però, no calia. La foto que recorde i que guarde en pany i clau a la meua retina ( encara que les imatges sols duren 0'1 s en la retina) és la teua careta d'enamorat, mirant-me somnrient des de l'altra punta de la sala, mentre jo caminava en busca d'una cervesa.
I a cada nit i a cada moment li corresponen uns olors: el cos de l'altre, la gasolina, un ambientador de cotxe...
Quan arribàrem a la casa 28, ja al poble, xarràrem durant varies hores, de temes intrascendets, sense sentit i sense cap mena de relació. Tan sols voliem que aquella nit no acabara mai. No separar-nos l'un de l'altre. I aleshores va ser quan el teu olor fou més intens. Recorde el teu olor cada vegada que pense en tu. Impossible d'oblidar.
Parlant de sensacions: haveu notat alguna vegada com el cor s'accelera, et tremolen les mans, no et surten les paraules i et posaries a plorar d'alegria?
Jo si. I quan recorde aquelles sensacions, l'olor, la música i les imatges sols em ve a la ment un nom. El teu.