sonor, els pèls de punta,
les mans tranquiles, el somriure als llavis,
ulls tancats, movent el peu.
És ella, està sonant des de fa molts anys.
Continua sonant.
Torna a Brooklyn, on va nàixer.
Un concert, potser siga l'últim.
Potser no la veuré mai en directe.
Potser faja alguna bogeria, si se'm permet.
No puc dormir per les nits.
Què faré?
1 comentari:
Digues-me dia i hora... li posem un Whatsapp a la nostra amiga i mentora Babs i anem a Brooklyn i al Machupichu si fa falta! ;)
Publica un comentari a l'entrada