dimarts, 17 de juliol de 2012

Jude

Seguint les instruccions obric la porta. Ningun cotxe a la porta, però un full embolicat amb un collaret i un mapa doblat als escalons.
 Reconec la lletra de seguida.
 De sobte, apareixes de darrere d'un arbre cridant el meu nom. Sense saber que dir ens abracem.
Soc un poc més feliç sabent que ja no estàs a un oceà de distància i que sols he d'agafar el cotxe per poder escoltar la teua veu.
Ja sas, la terreta, la nostra, ens demana que tornem :)

Tot l'estiu per a apretar-te ^^

1 comentari:

haismova ha dit...

que coseta més dolça :) que bé sentir-se a casa per fi.