dilluns, 3 de setembre de 2012

Nice, nice


"Els records haurien de ser bonics, 
Però allò què és dolorós per a recordar-ho, 
simplement ho decidim oblidar.
Per tant, és la risa allò que recordarem
Cada vegada que recordem,
tal com érem."

THE WAY WE WERE, una pel·lícula que m'inspira. He publicat varies voltes esta cançó al blog, però esque no em canse. No em puc cansar. La lletra és real. Cada paraula pren forma mentre és cantada.

 "Imatges disperses dels somriures que es queden enrere. Somriures que ens donarem mutuament."

S'estimen, sempre ho han fet i sempre ho farán. Els dos ho saben però les circumstàncies els impedixen estar junts. Hubble Gardinier i Katy Morosky ( Redford i Streisand) i un llarg etcètera de persones que viuen açò des que el ser humà existix. Pel·lícules de Hollywood.

 "Sis milions d'ànimes al món i de vegades sols necessitem una."

 " Serà que abans tot era més sencill o el temps ha reescrit cada línia?." 

Falten exactament 38 dies per al concert i estic que me'n puje per les parets. Hi ha moments en els que pense: quin cable se't va creuar? estàs boja?
Esta és una de les cançons que ha quedat confirmada per al dia del comeback, ja que recentment ha faltat Marvin Hamlisch, el compositor de la musica. No puc esperar al moment d'escoltar el piano i a Barbra taratejant el principi de la cançó.
11 d'octubre, ja et veig el pèl.