dimarts, 18 de setembre del 2012

Taxi !!

Taxi! Taxi!...
Perdone, em pot portar amb el seu taxi per damunt la mar?
No, no vull anar a la lluna, ni tampoc a les estrelles. 
Tancat l'escriptori i perduda la clau, amb eixes històries ja no puc somiar.
La mar respira calma.




dijous, 13 de setembre del 2012

Desperte

Et pense i sabria descriure cada part del teu cos:
El refillol que tens a la dreta,
El cim del teu nas,
Els teus fins dits,
I la forma que tens de caminar.
Et pense i, de sobte, Desperte.
Tot s'esfuma.

  Ella sólo le pidió un sueño,
  y él le regaló una realidad  
  A partir de ese dia            
  lo perdió para siempre.     

dimecres, 5 de setembre del 2012

22, Stoney End? No!

I was born from love
and my poor mother worked the mines


Really??  jajajaja  Publique aquesta entrada abans de les 12, però perquè tinc un plan. De vegades la gent no en te, i jo soc una d'elles, però hui és un dia especial i  el tinc.
Carlitos, el plan, està relacionat amb tu. D'ací no res compliràs els tan temuts 22 lemurs. Don't worry, i will be with you (L). Tu obri'm la porta.
El meu regal ja sas quin és: un meravellós viatge a Nova York amb la teua dona preferida. I no és Britney jojojo


Et dedique esta imatge que he fet ara per a tu. Perquè tu eres qui la va inspirar i tu eres el fan dels lemurs. I ells no podien faltar en este dia tan especial. So...

You know everything... Sempre podem estar en silenci... sobretot en l'avió de camí a New York ;)

I'm happiest when I'm myself, and I'm myself when I'm with you

FELICITATS AMORE !!

Ja sas, en la salut i en la borraxera, en el ron i en el vi, hasta que la Monica es retire. En nom de les dioses. Jean-Luc!

dilluns, 3 de setembre del 2012

Nice, nice


"Els records haurien de ser bonics, 
Però allò què és dolorós per a recordar-ho, 
simplement ho decidim oblidar.
Per tant, és la risa allò que recordarem
Cada vegada que recordem,
tal com érem."

THE WAY WE WERE, una pel·lícula que m'inspira. He publicat varies voltes esta cançó al blog, però esque no em canse. No em puc cansar. La lletra és real. Cada paraula pren forma mentre és cantada.

 "Imatges disperses dels somriures que es queden enrere. Somriures que ens donarem mutuament."

S'estimen, sempre ho han fet i sempre ho farán. Els dos ho saben però les circumstàncies els impedixen estar junts. Hubble Gardinier i Katy Morosky ( Redford i Streisand) i un llarg etcètera de persones que viuen açò des que el ser humà existix. Pel·lícules de Hollywood.

 "Sis milions d'ànimes al món i de vegades sols necessitem una."

 " Serà que abans tot era més sencill o el temps ha reescrit cada línia?." 

Falten exactament 38 dies per al concert i estic que me'n puje per les parets. Hi ha moments en els que pense: quin cable se't va creuar? estàs boja?
Esta és una de les cançons que ha quedat confirmada per al dia del comeback, ja que recentment ha faltat Marvin Hamlisch, el compositor de la musica. No puc esperar al moment d'escoltar el piano i a Barbra taratejant el principi de la cançó.
11 d'octubre, ja et veig el pèl.