diumenge, 7 de juliol de 2013

Però que les sèries tenen final?

Normalment jo soc partidària de l'alfa i l'omega: el principi i el fi. La vida en general i qualsevol cosa en particular cobra encant perquè sabem que te un final, i que hem d'aprofitar cada moment i disfrutar-lo al màxim, donant-ho tot de nosaltres mateixos. Un concert, un bes, un dinar, una conversa, una nit...
Però no em passa el mateix amb les sèries. Tinc un problema: no les puc acabar. Sols he acabat una sèrie en la meua vida: One Tree Hill,  a vida o mort, 9 anys de sèrie ja era algo personal.

"-Ja has vist el l'última temporada de XX ?
-No.
-I a què esperes?
-No sé, si veig l'última temporada coneixeré el final i voldrà dir que s'ha acabat."

He repetit esta conversa en vàries ocasions, tot perquè tinc com 10 sèries començades i cap acabada, i això que Sex and the City ja se com acaba però no em vull posar l'última temporada.
M'ho passe tan bé amb els personatges o m'identifique tant amb ells, que sent que si acabe les sèries els trobaré a faltar, a més que amb els finals és perd la màgia i la intriga de saber el que passarà.
Les puc tornar a veure sempre que vullga, esta clar, però ja no serà igual. Potser siga perquè sé que tinc poder  de decisió  sobre açò, no com en la vida. Puc triar el moment, el lloc, la forma i la companyia, que elles sempre estan ahí, esperant, i no sempre és així  al món real. 

No sé, potser siguen tot excuses i el que sóc és una gossa, però de moment, els finals definitius poden esperar, que jo vaig a per un  nou principi.