divendres, 26 de juny del 2009

FINS PROMPTE, EDU!


El dia 29 de maig celebràrem la graduació de 2n de batxiller. Aleshores no sabíem la gran notícia: el director, Edu, ens deixava.




Avui celebrem la graduació dels alumnes de 4t que van a fer el pas cap a batxiller, però també és una mena de comiat al nostre director. Per això, encara que no sol ser molt habitual en aquest acte, voldria dedicar-li unes paraules.




La setmana passada, mentre estàvem tots emocionats coneixent les notes del selectiu, tu ens vas felicitar content, sabent que la teua ultima promoció de batxillers que s’havia presentat al selectiu havia aprovat al complet, i així ens vas manifestar la teua alegria al bloc




Aquell dia vas continuar les teues tasques de director, recorrent els passadissos i les aules, potser recordant els moments allí viscuts, com aquell alumne que us volia fer màgia negra a tu i a Miguel Angel.




El divendres, en un sol instant, el teu despatx es va plenar de sentiments, de records, d’il·lusions, quan 2 alumnes et van demanar si tenies un moment i et van regalar un mapa.



Amb aquell paper et voliem oferir una xicoteta il·lusió i unes paraules d’afecte.



Per recórrer el camí que t’hi marcarem pots ficar moltes coses en el teu equipatge:


T’emportes allò que ha sigut teu durant anys: la satisfacció d’haver sigut un bon company, d’haver sabut escoltar totes les opinions, d’haver treballat molt i molt dur... Edu, emportat l’orgull d’haver fet una gran obra i d’haver sigut un gran director, però sobretot emporta’t la consciència de saber que tot això quedarà en la nostra ment i en la història d’aquest institut.




Al llarg dels nostres anys com alumnes hem vist evolucionar l’I.E.S per a millor, amb tu i el teu equip al capdavant.




En aquest centre ,doncs, ja has deixat la teua empremta. Per això sabem que ara has d’anar a altres llocs, per transmetre tota la teua cultura i els teus coneixements, que son molts, a altra gent.




Et desitge que tingues molta sort en el teu viatge cap a Ítaca i que mai no trobes en el teu camí ni els ciclops ni l’aïrat Poseidó i que quan vages a ciutats de França per a ensenyar i aprendre dels que saben, recordes l’IES Pere d’Esplugues com ell et recordarà a tu.




No se si amb aquestes paraules he expressat tot el que m’agradaria que saberes ja que els “ADÉU” sempre son durs, per això sempre és més agradable dir un “FINS PROMPTE”, Edu.

dijous, 11 de juny del 2009

P.A.U ( mai millor dit)


I per fi, despres d'una llarga i dura setmana, hem acabat el selectiu!!!


Tot va començar el 29 de maig amb un soparet de fi de curs. A continuació festa en Bacarra i per a finalitzar dormida ( cadascú es posava sa casa i el llit)

Dilluns encara no hi havia molta pressió. Haviem acabat el curs, alguns aprovats i altres suspesos. Els aprovats varem estar tota la setmana del 1 al 8 estudiant: art, art, art, geografia, geografia, filo, valen....( Marisa també varem estudiar llatí... xDD) . I per fi, com diu Empar, va arribar el part, el dimarts 9 de juny. A partir d'ahí van anar ja anava tot a'' l'ascla''. Aquesta setmana ha sigut dura, molt dura. Hem acabat ''exaustos y fracasados'' pero l'estiu que ens espera.... Jo començe l'autoescola, altres a treballar... pero ara som tots un poc més lliures. El pròxim curs ja no el passarem junts, però el que hem viscut aquests anys mereix la pena ser recordat!!
PD: demà tots de dinaret!!

dimecres, 3 de juny del 2009

Tulipanitos!!


Septiembre del 2003 y ese shalalala
unió el destino de muchos caminos,
un nuevo instituto de la Pobla.

Mezcla perfecta de magia secreta,
de mañanas de lluvia y clase
notas de libros hicieron el resto
cumplimos un sueño ya ves.

Como olvidarme de tantos momentos
de tantas palabras de amor
muertos de risa vivimos la vida
y yo ahora canto esta canción

que siempre os echare de menos
que lo demás son solo cuentos
siempre seréis mis amigos que
mientras viva os recordaré

Durante 6 años másy ese shalalala
nos acompañó a recorrer de la mano
lugares del mapa mundial
libros, examenes vida en la biblioteca
miradas de complicidad
pero el hechizo hubo de romperse, i el resto la historia dirá

Como olvidarme de tantos momentos
de tantas palabras de amor
muertos de risa vivimos la vida
y yo ahora canto esta canción

que siempre os echare de menos
que lo demás son sólo cuentos siempre sereis mis amigos

que mientras viva lo recordare


siempre seréis mis amigos...
que mientras viva lo recordaré.

que siempre os echare de menos
que lo demás son solo cuentos
siempre sereis mis amigos
que mientras viva lo recordaré