...que los demás son solo para olvidar...

música, fotos, olors i sensacions.

Cada moment de la vida te la seua banda sonora, les seues fotos, i els seus olors.
A cada menut instant hi sona una determinada cançò.
Recorde aquella nit en el renault "DJ", tornant de València cap a casa. La teua ma dreta m'agafava el genoll suaument mentre amb l'esquerra agafaves el volant. Jo recolçava el cap mirant per la finestra i memoritzant els carrers per a que aquell instant quedara grabat per sempre en la meua ment. Al discman, un cd de la Gossa Sorda no parava de donar voltes, i sols una cançò em ve a la memòria quan m'abandone als meus records : Camals mullats.
Ens fem les fotos en aquell lloc que ja no tornarem a estar o, potser si, però ja no hi serà la mateixa situació ni la mateixa persona la que ens acompanyi.
Aquella nit havíem estat de concert. Ballant, tu més que jo, disfrutant de la joventut que ens acompanyava. No portàvem càmera però, no calia. La foto que recorde i que guarde en pany i clau a la meua retina ( encara que les imatges sols duren 0'1 s en la retina) és la teua careta d'enamorat, mirant-me somnrient des de l'altra punta de la sala, mentre jo caminava en busca d'una cervesa.
I a cada nit i a cada moment li corresponen uns olors: el cos de l'altre, la gasolina, un ambientador de cotxe...
Quan arribàrem a la casa 28, ja al poble, xarràrem durant varies hores, de temes intrascendets, sense sentit i sense cap mena de relació. Tan sols voliem que aquella nit no acabara mai. No separar-nos l'un de l'altre. I aleshores va ser quan el teu olor fou més intens. Recorde el teu olor cada vegada que pense en tu. Impossible d'oblidar.
Parlant de sensacions: haveu notat alguna vegada com el cor s'accelera, et tremolen les mans, no et surten les paraules i et posaries a plorar d'alegria?
Jo si. I quan recorde aquelles sensacions, l'olor, la música i les imatges sols em ve a la ment un nom. El teu.

82 ENTREGA DELS OSCARS

" Well, the time has come" " Ha arribat el moment". Son les paraules que va pronunciar Barbra Streisand quan va entregar l'oscar a la millor direcció. Aquestes paraules no tindríen més repercussió si no fora perquè l'estatueta se la va emportar Kathryn Bigelow, la primera dona en la història de l'Acadèmia en conseguir un oscar en aquesta categoria. Un altre aspecte important a destacar fou que el premi va ser entregat el dia de la dona. També cal remarcar que la elecció de la persona que entregava el premi, va ser molt acertada. ( ací s'explica l'asunt)

Barbra Streisand: En 1983 produjo, dirigió, escribió y protagonizó "Yentl", experiencia que posteriormente repetiría como directora de "El Príncipe de las Mareas" (The Prince of Tides, 1991) y "El Amor Tiene Dos Caras" (The Mirror Has Two Faces, 1996). Steven Spielberg calificó "Yentl" de obra maestra ("uno de los debuts más dinámicos en la dirección desde el "Ciudadano Kane" de Welles") y muchos críticos alabaron la película, pero la Academia ignoró a la nueva directora a la hora de las candidaturas a los premios Óscar. Años después, se produjo una gran controversia cuando "El príncipe de las mareas" obtuvo siete candidaturas para varias categorías, incluida la de mejor película y, sin embargo, Streisand no fue nominada como mejor directora.

I jo com sempre a la meua... me la repampimfla la resta dels oscars hahaha el més important per a mi, fou que va apareixer la Babs!

I Festival Internacional de Poesia

El passat divendres 5 de març, es va celebrar a València el I Festival Internacional de Poesia. L'acte tingué lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, coincidint amb l'aniversari de la mort del gran poeta valencià Ausiàs March.

Al festival, dirigit per Àlex Susanna, van participar 9 figures de la poesia europea contemporània, les quals van recitar en la seua llengua pròpia: Rosa Alice Branco (portuguès), Marc Granell (català), Saskia de Jong (neerlandès), Felipe Juaristi (basc), Nikola Madzirov (macedoni), Carlos Marzal (castellà), Jean Portante (francès), Ponç Pons (català) i Lasse Söderberg (suec).

El recital va estar acompnayat per música en directe que representava el lloc de procedència de cada poeta.

Saludàrem a Marc Granell i vam tenir el plaer ( una més que l'altra) de poder conèixer a Ponç Pons.

Esperem que no es quede sols en el primer i que el proper any pugam tornar a gaudir d'un segon festival, ja que va ser " chill out", "l'acabose", "ferpecte", increíble, recomanable...