Desconeguts

Alguna vegada has mirat una foto teua i has vist a un extrany al fons? Et fa pensar quants extranys tenen una foto de tu, de quants moments de la vida d'altres persones has format part. Si hem sigut part de la vida d'algú quan els seus somnis s'han fet realitat, o si estàvem allí quan els seus somnis moriren. Seguim intentant aparèixer allí, com si d'alguna forma estiguessem destinats a estar-hi, o potser la foto ens va pillar per sorpresa?. Tan sols pensa, podríes estar formant part de la vida d'una altra persona i ni tan sols saber-ho.

Dos amics em contàven que, casualment, passàren per davant d'una plaça on s'estava grabant un video de boda. Aquests amics, formarán part del moment més feliç d'unes persones anònimes. El matrimoni, tindrà a dos xics en un video que, quedaràn inmortalitzades en el temps. I tal vegada, algún dia aquest grup de persones es trobe en algún racó del món, i seràn completament desconeguts, els uns per als altres. Sense ser-ne concients de que , en un moment de la seua vida els seus camins es creuaren en el mateix lloc i a la mateixa hora.

He sigut testic del que estic escrivint. Però en la meua història les persones que un dia vàren coincidir en un país, es conegueren sis anys després en un altre país, i en unes circumstàncies totalment diferents.

Carlos, fou president infantil de la seua falla al 2004. La gent, com es normal, anava a visitar les falles a fer fotos... I quina casualitat, que aquell dia de paelles de l'any 2004 hi havia una família de francesos de visita en La Pobla Llarga. Sis anys després, ningú dels que estàvem en aquella casa podíem imaginar que trobaríem en un ordinador de França, una foto de Carlos, de l'any 2004 i del dia de les paelles.

La vida està plena fotos com aquesta: guardades en un calaix o en un ordinador, en cases anònimes, en altres països. I quan mires aquestes fotos i veus desconeguts al fons, recordes aquell meravellós moment en que et feren la foto i, t'ompli un somriure de saber que aquells desconeguts del fons que passaven per allí despistats, i als que el flash de la càmera va pillar desprevinguts, sense saber-ho, van passar a formar part de les nostres vides. I perquè no? Nosaltres a les d'ells.

Jo vull anar en un tren transiberià a Perpinyà

Jo vull anar en un tren transiberià, a Perpignan

Decidit, Yvan ens ha convidat a la seua casa de França ara que els seus pares estàn ací, i allà que anàrem.




El cotxe perdent l'aigua refrigeradora, atasco a lo Autopista del Sur, 12 hores de viatge, parada en Figueres i sense vore ni a la Monica ni el museu Dalí ( no coneguem la vergonya).

Per fi, jo al volant, entrada triunfal a Perpignan. 11 de la nit. " son 5 o 6 horetes" ens havien dit alguns.... nosaltres en tardarem 12 xD


Posada de pijama i conversió en la familia Alcantara. Si, si, Cuéntame en Perpignan. Estàvem tots: la Merche, Antonio, Herminia ( derrapaetes), Toni y Carlitos.


Planing de la setmana:

-Visitem el centre de la ciutat ( amb un geladet molt car inclós)











-Coneguem al tío de Andreu ( weno i a la tía, als fills, als nets....)


-Visitem Colliure, parada obligada a la tomba de Antonio Machado.











-Una nit anem a la platja de no se on. ( imagineu-se una platja)

-Sopar a casa dels familiars de Andreu ( que bo estava tot i que divertida, extranya i musical va ser la nit)










-Coneguem per primera vegada a la germana de Yvan, que molt amablement ens fa de guía per Carrcassone, i per un altre poble, molt bonic, on hi havia unes llibreries amb llibres antics ( molt màgic)




















-Visitem el que fou el camp de concentració de Rivesaltes














-Festeta

I res, a banda les rises que ens hem pegat, les discussions... ( foto de Carlos de l'any 2004 en el ordinador del tio de Andreu al que ningú coneixiem, llevat el plat de la taula, qui fa el dinar, vagos, qui puja de copiloto, calleu que vull dormir, drip drop, les ones del barranc que quasi ens inunden l'habitació del segon pis, Herminia derrapaetes que se taca les claçetes, jo me'n vull anar d'erasmus... si, aixo et falta pedre un altre any, equivocacions de nom: ton tio Amador, li diuen Amado xD, Yvan borraxet, la partida del trivial, la familia Alcantara, la porta de Narnia, els gnomos de Oz, el atasco, Andreu fent-se fotos en els gats i els guiris burlant-se d'ell... en fi, animalaes tot)


Moltes gràcies a Yvan per la paciència i a la seua familia, als familiars de Andreu per ser tan majos, a Antonio per les nits de passió (els veïns es queixaven, xq estavem tota la nit fent soroll: tosint, roncant, mocant-nos, en el nas tapat sense poder respirar, la gola seca que casi mos morim, vamos Antonio i Merche era un no parar en tota la nit) a Andreu per dormir llunt de mi ( ronca) i a Emilio per fer els macarrons xDD

Ah, i ja sabeu, l'any qe be, ROUTE 66