Mis labios son rojos para morder y saborear con intensidad todo lo que vivo y mis pies son verdes pues mi punto de apoyo es la esperanza sin la que no podría caminar ni avanzar.
H.M.V
diumenge, 26 de desembre del 2010
divendres, 24 de desembre del 2010
Nadal, xé això pa qué?
Un altre any ja està ací el Nadal, be, ja fa dos mesos!
Dos mesos donant la tabarra amb les nadales, les compres, les llums... xè, pa que tant?!
Bombardejos d'anuncis. Anuncis, anuncis i més anuncis: joguets, colònies, cotxes, roba...
I cada any el mateix: a comprar regals, consumir i a sopar i/o dinar amb la família... Bones cares, hipocresia, falsetat, aguantar als fanfarrons, les preguntes, atiborrarse de gambes... Tots pensem el mateix, a ningú li agrada tindre que fer aquest paripé, pero totes les famílies, any rere any, quan arriba el Nadal tots de gala i amb bona cara. "...con sonrisas de cordialidad nos pretenden embaucar..." (ska-p).
Dos mesos donant la tabarra amb les nadales, les compres, les llums... xè, pa que tant?!
Bombardejos d'anuncis. Anuncis, anuncis i més anuncis: joguets, colònies, cotxes, roba...
I cada any el mateix: a comprar regals, consumir i a sopar i/o dinar amb la família... Bones cares, hipocresia, falsetat, aguantar als fanfarrons, les preguntes, atiborrarse de gambes... Tots pensem el mateix, a ningú li agrada tindre que fer aquest paripé, pero totes les famílies, any rere any, quan arriba el Nadal tots de gala i amb bona cara. "...con sonrisas de cordialidad nos pretenden embaucar..." (ska-p).
N'estic farta! Però, qué puc fer jo? només sóc una simple persona, al·lienada i encantada amb les magnífiques llums del corte ingles i l'anunci de freixenet.
Doncs, un altre any, LO MISMO DE SIEMPRE!
Fins l'any que ve!
Doncs, un altre any, LO MISMO DE SIEMPRE!
Fins l'any que ve!
dijous, 9 de desembre del 2010
Ens veiem a l'illa
El camí de la vida, de vegades curt, de vegades llarg.
No es que el camí s'acabe, som nosaltres els que ens aturem.
El nostre cos ja no dona per a més i es nega a continuar.
A ell no l'importa res: ni possesions, ni amor, ni amistat...
Tots els cossos son iguals: Revels i despreocupats.
Amb dada límit.
Amb dada límit.
Realitzen el recorregut i quan ja no poden més s'arretiren.
Amb la importència que dona veure com un caminant s'atura
en el seu viatge, recorde aquesta cançó que cantava de menuda
a l'escola. Sempre m'ha encantat i hui és un bon dia per a recordarla.
El meu avi tenia un cucut de paret
que tocava les hores molt bé.
A les tres, a les quatre, a les cinc i a les sis,
i les mitjes tocava també.
Però un dia el cucut de tan vell es va trencar
i el meu avi no el va poder arreglar.
Per molts anys cucut vell, cucut vell el va cuidar,
però un dia el cucut es va aturar.
Ens veiem a l'illa!
dimarts, 7 de desembre del 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
I ara, què?
Plou, és aborrit.
Harry Potter està arribant al final de l'aventura.
El mal d'esquena disminueix.
Vertigo de Hitchcock m'espera.
L'odi cap al nadal augmenta.
S'acaben els dies.
Scrooge ha devorat un pa i els meus cacaus.
Indiferencia davant el món.
I ara, què?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
