Poetes del món

Poetes com Bendetti, Machado, Granell, Estellés... estan bé, però què passa amb la resta de la gent?
Els poetes de carrer, amagats darrere del seu anonimat, escriuen en boli i paper, pensant que mai ningú els llegirà, i potser, això és el que els motiva. Una llibreta en un calaix, agafant pols durant anys, fins que algú fa el descobriment . La poesia de la seua vida.

Vull protegir-te i que em protegisques.
Cuidar-te, mimar-te, besar-te, estimar-te.
Estimar-nos.
Vull sentir-te respirar. Saber que estàs al meu costat.
Sentir-nos.
Estar amb tu, prop o lluny.Però amb tu.
Junts.

Immortals.

I descobrir que als calaixos de casa nostra hi ha autèntics poetes. Inclús en un mateix.

I plou un dia normal

Dolces nits de somnis curts

L'embriac

12. "El planeta següent estava habitat per un embriac. Aquesta visita fou molt curta, però el petit príncep en sortí trist.
-Què hi fas, aquí?-preguntà a l'embriac, que el petit príncep va trobar silenciosament instal·lat davant d'una col·lecció d'ampolles buides i una col·lecció d'ampolles plenes.
-Bec-respongué l'embriac amb to lúgubre.
-Per què beus?-preguntà el petit príncep.
-Per oblidar-respongué l'embriac.
-Per oblidar què?-preguntà el petit príncep.
-Per oblidar la meua vergonya-respongué l'embriac tot acotant el cap.
-Vergonya de què?-preguntà el petit príncep, que desitjava socórrer-lo.

-Vergonya de beure!- va dir l'embriac, i es tancà en el seu silenci.
El petit príncep se'n anà, perplex.
La gent gran són molt, però molt, estranys, es deia durant el viatge. "

El Petit Príncep. Antoine De Saint-Exupéry

Boig per tu

Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veig

reflexada la teva llum, me la beuré;

servil i acabat, boig per tu.