dimarts, 21 de febrer del 2012

INDIGNADA

Fins ací la nostra paciència. No podem quedar-nos a Gandia sense fer res, veient el que està passant a València. Ens sentim estafats i enganyats. No podem permetre que la policia repartisca mamporros a troxe i moxe a menors d'edat sols per estar defenent la seua educació i el seu futur. Què ells no tenen fills?? Com poden arribar a casa per la nit, besar als seus fills i tombar-se al llit i aconseguir dormir?Definitivament a València hem tornat als temps de Franco o què? Com des de el govern valencià s'està permetent açò sense cap dimissió??
Nosaltres no ens quedarem de braços creuats, hem de eixir tots al carrer, sino pensaran que així es fan les coses i que pegant 4 osties ens anem a acovardir... això fa temps que es va acabar. A quanta més gent tanquen o envien a l'hospital, més gent serem al carrer. Perquè açò no es forma de fer les coses.
Indignada i cap a la capi

dissabte, 4 de febrer del 2012

FELIX DIES NATALIS, MARISA ^^

Tal dia como hoy regreso de mi retiro, no espiritual, para desearte un FELIZ CUMPLEAÑOS !
Con este frío no te recomiendo salir de casa, pero se puede disfrutar el dia leyendo un buen libro, viendo una peliculita o tocando el piano, no?

Te regalo este poema de Catulo que nos hiciste traducir en clase y con el que nos hicimos un lío con tantos besos ^^ Qué bonito es!
Disfruta del dia y espero que te regalen miles de besos!

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Vivamos, querida Lesbia, y amémonos,
y las habladurías de los viejos puritanos
nos importen todas un bledo.
Los soles pueden salir y ponerse;
nosotros, tan pronto acabe nuestra efímera vida,
tendremos que vivir una noche sin fin.
Dame mil besos, después cien,
luego otros mil, luego otros cien,
después hasta dos mil, después otra vez cien;
luego, cuando lleguemos a muchos miles,
perderemos la cuenta para ignorarla
y para que ningún malvado pueda dañarnos,
cuando se entere del total de nuestros besos.

dijous, 2 de febrer del 2012

Mirant el mar

Se despidió
un frío día de febrero y yo
partida en dos
no supe reaccionar ante el dolor.
Hasta siempre compañero.


Obscura i trista aquella nit.
Fent memòria un any més.