"El cometa se burla de mis esperanzas -pensó al tiempo que alzaba los ojos hacia el lugar donde hendía el cielo-
¿Acaso he cruzado medio mundo y he visto nacer dragones solo para morir en este desierto de fuego?"
dilluns, 23 de juliol del 2012
dimarts, 17 de juliol del 2012
Jude
Seguint les instruccions obric la porta. Ningun cotxe a la porta, però un full embolicat amb un collaret i un mapa doblat als escalons.
Reconec la lletra de seguida.
De sobte, apareixes de darrere d'un arbre cridant el meu nom. Sense saber que dir ens abracem.
Soc un poc més feliç sabent que ja no estàs a un oceà de distància i que sols he d'agafar el cotxe per poder escoltar la teua veu.
Ja sas, la terreta, la nostra, ens demana que tornem :)
Tot l'estiu per a apretar-te ^^
divendres, 13 de juliol del 2012
El guanyador s'ho emporta tot
No vull parlar de les coses per les que hem passat. Em fan mal i ara son història. He jugat totes les meues cartes. I tu també.
Res més a dir, cap as més que jugar. El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor es fa a un costat davant la victòria, eixe és el seu destí.
Vaig estar als teus braços, pensant que pertanyia a ells. Vaig construir un mur, una casa, pensant que allí podria ser forta. Que tonta vaig ser jugant seguint les regles.
Els Déus, amb la seua freda mentalitat han llançat els daus. I ací baix, algú perd a qui estima.
El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor s'ha de fer a un costat.
És simple i clar, per què hauria de quixar-me?
Però dis-me, et besa ella com jo solia fer-ho?
Sents el mateix quan ella pronuncia el teu nom?
En algun racó dins de tu, saps que et trobe a faltar.
Els jutges decidiran que serà de mi. Els qui sols miren l'espectacle mai poden guanyar.
No vull continuar parlant si et posa trist. Sé que has vingut a fer les paus. Perdona si et fa sentir malament vore'm així... sense confiança en mi mateixa, però ja saps que el guanyador s'ho emporta tot. Tot.
Res més a dir, cap as més que jugar. El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor es fa a un costat davant la victòria, eixe és el seu destí.
Vaig estar als teus braços, pensant que pertanyia a ells. Vaig construir un mur, una casa, pensant que allí podria ser forta. Que tonta vaig ser jugant seguint les regles.
Els Déus, amb la seua freda mentalitat han llançat els daus. I ací baix, algú perd a qui estima.
El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor s'ha de fer a un costat.
És simple i clar, per què hauria de quixar-me?
Però dis-me, et besa ella com jo solia fer-ho?
Sents el mateix quan ella pronuncia el teu nom?
En algun racó dins de tu, saps que et trobe a faltar.
Els jutges decidiran que serà de mi. Els qui sols miren l'espectacle mai poden guanyar.
No vull continuar parlant si et posa trist. Sé que has vingut a fer les paus. Perdona si et fa sentir malament vore'm així... sense confiança en mi mateixa, però ja saps que el guanyador s'ho emporta tot. Tot.
diumenge, 1 de juliol del 2012
El pes de la cultura
A mi em passa, per què per a qualsevol altra persona no hauria de ser igual? Tot i que ho entenc, em resulta frustrant i m'enfada. Per què som així? Tan estúpids de vegades...
HOMES, Isabel-Clara Simó, El pes de la cultura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
