ANTÒNIA FONT
Dolça besada té gust que s´acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d´alens que se trobaven,
de cabells que s´embullaven, de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria sa teva mirada que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida i sense tu ja no me val.
I s´horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.
Aquesta es una de les cançons d'Antònia Font que mai em deixarà d'agradar. Em venen tants records meravellosos amb aquesta lletra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada