Es va sentir insegura i poc preparada, però va avançar cap al camí.
No esperava el que anava a trobar, però tot li va anar rodat.
Allí estava ell, amb la seua barba i els seus bucles obscurs com la nit.
Ella el va estimar de seguida, la feia tremolar.
Però era impossible.
Però era impossible.
"No saps res sobre l'amor" li va dir ell, erròniament.
Ella havia renunciat a tot, per tal de poder passar unes hores al dia amb ell,
enganyant així, a l'àngel blanc que l'esperava a casa.
Sentiments al descobert, ell es va retractar de la seua afirmació.
Però, qui veritablement no sabia res sobre l'amor, era ell mateix.
No va saber fer renúncia, ni arriscar.
Finalment, ella va marxar
1 comentari:
ningú pot dir-nos el que sabem o deixem de saber... efectivament, eixes afirmacions són la millor prova de la ignorància. Front a eixes paraules aparentment savies però realment buides, hi ha accions que són reveladores: revelen la saviesa i la grandesa que, sense cap paraula, transmeteixen algunes persones...
capici meu amor ?
Publica un comentari a l'entrada