dimarts, 12 de juny del 2012

Les caminades vesprades d'estiu

He caminat pels teus carrers, València. He mirat d'una altra forma totes aquelles imatges que tenia repartides per la meua memòria. Per fi, tot ha cobrat sentit, i he pogut unir les teues voreres amb els meus records.
A destacar: el  pàrquing des del qual vaig veure la nit del foc i que mai hauria sabut localitzar al mapa (tot i estar prop de Blasco Ibáñez) i aquell  edifici amb una punta inmensa ( que m'explicares una nit mentre buscàvem un lloc per fer-nos cerveses), que també està prop de Blasco Ibáñez.

He caminat pels teus carrers, València. Sota el teu sol i m'he perdut.
La gent continua fent la seua vida, mentre jo continue buscant els punts inconexes. Milers d'ànimes al món, una en cada cantó, i jo he hagut de passar per el que més punta té.