Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells, fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.
Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius, i que estimes en el fons les meves imperfeccions.
Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada