Coses més rares mos han de pasar!

Tot va començar el 12 de maig de 1991. Allí estàveu tots, mirant-me, somrients, feliços. Tu em miraves amb complicitat. M'agafares al braç i les nostres mirades conectaren.
Des d'aquell dia, has cuidat de mí, m'has edaucat, m'has defés davant les discussions d'amigues, em discutit, no per altra persona jo em sabia les cançons de Jarabe de Palo, em deixaves pujar davant en el cotxe, quan la meua mare no em deixava, em feies còmplice de les teues escapades amb les amigues, em portàves a pendre café, be, jo una coca.cola, dormies amb mi, amb dos coixins i l'os de peluix en ple estiu perquè jo tenia por, em deixaves que et furtara els trajes de les Barbies i les caniques del teu germà, em portaves a la platja encara que estiguessim enfadades...
Podría contar mil coses més. I anyore eixos temps, recordant que eren temps millors per a les dos. Coses més rares mos han de pasar. Ànim!