dimarts, 30 de novembre del 2010

recorda oblidar


Abans dormía abraçada a un peluix.

Vaig pensar:

"Per a que seguir aferrada al passat?"

I ara, sols em protegeixen durant les fredes nits

el nordic i els llençols.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Para qué seguir abraçada a la tristessa? Jo t'en regalaré uno que pugues abraçar sempre que et senques sola...Un bessot!!