Amanèixer gris. La meua alma està trista, sola i cansada.
Ni el somriure, ni la revolta em faig goig ara.
Ni el somriure, ni la revolta em faig goig ara.
Els somnis s'esfumen i la vida em dona penes.
Temps complicats per a la que suscriu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
boniiiiiiiiiiiiiiiiiiiica!
sii sii sii! amb el somriure, la revolta, ... voràs, és la milor medicina
Publica un comentari a l'entrada