Quan surtis per fer el viatge cap a ÍTACA, assegura' t de fer-ho ben acompanyat.
Que la companyia siga agradable i que compartisques amb ella un sentiment.
En trosset de camí que porte, he trobat la companyia i el sentiment idoni.
Quina felicitat. Quina alegria.
Encara que la vida no ens somriga, que ens importa? ens tenim, et tinc.
T'estime, t'estimu, t'estim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Oda a l'amistatus maximum!
un món compartit ...on poder perdre'ns i entendre'ns! quina sort, quina alegria!
la vida SI que ens somriu, sols cal fixar-se bé
GRÀCIES!
A-FOR-TU-NA-DES!
Publica un comentari a l'entrada