Conec el teu antifaç,
Distingeixo els teus passos,
Reconec l’olor que fas
I els teus moviments fugaços.
Molt ràpid intueixo
Que et dec tornar a tenir al cap
Quan altre cop et penso
A tu, i al meu cor robat.
Envaeixes el meu cap
Provocant malentesos
Que només sé solucionar
Escrivint-te aquests versos.
I això és com si em robessis
Tota la inspiració.
És com si m’obliguessis
A fer-te una cançó.
ANNA ROIG
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
T'entenc tant..
Publica un comentari a l'entrada