Com Penèlope, contemple el mar esperant a que tornes.
Moltes veles solquen l'horitzó, i ninguna és la teua.
Teixint un mapa de somnis, no deixe que ningú s'acoste a ell.
Hauràs de tornar a Ítaca o quedar-te amb Calipso.
I, potser, jo me n'hauré d'anar amb els lotòfags una temporada.
El que sé segur és que no seguiré teixint una història sense fi.
El que sé segur és que no seguiré teixint una història sense fi.
Aquesta Odissea tindrà un final. Èpic o no, però final.
2 comentaris:
Un èxit de entrada mari! Tot el que s'havia de dir però com tu sols saps dir-ho.
Endavant Penelope! :D Els lotòfags em pareixen una opció molt més que acertada
=P
Aterrador a la par que preciós com sols tu saps expressar-ho... tota historia precisa d'un principi, d'una aventura i d'un final, com tu dius, epic o no, de vegades tot el que necesitem és un final. The power of goodbye, Penélope.
t'estim
Publica un comentari a l'entrada