dilluns, 9 d’agost de 2010

Jo vull anar en un tren transiberià a Perpinyà

Jo vull anar en un tren transiberià, a Perpignan

Decidit, Yvan ens ha convidat a la seua casa de França ara que els seus pares estàn ací, i allà que anàrem.




El cotxe perdent l'aigua refrigeradora, atasco a lo Autopista del Sur, 12 hores de viatge, parada en Figueres i sense vore ni a la Monica ni el museu Dalí ( no coneguem la vergonya).

Per fi, jo al volant, entrada triunfal a Perpignan. 11 de la nit. " son 5 o 6 horetes" ens havien dit alguns.... nosaltres en tardarem 12 xD


Posada de pijama i conversió en la familia Alcantara. Si, si, Cuéntame en Perpignan. Estàvem tots: la Merche, Antonio, Herminia ( derrapaetes), Toni y Carlitos.


Planing de la setmana:

-Visitem el centre de la ciutat ( amb un geladet molt car inclós)











-Coneguem al tío de Andreu ( weno i a la tía, als fills, als nets....)


-Visitem Colliure, parada obligada a la tomba de Antonio Machado.











-Una nit anem a la platja de no se on. ( imagineu-se una platja)

-Sopar a casa dels familiars de Andreu ( que bo estava tot i que divertida, extranya i musical va ser la nit)










-Coneguem per primera vegada a la germana de Yvan, que molt amablement ens fa de guía per Carrcassone, i per un altre poble, molt bonic, on hi havia unes llibreries amb llibres antics ( molt màgic)




















-Visitem el que fou el camp de concentració de Rivesaltes














-Festeta

I res, a banda les rises que ens hem pegat, les discussions... ( foto de Carlos de l'any 2004 en el ordinador del tio de Andreu al que ningú coneixiem, llevat el plat de la taula, qui fa el dinar, vagos, qui puja de copiloto, calleu que vull dormir, drip drop, les ones del barranc que quasi ens inunden l'habitació del segon pis, Herminia derrapaetes que se taca les claçetes, jo me'n vull anar d'erasmus... si, aixo et falta pedre un altre any, equivocacions de nom: ton tio Amador, li diuen Amado xD, Yvan borraxet, la partida del trivial, la familia Alcantara, la porta de Narnia, els gnomos de Oz, el atasco, Andreu fent-se fotos en els gats i els guiris burlant-se d'ell... en fi, animalaes tot)


Moltes gràcies a Yvan per la paciència i a la seua familia, als familiars de Andreu per ser tan majos, a Antonio per les nits de passió (els veïns es queixaven, xq estavem tota la nit fent soroll: tosint, roncant, mocant-nos, en el nas tapat sense poder respirar, la gola seca que casi mos morim, vamos Antonio i Merche era un no parar en tota la nit) a Andreu per dormir llunt de mi ( ronca) i a Emilio per fer els macarrons xDD

Ah, i ja sabeu, l'any qe be, ROUTE 66

3 comentaris:

Andreu. ha dit...

Roncar? que és roncar? però si jo no ronque! XDDD
Molt bo! (i a la tia, i a la cunyà, i a son pare... xD)

Leno ha dit...

que guay! gran viatje! bss ^^

Benjamin Pan ha dit...

Arantxa, ni idea de que tenías blog !
Muchas gracias por comentar (sí, ya hace tiempo que lo hiciste, pero es que yo soy un poco vago...), i juer, leyendo el viajecito que os habéis pegado no me extraña que ahora sienta algo de envidia (sana).

Seguir asi de molones, i lo mejor de la entrada? ESTO:

-Una nit anem a la platja de no se on. ( imagineu-se una platja)

jajajaja.

Un petó !