6'25 EN LLATI!!!

ALEGRIA (ANTÒNIA FONT)

Cau d'un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també folleni s'enyoren i ells no saben res.
No... què va... això és impossible d'exterminar
i ploram, ploram d'alegria.
Alegria,
ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria,
ses cases s'aixequen i volen,
i es caos és s'ordre d'un dia
que vessanostàlgia d'amor i simpatia.
Cau d'un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veim i tot,
és sa llei de s'univers,
n'hi ha de més profundes,
ja m'entens.
I surt s'estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.
No... què va... això és impossible d'exterminar
i ploram, ploram d'alegria.
Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposenimmòbils
tempestes i climes.
Alegria,
en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s'atura i per tots es planetes
ingràvids s'acaba sa vida ...I alegria