Ha passat un any desde que tu no estàs. L'hivern es va tornar primavera i la primavera en estiu. Prompte la tardor ens va abrigar i tornà l'hivern. Hui torna a ser aquella vesprada girs en la que el teu cor va deixar de bategar. Un any sense tu. El pitjor es que ara els anys s'aniràn succeint un rere l'altre. Així tota una vida sense tu. Es molt dur per als que estem ací, recordante cada dia, i sobretot hui, que fa un any que l'enfermetat et va guanyar. Però no et preocupes, elles estan bé i tu estàs sempre entre nosaltres. Hi ha que seguir endavant!
...always in our mind....
...always in our mind....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada