No sé si ets tu o soc jo. t'he idealitzat des del dia que et vaig conèixer. he escoltat tot el que tu has escoltat. m'has mostrat un món que mai havia imaginat. m'has fet riure com ningú. compare amb tu a tota aquella persona que intenta tenir una relació amb mí. potser no ets el que jo imagine des de la distància. potser sols eres un producte de la meua fantasia. potser ni tan sols ets real. potser ni tan sols ens coneguem. potser tú veieres alguna cosa en mí que jo no vaig saber expressar-te . potser deuria de deixar de flipar en alguna cosa que ja tinc clar que mai serà. potser tu m'estimes, però no com jo voldria. potser, potser, potser... la vida és sempre un '' pot ser'' o un '' el que podría haver sigut i no es''.
Em patina el cap des que et vaig conèixer. caminem per dos camins diferents que no sé si mai es trobaràn. em patina el cap des que et vaig conèixer.
Em patina el cap des que et vaig conèixer. caminem per dos camins diferents que no sé si mai es trobaràn. em patina el cap des que et vaig conèixer.
1 comentari:
la vida és,com has dit un 'potser' i un 'el que podría haver sigut,i no serà' i a consecuencia de tot aixó,patinar inevitablemente..sort que sempre tindras algú per a que t'amortigue la caiguda, o amb qui, per que no? caure junts alguna que altra vegada.Per a després tornar-nos a alçar. :)
Publica un comentari a l'entrada