PD (pre dada): Jo tenía una idea de com anava a ser aquesta entrada, i l'he començada, però després la cosa s'ha anat embolicant i no se jo... coses que volia dir, no les he dit i coses que no tenia pensades dir, ahñi están... agarreu-ho com pugau. " Aspallet i en bona lletra" hahah
Res emocionant m'ha passat ultimament. Res que valga la pena contar. Ni fu, ni fa. O, tal vegada si?
No porte una vida de viatges, soparots, festes... No tinc un cotxe propi, ni una casa al meu nom, ni treballe... Ni soc una 'lumbreras' en els estudis, ni crec que puga dir que algo se'm done bé, com per a diferenciar-me dels demés... Hui per hui encara no toque cap instrument, ni tinc un gos, ni m'ha tocat el gordo... Per això pense que res emocionant m'ha passat ultimament. Bé, res que valga la pena contar i que tinga un mínim d'interés. L'únic que puc contar interessant és que hem acabat de fer un curt en 15 dies; que demà celebrem un aniversari i Halloween, que hui hem anat de sopar a Llíria a casa d'un amic, que anit vàrem estar veient Glee i xarrant fins les 3 del matí...
Podrieu pensar que aquestes coses son simples, sense cap importància. Pensem que el temps que passem amb els amics és com per obligació, perque tenim uns amics i els hem de mantindre, però que passa quan tot això supera els límits i l'amistat es converteix en molt més que simplement passar l'estona junts?
L'altre dia, anant en cotxe, una amiga i jo no teniem cap tema de conversa. Anàvem les dos en silenci. Extrany, veritat? Potser, però no eren necessaries les paraules. L'amistat i el temps que hem compartit fan que eixos silencis, que en altres ocasions son incòmodes, siguen una part important de les relacions.
Res emocionant m'ha passat ultimament... mentida! No seré la millor persona del món, ni tindré els amics més perfectes, però em senc afortunada de tindre'ls (encara que no tinga un gos, ni un cotxe...) i cada minut, segon, hora que passe amb ells és merescut de ser recordat i perquè no, contat!
Quan les paraules sobren, sempre podem estar en silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jodida...casi me fas plorar! Eres la millor! Y tens tota la raó, emulant un poc un anunci de telefonía molt famos te diré que: 'Dos amigos pueden estar en silencio durante mucho rato, pero para eso han tenido que hablar mucho antes' Lo que ens queda per compartir, funnyaran! te ame!
Besos!!
molt ben dit, el mateix opine ;)
per cert, lo del cotxe tambe podriem aplicar-ho per a quan vam tornar d lliria, encara q tambe estabem "dormint"... xD
visca l'amistat, pero la de deveres!
per cert: www.glosbus.blogspot.com :P
Tu no has sentit simon and garfunkel mai o que??
http://www.youtube.com/watch?v=kdD52DAaFRs&NR=1
Y EN LA LUZ DESNUDA VÍ
DIEZ MIL PERSONAS, QUIZÁS MÁS.
GENTE HABLANDO SIN CONVERSAR,
GENTE OYENDO SIN ESCUCHAR.
GENTE ESCRIBIENDO CANCIONES QUE LAS VOCES JAMÁS COMPARTIRÁN
Y NADIE OSÓ MOLESTAR A LOS SONIDOS DEL SILENCIO.
(a l'espai exterior tot est+a en silenci...)
Buff, como dices no tendrás coche, no tendrás trabajo, no tendrás otras tantas cosas y tal vez tu vida no sea lo más cool del mundo.
Pero, no sé, no sabes lo que daríamos mucha gente por tener esos momentos que aquí describes, esos ratos de Glee, de charradeta, pero también de silencios...
Un abrazo anda !
Genial! Al llegir-te, he sentit que era jo, però a més a cada paraula, a cada coma. Jo ho titularia... "Allò que val la pena és el que aprecies"
Publica un comentari a l'entrada