A destacar: el pàrquing des del qual vaig veure la nit del foc i que mai hauria sabut localitzar al mapa (tot i estar prop de Blasco Ibáñez) i aquell edifici amb una punta inmensa ( que m'explicares una nit mentre buscàvem un lloc per fer-nos cerveses), que també està prop de Blasco Ibáñez.
He caminat pels teus carrers, València. Sota el teu sol i m'he perdut.
La gent continua fent la seua vida, mentre jo continue buscant els punts inconexes. Milers d'ànimes al món, una en cada cantó, i jo he hagut de passar per el que més punta té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada