Ha arribat l'últim dia de curs, pis, Gandia... però fins a setembre, res de fer-se il·lusions, encara que conforme estan les coses val la pena ser estudiant per a sempre.
A l'estil de Martí i Pol, estic sentada al sofà mirant el mar i veig moltes veles que solquen l'horitzó. Son les barquetes de pescadors que remenen l'aigua al passar, en direcció mar obert. Sí, son les 5 de la matinada i no vull anar a dormir. Hi ha silenci, però no estic sola, els grills em fan companyia i el reflex de les faroles en l'aigua fan que estiga relaxada. Medite. Al pròxim curs abandone el zulo, els dos metres quadrats on he estat dormint durant este curs, per a traslladar-me a l'habitació del costat ( per fi podré tindre la porta de l'armari oberta al mateix temps que la porta de l'habitació!!!! ).
Encara que un curs és poc en una habitació, son molts records els que m'enduc d'ella. Quasi tots bons, però altres preferisc que es queden ahí, al zulo. -Tancant etapes-.
Ara dos mesets en caseta i d'ací a no res, vuelta al cole. Que per cert, lo indignant que és esta universitat m'ho reserve per a un moment que estiga el sol fora.
#BonaNitGandia Ja et trobe a faltar :)
"Un niño preguntó: “¿Qué es la hierba?”, mostrándoseme
con sus manos colmadas;
¿Qué podía responderle? Yo ignoro, como él, qué es la
hierba.
Supongo que debe ser la bandera de mi índole, urdida con
la verde sustancia de la esperanza."
W A L T W H I T M A N
Hojas de Hierba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada