Gracias Wolfang

La Belleza acaba en Fealdad,
el destino de la Juventud es Marchitarse,
la Vida sólo es un lento proceso de Putrefacción,
Morimos cada Día.
Menos mal que siempre nos quedará Mozart.
¿A cuánta gente habrá salvado la vida Mozart?

El amor dura tres años. Frédéric Beigbeder

No és mentida

Ja és extrany que pugues parlar amb el teu ordinador amb una persona que està a l'altra punta del món. Doncs hui, a classe, m'he trobat parlant amb una amiga que viu a Miami, via xat del mòbil. I mentre tornava cap a casa, seguíem xarrant i quasi m'atropella un cotxe. Però realment no es tracta del cotxe, es tracta de la tecnologia. Ella ens atropellarà a tots i hui m'ha tocat a mi.

Malaurat país de botiguers

Hui, al tornar a casa han cobrat sentit les paraules de Pau Alabajos "país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya ".
Han "contractat" a la meua mare en un magatzem de taronges. No és un contracte, és anar uns dies a fer feina i potser no li tornen a cridar o no tinc molt clar com funciona açò. La cosa ha sigut que m'ha contat que ha arribat a hora, però que la primera cosa que li ha dit  la encarregada es que arribe abans. Este matí, a les 7, hi havia boira a la carretera i el polígon no tenía llum, per això li ha costat arribar. I coneguent a ma mare, done fe de que  haurà eixit de casa una hora abans.
Després m'ha contat que, sense explicació prèvia, la encarregada li ha tornat a renegar per portar pendientes i que ni se li ocurrira menjar-se un xiclet o un caramel. I per a anar al bany, demanar-li permís. Açò últim comprensible, ja que si es treballa en cadena, no es pot deixar un lloc buit, però el que m'ha molestat ha sigut això de demanar permís. Hola? 
Hui,  ha fet 14 hores, per primera vegada en molt de temps des que es va quedar sense feina.  I demà, idem, sense saber a quina hora acabarà. Com en el metge, sap que entra a les 7 del matí però no si estarà allí 3, 4 o 14 hores. M'ha comentat que una dona va fer 55 hores en 4 dies... 
Lo primer que li he dit a ma mare és, que això és explotació laboral... Ella ha afirmat.
Tornem a lo de sempre, al leitmotiv d'este temps en el que vivim: si no ho fas tu, si no t'agrada, una altra ho farà. 
Ma mare, amb una cara de cansament fins als peus, ni ha sopat. Demà next round. I m'ha dit: "açò és lo que vos espera". I lo pitjor és que te raó. La meua resposta ha sigut: "açò no, pitjor".

"...país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació 
país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espaipaís de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu."

New York

Oh, torne enamorada de la ciutat que mai dorm, i confirme que és certa l'afirmació. Des de sempre havia somiat caminar per este gran decorat de cine: el Central Park, la Gran Central Station, l'Empire State, l'Estàtua de la Llibertat, la Biblioteca Pública, l'oficina de Lowenstine, la trampilla del metro de Marylin, la casa d'Audrey....
He anat a tants llocs i he viscut tantíssimes coses que no sabria per on començar a explicar el que senc.
Ha sigut un viatge màgic, amb el meu millor amic. Els dos som  apassionats de la ciutat i d'aquell món que hi ha a l'altra banda de l'atlàntic. Un món que un dia no molt llunyà em vorà tornar. Perquè New York City m'ha intoxicat amb el seu mal menjar, la seua vida ràpida i els seus carrers numerats.
I Brooklyn... eixe nom que m'evoca a una persona, que em fa recordar que al Barclays Center he complit un somni per segona vegada i multiplicat per 2. Sí, vaig anar al concert de Barbra Streisand, dos vegades!! (L)
11/10/12 i 13/10/12
Son la classe de bogeries que sols passen a New York. Coses indescriptibles que em faran recordar sempre que, per una setmana vaig ser com Frank Sinatra: "the king of the hill"

I'm a part of you New York

Are you ready, boots?

New York, New York! I want to be a part of it !

A 3 dies de creuar l'oceà en el que Jack i Rose es van declarar el seu amor, començe a posar-me nerviosa. Ens hem promés que disfrutarem estos dies abans d'anar-nos-en i que ens ho agafarem amb calma. Per això començe el cap de setmana  amb un concertet de Mi Sostingut, Senior, Aspencat i Sva-ters, i diumenge tradicionals paelles al parc. 

Per ara, la maleta mig enllestida, però amb canvis d'última hora. Ací la menda es pensava que se'n anava al Carib i s'ha fet una maleta mig d'estiu. Tot i que Nova York i Madrid es troben a la mateixa latitut, en la ciutat de Broadway fa un fret que te cagues. Res, demà a traure la roba d'hivern de l'armari. 

Una vegada allí, lo mateix, calma calma i no posar-nos nerviosos. Esperem no tindre cap tipus de problema amb el passaport, el ESTA, els bitlles d'avió... Després de que ens preguntaren si teníem gonorrea, sifilis i si havíem participat en algun genocidi durant el periode nazi en Alemania...Molt lògiques trospides les preguntetes. 

Ara, fa uns segons, despedida al pis. Xustein em mirava com si ja no ens anàrem a veure mai més. Per si et tanquen en un calabós quan et llançes a la Babs- em diu.

Manilux, vol que li duga M&M's. Encara m'he de fer la llista dels CD's que tinc per si entre en un Virgin, no repetir. Buufff, he de deixar espai a la maleta per a comprar mil coses. 

Seguirem informant a la tornada. Muntanyes de fotos i de coses que contar. 

START WALKIN

Taxi !!

Taxi! Taxi!...
Perdone, em pot portar amb el seu taxi per damunt la mar?
No, no vull anar a la lluna, ni tampoc a les estrelles. 
Tancat l'escriptori i perduda la clau, amb eixes històries ja no puc somiar.
La mar respira calma.

Desperte

Et pense i sabria descriure cada part del teu cos:
El refillol que tens a la dreta,
El cim del teu nas,
Els teus fins dits,
I la forma que tens de caminar.
Et pense i, de sobte, Desperte.
Tot s'esfuma.

  Ella sólo le pidió un sueño,
  y él le regaló una realidad  
  A partir de ese dia            
  lo perdió para siempre.     

22, Stoney End? No!

I was born from love
and my poor mother worked the mines

Really??  jajajaja  Publique aquesta entrada abans de les 12, però perquè tinc un plan. De vegades la gent no en te, i jo soc una d'elles, però hui és un dia especial i  el tinc.
Carlitos, el plan, està relacionat amb tu. D'ací no res compliràs els tan temuts 22 lemurs. Don't worry, i will be with you (L). Tu obri'm la porta.
El meu regal ja sas quin és: un meravellós viatge a Nova York amb la teua dona preferida. I no és Britney jojojo

Et dedique esta imatge que he fet ara per a tu. Perquè tu eres qui la va inspirar i tu eres el fan dels lemurs. I ells no podien faltar en este dia tan especial. So...

You know everything... Sempre podem estar en silenci... sobretot en l'avió de camí a New York ;)

I'm happiest when I'm myself, and I'm myself when I'm with you

FELICITATS AMORE !!

Ja sas, en la salut i en la borraxera, en el ron i en el vi, hasta que la Monica es retire. En nom de les dioses. Jean-Luc!

Nice, nice

"Els records haurien de ser bonics, 

Però allò què és dolorós per a recordar-ho, 

simplement ho decidim oblidar.

Per tant, és la risa allò que recordarem

Cada vegada que recordem,
tal com érem."

THE WAY WE WERE, una pel·lícula que m'inspira. He publicat varies voltes esta cançó al blog, però esque no em canse. No em puc cansar. La lletra és real. Cada paraula pren forma mentre és cantada.

 "Imatges disperses dels somriures que es queden enrere. Somriures que ens donarem mutuament."

S'estimen, sempre ho han fet i sempre ho farán. Els dos ho saben però les circumstàncies els impedixen estar junts. Hubble Gardinier i Katy Morosky ( Redford i Streisand) i un llarg etcètera de persones que viuen açò des que el ser humà existix. Pel·lícules de Hollywood.

 "Sis milions d'ànimes al món i de vegades sols necessitem una."

 " Serà que abans tot era més sencill o el temps ha reescrit cada línia?." 

Falten exactament 38 dies per al concert i estic que me'n puje per les parets. Hi ha moments en els que pense: quin cable se't va creuar? estàs boja?
Esta és una de les cançons que ha quedat confirmada per al dia del comeback, ja que recentment ha faltat Marvin Hamlisch, el compositor de la musica. No puc esperar al moment d'escoltar el piano i a Barbra taratejant el principi de la cançó.
11 d'octubre, ja et veig el pèl.

Cuando los capullos caen de la rama...

Las cosas que mueren jamás resucitan, 

las cosas que mueren no tornan jamás. 

¡Se quiebran los vasos y el vidrio que queda 

es polvo por siempre y por siempre será! 

Cuando los capullos caen de la rama 

dos veces seguidas no florecerán... 

¡Las flores tronchadas por el viento impío 

se agotan por siempre, por siempre jamás! 

¡Los días que fueron, los días perdidos, 

los días inertes ya no volverán! 

¡Qué tristes las horas que se desgranaron 

bajo el aletazo de la soledad! 

¡Qué tristes las sombras, las sombras nefastas, 

las sombras creadas por nuestra maldad! 

¡Oh, las cosas idas, las cosas marchitas, 

las cosas celestes que así se nos van! 

¡Corazón... silencia!... ¡Cúbrete de llagas!... 

-de llagas infectas- ¡cúbrete de mal!... 

¡Que todo el que llegue se muera al tocarte, 

corazón maldito que inquietas mi afán! 

¡Adiós para siempre mis dulzuras todas! 

¡Adiós mi alegría llena de bondad! 

¡Oh, las cosas muertas, las cosas marchitas, 

las cosas celestes que no vuelven más! ..

-Alfonsina Storni-

Only 3

"El amor es una catástrofe espléndida:
saber que te vas a estrellar contra una pared, 
y acelerar a pesar de todo:
correr en pos de tu propio desastre
con  una sonrisa en los labios;
esperar con curiosidad

el momento en que todo se va a ir al carajo.
El amor es la única decepción programada,
la única desgracia previsible 

que deseamos repetir".

-Frédéric Beigbeder- 

El amor dura tres años

Daenerys

"El cometa se burla de mis esperanzas -pensó al tiempo que alzaba los ojos hacia el lugar donde hendía el cielo-

 ¿Acaso he cruzado medio mundo y he visto nacer dragones solo para morir en este desierto de fuego?"

Jude

Seguint les instruccions obric la porta. Ningun cotxe a la porta, però un full embolicat amb un collaret i un mapa doblat als escalons.

 Reconec la lletra de seguida.

 De sobte, apareixes de darrere d'un arbre cridant el meu nom. Sense saber que dir ens abracem.

Soc un poc més feliç sabent que ja no estàs a un oceà de distància i que sols he d'agafar el cotxe per poder escoltar la teua veu.

Ja sas, la terreta, la nostra, ens demana que tornem :)

Tot l'estiu per a apretar-te ^^

El guanyador s'ho emporta tot

No vull parlar de les coses per les que hem passat. Em fan mal i ara son història. He jugat totes les meues cartes. I tu també.
 Res més a dir, cap as més que jugar. El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor es fa a un costat davant la victòria, eixe és el seu destí.
Vaig estar als teus braços, pensant que pertanyia a ells. Vaig construir un mur, una casa, pensant que allí podria ser forta. Que tonta vaig ser jugant seguint les regles.
Els Déus, amb la seua freda mentalitat han llançat els daus. I ací baix, algú perd a qui estima.
El guanyador s'ho emporta tot, el perdedor s'ha de fer a un costat.
És simple i clar, per què hauria de quixar-me?
Però dis-me, et besa ella com jo solia fer-ho?
Sents el mateix quan ella pronuncia el teu nom?
En algun racó dins de tu, saps que et trobe a faltar.
Els jutges decidiran que serà de mi. Els qui sols miren l'espectacle mai poden guanyar.
No vull continuar parlant si et posa trist. Sé que has vingut a fer les paus. Perdona si et fa sentir malament vore'm així... sense confiança en mi mateixa, però ja saps que el guanyador s'ho emporta tot. Tot.

El pes de la cultura

 A mi em passa, per què per a qualsevol altra persona no hauria de ser igual? Tot i que ho entenc, em resulta frustrant i m'enfada. Per què som així? Tan estúpids de vegades...

HOMES, Isabel-Clara Simó, El pes de la cultura

#See you soon

Ha arribat l'últim dia de curs, pis, Gandia... però fins a setembre, res de fer-se il·lusions, encara que conforme estan les coses val la pena ser estudiant per a sempre.
A l'estil de Martí i Pol, estic sentada al sofà mirant el mar i veig moltes veles que solquen l'horitzó. Son les barquetes de pescadors que remenen l'aigua al passar, en direcció  mar obert. Sí, son les 5 de la matinada i no vull anar a dormir. Hi ha silenci, però no estic sola, els grills em fan companyia i el reflex de les faroles en l'aigua fan que estiga relaxada. Medite. Al pròxim curs abandone el zulo, els dos metres quadrats on he estat dormint durant este curs, per  a traslladar-me a l'habitació del costat ( per fi podré tindre la porta de l'armari oberta al mateix temps que la porta de l'habitació!!!! ).
Encara que un curs és poc en una habitació, son molts records els que m'enduc d'ella. Quasi tots bons, però altres preferisc que es queden ahí, al zulo. -Tancant etapes-.
Ara dos mesets en caseta i d'ací  a no res, vuelta al cole. Que per cert, lo indignant que és esta universitat m'ho reserve per a un moment que estiga el sol fora.
#BonaNitGandia  Ja et trobe a faltar :)

"Un niño preguntó: “¿Qué es la hierba?”, mostrándoseme

con sus manos colmadas;

¿Qué podía responderle? Yo ignoro, como él, qué es la

hierba.

Supongo que debe ser la bandera de mi índole, urdida con

la verde sustancia de la esperanza."

W A L T  W H I T M A N

Hojas de Hierba

Rimpatxa Western

Estes xiques m'inspiren. Des de la primera
vegada que vaig escoltar esta cançó, sabia que eren boníssimes. 
QUE SE DESNUDE OTRA, és el títol del primer disc de The Mamzelles, conegudes per quedar segones en el concurs Sona9, de 2011. 
Ara estic d'examens i necessite algun moment per a desconnectar, i la millor forma és escoltar el cd d'estes cracks! 
Canten sobre les escenes de sexe en les que es corren a la vegada,  la involució de la generació Hanna Montana, els professors morbosos, el botox,  el teorema de Pitàgores, la homosexualitat... I tot això en anglès, castella i català...Un disc  completet i molt ben produït. Recomanable 100%.


Rimpatxa Western
No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tan forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora hacemos como que gritamos pero es mentira

Puedo hacerlo haciendo así

Les caminades vesprades d'estiu

He caminat pels teus carrers, València. He mirat d'una altra forma totes aquelles imatges que tenia repartides per la meua memòria. Per fi, tot ha cobrat sentit, i he pogut unir les teues voreres amb els meus records.
A destacar: el  pàrquing des del qual vaig veure la nit del foc i que mai hauria sabut localitzar al mapa (tot i estar prop de Blasco Ibáñez) i aquell  edifici amb una punta inmensa ( que m'explicares una nit mentre buscàvem un lloc per fer-nos cerveses), que també està prop de Blasco Ibáñez.

He caminat pels teus carrers, València. Sota el teu sol i m'he perdut.
La gent continua fent la seua vida, mentre jo continue buscant els punts inconexes. Milers d'ànimes al món, una en cada cantó, i jo he hagut de passar per el que més punta té.

Brooklyn, allà anem!!

"Dreams like everyone I had a few in my life
Who knew that this one would come true in my life"

Fa unes entrades vaig escriure: "La vida és un somni i els somnis, somnis son."
Hui em retracte d'aquelles paraules i afirme que: la vida és un somni i els somnis es fan realitat.

Des de fa uns anys es coneguda la meua obsessió per una veu que ha aconseguit capgirar el meu món.
M'acompanya durant les solitàries nits,
m'enten quan em dol el cor per amor i,
moltes vegades em salva dels pous negres que em vaig trobant pel camí.

En l'entrada anterior vaig parlar de fer bogeries i, per a bojos jo.
S'ho podeu imaginar: me'n vaig a Nova York.
 Ens en anem a Nova York @elgatodeholygolightly i jo.

És algo que porte esperant molt de temps i finalment ha sorgit la oportunitat.
 No la vaig a deixar escapar, ja he tingut prou pèrdues ultimament.
 Amb açò ja no me la jugue.

Brooklyn, allà anem!!
Aniré explicant com van els preparatius :)

"...Whatever happens this is true in my life
 When all the springs have come and gone
 Whatever doors I may go through in my life
 Whatever else that I may do in my life
 You'll always be the something new in my life
 From now on
 I know there always will be you in my life
 From now on"
-Barbra Streisand-

Back to Brooklyn

Inexplicable, invisible,
 sonor, els pèls de punta,
 les mans tranquiles, el somriure als llavis,
 ulls tancats, movent el peu.
És ella, està sonant des de fa molts anys.
 Continua sonant.
Torna a Brooklyn, on va nàixer.
 Un concert, potser siga l'últim.
Potser no la veuré mai en directe.
Potser faja alguna bogeria, si se'm permet.
No puc dormir per les nits.
Què faré?

AMIC e AMAT: Yentl

Es va sentir insegura i poc preparada, però va avançar cap al camí.

No esperava el que anava a trobar, però tot li va anar rodat.

Allí estava ell, amb la seua barba i els seus bucles obscurs com la nit.

Ella el va estimar de seguida,  la feia tremolar.
Però era impossible.

"No saps res sobre l'amor" li va dir ell, erròniament.

Ella havia renunciat a tot, per tal de poder passar unes hores al dia amb ell, 

enganyant així, a l'àngel blanc que l'esperava a casa.

Sentiments al descobert, ell es va retractar de la seua afirmació.

Però, qui veritablement no sabia res sobre l'amor, era ell mateix.

No va saber fer renúncia, ni arriscar.

Finalment, ella va marxar

#GoodNight Tree Hill

Es la historia más vieja del mundo. Un día tienes 17 años y estás planeando lo que serás algún dia, y de repente, sin hacer ruido, algún día es hoy. Y algún día es ayer. Y esta es tu vida.

Si tuvieras un amigo que supieras que nunca volverías a ver...¿Qué le dirías? Si pudieras hacer una última cosa para alguien a quién quieres ¿Cuál sería?. Dilo. Hazlo. No esperes. Nada dura para siempre.

Es divertido ver como nuestro pasado nos encuentra. Cómo la persona que solíamos ser nunca se pierde de la persona que somos. Los fallos y decepciones pasadas, incluso las victorias forman parte de nosotros, nos rondan como fantasmas o nos visitan como viejas amigos.

Los seres humanos son ambiciosos. Pasamos mucho tiempo queriendo, persiguiendo, deseando... Para la mayoría, eso está bien. La ambición está bien. Perseguir cosas con integridad está bien. Soñando... siempre que la persecución no impida olvidar lo que tenemos. La bondad que damos por sentado, las personas a las que damos por sentado, las vidas que damos por sentado... Mi vida es buena.

Pide un deseo y ponlo en tu corazón. Cualquier cosa que quieras, todo lo que quieras. ¿Lo tienes? Bien, ahora cree que se puede hacer realidad. Nunca sabes de dónde va a venir el próximo milagro. El próximo recuerdo, la próxima sonrisa. El próximo deseo hecho realidad. Pero si crees que está doblando la esquina y abres tu corazón y tu mente ante esa posibilidad, podrás conseguir lo que estabas deseando. El mundo está lleno de magia. Sólo tienes que creer en ella.
Así que pide un deseo. ¿Lo tienes? Bien. Ahora cree en ello. Cree en ello con todo tu corazón.

9x13 "One Tree Hill"

El signe dels temps

El sol entra en les cases
i les muntanyes s'obrin el cor.
Mentres les nostres vides passen
i no separen el riure del plor.
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.
El món encara pega voltes
i no s'asusta de lo que som
quan les cançons ja no ens somouen
i ens fan vergonya les emocions.
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps
I si no estàs sol, estàs amb qui no vols.
Què pobres som, que sempre ho volem tot
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.
La geografia, és el Signe dels Temps.
La publicitat, és el Signe dels Temps.

La soledat, és el Signe dels Temps.
La ignorància
La ingratitud
Plorar i no mamar, dormir i no follar
Enrecordar-te de lo que vols i oblidar-te de lo que tens

La por a l'amor, la por a les conseqüències de l'amor

La puta tecnologia, que mos separa i mos aliena

La extrema dreta, més extrema i més dreta que mai

La reducció de l'esquerra, algú ha vist l'esquerra?

La classe política, la pitjor classe de totes

Els putos borbons que follen com a conills

Però el pitjor de tot, què és lo pitjor de tot?

El càncer de la societat, la sida del segle XXI

Lo que agobia l'existència, lo que erosiona la dignitat

Lo que separa les parelles i engendra odi i aflicció

El puto mesenger

Jo no sé la gent quan ho entendrà:

que tots som immigrants.

Fa uns dies que m'he comprat un mòbil nou, d'estos moderns que son més grans que el primer Alcatel. Amb una pantalla de mirar i no tocar, que em fa llàstima i tot deixar-lo solt al bolso, per si es ratlla.

The cuestion is: Tindre aquest trasto nou m'ha recordat a la cançó de Senior i el Cor Brutal: El Signe dels Temps, en la que diu que el càncer de la societat és el puto mesenger.

Bé, crec que tal i com està el panorama de les noves tecnologies i xarxes socials, pensava que el nou càncer de la societat era el puto twitter. Et pots passar hores i hores piulant xorrades, llegint a altra gent o seguint les notícies que va escrivint Melderomer... Quan arriben les 12 de la nit és l'hora crítica: la gent comença a desvariar i les converses amb poc de trellat comencen a aflorar i, quan tornes a mirar el rellotge son les 3 de la matinada.

Les llargues hores front a la pantalla piulant, son les que em feien pensar que "el que agobia l'existència" era el xicotet l'estornell blau que et dona 140 caràcters per a expressar-te.

Però com dic, ho pensava, en passat. Ara he descobert que " la tecnologia que mos separa i mos aliena" no és el twitter sino el whatsapp. L'aplicació més cansina del món mundial. El primer dia de tindre el mòbil no parava de sonar, i jo, que encara no sabia molt be com funcionava em va agobiar l'existència. I això no és res: estar amb els amics i que tots estiguen cara la pantalla parlant per el whatsapp amb altres persones... es de ¿hola?

Enfi, aprendrem a conviure amb els signes dels temps i intentarem evitar que la tecnologia mos separe de les coses tan fascinants que ens te guardades el mon real .

La mida del sucre :)

INDIGNADA

Fins ací la nostra paciència. No podem quedar-nos a Gandia sense fer res, veient el que està passant a València. Ens sentim estafats i enganyats. No podem permetre que la policia repartisca mamporros a troxe i moxe a menors d'edat sols per estar defenent la seua educació i el seu futur. Què ells no tenen fills?? Com poden arribar a casa per la nit, besar als seus fills i tombar-se al llit i aconseguir dormir?Definitivament a València hem tornat als temps de Franco o què? Com des de el govern valencià s'està permetent açò sense cap dimissió??

Nosaltres no ens quedarem de braços creuats, hem de eixir tots al carrer, sino pensaran que així es fan les coses i que pegant 4 osties ens anem a acovardir... això fa temps que es va acabar. A quanta més gent tanquen o envien a l'hospital, més gent serem al carrer. Perquè açò no es forma de fer les coses.

Indignada i cap a la capi

FELIX DIES NATALIS, MARISA ^^

Tal dia como hoy regreso de mi retiro, no espiritual, para desearte un FELIZ CUMPLEAÑOS !
Con este frío no te recomiendo salir de casa, pero se puede disfrutar el dia leyendo un buen libro, viendo una peliculita o tocando el piano, no?

Te regalo este poema de Catulo que nos hiciste traducir en clase y con el que nos hicimos un lío con tantos besos ^^ Qué bonito es!

Disfruta del dia y espero que te regalen miles de besos!

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Vivamos, querida Lesbia, y amémonos,

y las habladurías de los viejos puritanos
nos importen todas un bledo.
Los soles pueden salir y ponerse;
nosotros, tan pronto acabe nuestra efímera vida,
tendremos que vivir una noche sin fin.
Dame mil besos, después cien,
luego otros mil, luego otros cien,
después hasta dos mil, después otra vez cien;
luego, cuando lleguemos a muchos miles,
perderemos la cuenta para ignorarla
y para que ningún malvado pueda dañarnos,
cuando se entere del total de nuestros besos.

Mirant el mar

Se despidió

un frío día de febrero y yo

partida en dos

no supe reaccionar ante el dolor.

Hasta siempre compañero.

Obscura i trista aquella nit.

Fent memòria un any més.