Fa vint anys que tinc vint anys

Well, well, well, hui m'he despertat amb vint anys al cos. Físicament tot igual, ni una arruga més, ni un granet... això sí, la meua ment m'ha fet saber només despertar que ja no n'éren 19, sino 20.
Normalment no m'agrada el dia del meu aniversari, pero ahir va ser un dia genial. Totes les mostres d'afecte, de la gent que se'n va enrecordar de mi, les paraules d'amor sencilles i tendres, els regalets, les cartetes de la bústia, els amics... mai havia estat tant contenta per complir vint anys.
Merci a tots!! :)


Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus... ( els de l'Olimp, clar)

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

HBD

16 d'abril. Volem TV3

Ahir els Països Catalans ens mobilitzarem a València per demanar que ens tornen les emisions de TV3. La manifestació per el 25 d'abril, va tindre molts subtítols: Sí a TV3, No a la corrupció, Camps dimissió, Llibertat d'expressió. Eixirem al carrer per demanar el que ens correspon: que ens deixen viure en pau i en llibertat. Tenim dret a decidir quina televisió volem veure. Tenim dret a decidir per nosaltres mateixos. Estem farts de polítics corruptes i incompetents.

La manifestació d’Acció Cultural reuneix 100.000 persones en València

Lluís Llach ha d’actuar des d’un camió perquè l’Ajuntament no permet la instal·lació d’un entarimat La Diputació de València tampoc no deixa la plaça de bous per a l’actuació de Llach La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

…

Cal destacar per tant l’ample suport polític, sindical i associatiu a la convocatòria d’Acció Cultural, i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l’extraordinària resposta ciutadana, que ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals.

acpv.net

Llunes pasades

"Ballaré en la teua boda. Siga en qui siga."
Cual pel.lícula de Disney.
Son les últimes paraules que recorde de la conversa.
Moltes llunes han passat. Aquella conversa s'ha esfumat.
Et trobe a faltar però, que he de fer?
Coses més rares mos han de pasar.

Alpha i Omega.

Macedònia

Què sería una macedònia sense maduixes?

Un dia sense sol.

Un bes sense llavis.

Streisand sense Brolin.

Coca sense Cola.

Gandia sense Andrés i Vicent.

El pol nord sense gel.

Un aniversari sense amics.

El You sense el Tube.

El clàsiques sense Marisa.

Lennon sense els Beatles.

Un teclat sense tecles.

Mirar però no veure.

Estimar però no sentir.

All you need sense strawberries.

Jude sense el seu somriure.

Antònia sense Font.

I per a tú?, que es una macedònia sense maduixes?

Silenci

De nit, la terra enmudeix.

Sols parlen els morts.

Viure serà una gran aventura

Puc confiar amb tu per sempre?

"Yo creo en ti"

Jude

Quan surtis per fer el viatge cap a ÍTACA, assegura' t de fer-ho ben acompanyat.
Que la companyia siga agradable i que compartisques amb ella un sentiment.
En trosset de camí que porte, he trobat la companyia i el sentiment idoni.
Quina felicitat. Quina alegria.
Encara que la vida no ens somriga, que ens importa? ens tenim, et tinc.
T'estime, t'estimu, t'estim.

El gran dictador

Realmente lo siento, pero no aspiro a ser emperador. Eso no es para mí. No pretendo regentar, ni conquistar nada de nada. Me gustaría ayudar en lo posible a cristianos y judíos, negros y blancos. Todos tenemos el deseo de ayudarnos mutuamente. La gente civilizada es así. Queremos vivir de nuestra dicha mutua...no de nuestra mutua desdicha. No queremos despreciarnos y odiarnos mutuamente.

En este mundo hay sitio para todos. Y la buena tierra es rica y puede garantizar la subsistencia de todos. El camino de la vida puede ser libre y magnífico, pero hemos perdido ese camino. La voracidad ha envenenado el alma de los hombres, ha rodeado el mundo con un círculo de odio y nos ha hecho entrar marcando el paso de la oca en la miseria y en la sangre. Hemos mejorado la velocidad pero somos esclavos de ella. La mecanización que trae consigo la abundancia nos ha alejado del deseo. Nuestra ciencia nos ha vuelto cínicos. Nuestra inteligencia duros y brutales. Pensamos en exceso y no sentimos bastante. Tenemos más necesidad de espíritu humanitario que de mecanización.

Necesitamos más la amabilidad y la cortesía que la inteligencia. Sin estas cualidades la vida solo puede ser violenta y todo estará perdido. La aviación y la radio nos han acercado los unos a los otros. La naturaleza misma de estos inventos requería la bondad del hombre y reclamaba una fraternidad universal para la unión de todos.

En este momento mi voz llega a miles de seres esparcidos por el mundo. A aquellos que puedan comprenderle les digo: no desesperéis, la desgracia que ha caído sobre nosotros no es más que el resultado de un apetito feroz, de la amargura de unos hombres que temen el camino del progreso humano. El odio de los hombres pasará y los dictadores perecerán, y el poder que han usurpado al pueblo volverá al pueblo. ¡Y mientras existan hombres que sepan morir, la libertad no podrá perecer! Soldados, no os entreguéis a esos brutos...hombres que os desprecian y os tratan como esclavos, hombres que regimientan vuestras vidas, imponen vuestros actos, vuestros pensamientos y vuestros sentimientos; que os amaestran, os hacen ayunar, os tratan como ganado y ¡os utilizan como carne de cañón!.No os pongáis en manos de esos hombres contra natura, de esos hombres-máquina con corazones de máquina. ¡Vosotros no sois máquinas!¡Vosotros no sois ganado!¡Vosotros sois hombres!¡Vosotros lleváis el amor de la humanidad en vuestros corazones! No odiéis. Sólo los que no son amados odian. Los que no son amados y los anormales....Soldados, ¡no combatáis por la esclavitud! Combatid por la libertad. En el capítulo 17 del evangelio según San Lucas está escrito: "El reino de Dios está en el hombre mismo". No en un solo hombre, ni en un grupo de hombres, ¡en todos los hombres! Y ¡vosotros! Vosotros, el pueblo tenéis el poder para crear máquinas. El poder para crear la felicidad.

Vosotros el pueblo tenéis el poder para crear esa vida libre y espléndida...para hacer de esa vida una radiante aventura. Entonces, en nombre de la democracia, utilicemos ese poder...¡unámonos todos! Luchemos por un nuevo mundo, un mundo limpio que ofrezca a todos la posibilidad de trabajar, que de a la juventud un porvenir y resguarde a los ancianos de la necesidad, prometiendo estas cosas gente ambiciosa se ha hecho con el poder, pero ¡han mentido! No han mantenido sus promesas, ¡ni las mantendrán jamás! Los dictadores se han liberado pero han domesticado al pueblo. Combatamos ahora para que se cumpla esa promesa. Combatamos por un mundo equilibrado...un mundo de ciencia en el que el Progreso lleve a todos a la felicidad. ¡Soldados! en nombre de la democracia, ¡unámonos!

Charlie Chaplin, El Gran Dictador, 1940

Futur en venda

Si la llengua és la joguina
predilecta del govern
si l'horta es troba en mans
dels especuladors
si el valor de la vivenda
no sembla estancar-se mai
si l'atur és implacable
i el teu sou escàs
si censuren la cultura
manipulen els mitjans
si condemnen al silenci
tota oposició

Està en la teua mà salvar el teu futur
canviar la realitat que ens envolta
no tornem a claudicar
no volem comprar més fum
ara toca prendre part i dir la nostra.

Si la porta està tancada
per a qui no té papers
si els records de la postguerra
semblen tan recents
si s'engreixen les butxaques
a costa del teu esforç
si entrebanquen el treball
dels nostres professors
si censuren la cultura
manipulen els mitjans
si condemnen al silenci
tota oposició

Està en la teua mà salvar el teu futur
canviar la realitat que ens envolta
no tornem a claudicar
no volem comprar més fum
ara toca prendre part i dir la nostra.

Pau Alabajos. Futur en venda.

Al Calaix

Al meu calaix hi ha una fada tancada en clau. No l'alliberaré. Potser s'escaparà.
No cal que diga que crec en les fades. Perquè crec, i ella ho sap.
Viu sola. Les seues companyes Fortuna i Bastet han mort.
Ella es l'última que em queda.
Si s'escapa estic perduda.

Fue mi nacer conspiración divina,
Maléfico castigo, designado
Contra los hombres, por un cielo airado
Que en todo se entremete y determina.

Un estuche labrado en plata fina
Se me dio a mantener siempre cerrado;
Mas mi espíritu estaba dominado
De esa curiosidad que nos fascina.

No pude resistir tanto misterio,
Y al abrirle, escaparon con estruendo
Todos los males en furiosa danza.

Hice de un Paraíso un cementerio;
Pero vi que en el fondo, sonriendo,
Al menos me quedaba la esperanza.

Felix Dies Natalis, Marisa!

¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!
Áyax era más fuerte que Diomedes,
Héctor, más fuerte que Ayax,
y Aquiles el más fuerte; porque era
el más fuerte…¡Inocencias de la infancia!
¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!

Antonio Machado.

Cuando yo era niña no soñaba con los héroes de la Ilíada, porque no sabía lo que era,
pero ahora ya sueño con Helena y Paris, con Atenea, Hermes...

De pequeña aprendí normas de conducta, matemáticas, lengua; escuché hablar de un tal Dios,
del cielo y del infierno, de Eva... pero nadie me contó quién era la diosa de la sabiduría, el barquero, Pandora,
o lo que era el Tártaro.

Memoricé la teoría del Big Band, pero no la Teogonía de Hesíodo.
De mayor entendí que había algo más. Que no todo se reducía a lo establecido.
Apareció el monte Olimpo y toda su historia ante mis narices. Con sus dioses, héroes, musas, monstruos...
Una cultura nueva por descubrir.
En ese momento el curso de mi destino cambió. Tenía que saber más. Conocer los entresijos de las historias que nunca me habían contado. Me faltaba algo.
Y lo encontré. Lo encontré en una clase llena de amigas. Dónde éramos nosotras y los antiguos.
El caos se convirtió en orden y diversión. Tú, Atenea, nos contábas maravillosas historias de amor, de odio, de guerra, de traición... con tanto entusiasmo y pasión que el mismísimo Aquiles se apareció para poder escuhar los cantares de sus gestas, cual Peter Pan sentado en la ventana de Wendy.

Hoy te escribo estas palabras en tu Dies Natalis, para desearte que pases un feliz día y que te rodees de la gente que más te quiere.

¡Muchas Felicidades!

Mi regalo, una canción que conocí gracias a mi compi de piso. Espero que te guste:

Condenada por los dioses
sin su linda voz,
Eco se esconde en la cueva con su dolor.
El corazón mudo sólo puede repetir
las últimas sílabas que acaba de oír.
Narciso es soberbio,
¡Por Dios, qué guapo es!
Las ninfas se ofrecen ante su desinterés.
Pasea en el bosque su melancolía.
Nada es suficiente, su alma está vacía.
Eco de lejos le espía y suspira: ¡Amor!
Cómo confesarlo sin su propia voz.
Un claro del bosque se abre para los dos
La cálida tarde presiente lo peor

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Narciso recibe castigo por ser tan cruel.
El agua nunca fue tan clara, ni tanta la sed.
Al ver su reflejo por fin descubrió el amor,
Ahogado en sí mismo se convierte en flor.
Eco de pena y locura se consumió,
Sólo quedó resonando sin fin
Su linda voz.

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Ahora tú dime:
¿Qué demonios hago yo aquí?
¿Soy sólo tu espejo o me ves a mí?
¿Se me consiente algo más que repetir cada palabra que deseas oír?
Tocas el agua, se tiende la nariz
La imagen es vana, el llanto no tiene fin.

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Contigo haré lo que quiera
Lo que quieras… Lo que quieras…
¿No ves qué triste es mi vida?
Es mi vida… Es mi vida…
Tú cargarás con mi pena
Con mi pena… Con mi pena…

¿Quién eres tú, niña loca?
Niña loca… Niña loca…
Muero antes que darte un beso
Darte un beso… Darte un beso…
Quiero estar solo en el río
En el río… en el río…
¿No pensarás que te quiero?
Te quiero… Te quiero…
Te quiero… Te quiero…

Cristina Rosenvinge. Canción del Eco.

http://vmontoli.wordpress.com/2011/01/31/christina-rosenvinge-cancion-del-eco-nina-loca-mitologia-y-poesia-eco-y-narciso/

"Son tiempos dificiles para los soñadores"

Amanèixer gris. La meua alma està trista, sola i cansada.

Ni el somriure, ni la revolta em faig goig ara.

Els somnis s'esfumen i la vida em dona penes.

Temps complicats per a la que suscriu.

Un pensament alegre

Hui, un pensament alegre per totes les persones que portem al cor
i sobretot un, per a les que ja no estan.

Ens veiem a l'illa.

Tanieta, felicitats!! Un besoot

La revolució se m'ha menjat

La revolució se m'ha menjat.

El cel era massa gran com per a conformar-me amb un trosset,

però, ara, no es que siga gran es que és enorme.

Quan es vullga fer una revolució, no em telefoneu a mí.

Albergina Farcida

Dins de l'espiral

-dret, historia, producció,

guió, organització d'empreses,

musica, dret, historia, producció,

guió, organització d'empreses,

musica....-

he trobat temps per a cuinar. No cuinar desitjos ni somnis, sino una albergina farcida. Quin plaer el de la cuina, quin plaer poder cuinar!

(ja ho diu Anna Roig).

El que siga menys estudiar.

Per cert, algú més odia Bolonya tant com jo??

Caminar

Mis labios son rojos para morder y saborear con intensidad todo lo que vivo y mis pies son verdes pues mi punto de apoyo es la esperanza sin la que no podría caminar ni avanzar.

H.M.V

Nadal, xé això pa qué?

Un altre any ja està ací el Nadal, be, ja fa dos mesos!
Dos mesos donant la tabarra amb les nadales, les compres, les llums... xè, pa que tant?!
Bombardejos d'anuncis. Anuncis, anuncis i més anuncis: joguets, colònies, cotxes, roba...
I cada any el mateix: a comprar regals, consumir i a sopar i/o dinar amb la família... Bones cares, hipocresia, falsetat, aguantar als fanfarrons, les preguntes, atiborrarse de gambes... Tots pensem el mateix, a ningú li agrada tindre que fer aquest paripé, pero totes les famílies, any rere any, quan arriba el Nadal tots de gala i amb bona cara. "...con sonrisas de cordialidad nos pretenden embaucar..." (ska-p).

N'estic farta! Però, qué puc fer jo? només sóc una simple persona, al·lienada i encantada amb les magnífiques llums del corte ingles i l'anunci de freixenet.
Doncs, un altre any, LO MISMO DE SIEMPRE!
Fins l'any que ve!

Ens veiem a l'illa

El camí de la vida, de vegades curt, de vegades llarg.

No es que el camí s'acabe, som nosaltres els que ens aturem.

El nostre cos ja no dona per a més i es nega a continuar.

A ell no l'importa res: ni possesions, ni amor, ni amistat...

Tots els cossos son iguals: Revels i despreocupats.
Amb dada límit.

Realitzen el recorregut i quan ja no poden més s'arretiren.

Amb la importència que dona veure com un caminant s'atura

en el seu viatge, recorde aquesta cançó que cantava de menuda

a l'escola. Sempre m'ha encantat i hui és un bon dia per a recordarla.

El meu avi tenia un cucut de paret
que tocava les hores molt bé.
A les tres, a les quatre, a les cinc i a les sis,
i les mitjes tocava també.
Però un dia el cucut de tan vell es va trencar
i el meu avi no el va poder arreglar.
Per molts anys cucut vell, cucut vell el va cuidar,
però un dia el cucut es va aturar.

Ens veiem a l'illa!

Dolces nits de somnis curts

He pensat que o deixe de pensar o m'explotarà el cap.

I ara, què?

Plou, és aborrit.

Harry Potter està arribant al final de l'aventura.

El mal d'esquena disminueix.

Vertigo de Hitchcock m'espera.

L'odi cap al nadal augmenta.

S'acaben els dies.

Scrooge ha devorat un pa i els meus cacaus.

Indiferencia davant el món.

I ara, què?

recorda oblidar

Abans dormía abraçada a un peluix.

Vaig pensar:

"Per a que seguir aferrada al passat?"

I ara, sols em protegeixen durant les fredes nits

el nordic i els llençols.

Prometeu ha tornat el foc

En la oscuritat hi ha una llum en la casa de Frankenstein. Els meus ulls no la poden veure. Serà que m'he encegat? O serà que aquesta nit Prometeu ha tornat el foc a Zeus? Segurament serà que algún manasses ha reobert la caixa de Pandora i l'esperança s'ha esfumat. El meu Tyler Durden es passeja per ahí com si res. Ningú el para. Fa de les seues sense miraments. Pensant-ho be, des de quan tinc un Tyler Durden? Bé, el protagonista no s'en adona de la seua doble personalitat fins al final de la pel·lícula, però a mi m'agradaria descobrir-ho abans... per poder canviar i eixes coses.

L'elèctrica ha tallat la llum a la casa de la creació, per no pagar les factures però, quines factures, si Frankenstein utilitza ciris?

Solidaritat amb el poble saharauí

Ara més que mai, solidaritat amb el poble saharauí.
Per l'autodeterminació del Sàhara i per a condemnar el que està passant últimament a l'Aaiún, tots a la manifestació en Madrit el dissabte 13 de novembre.
El 6 de novembre es compliren 35 anys que l'exèrcit marroquí ocupa el Sàhara Occidental.

Per la dignitat, la igualtat i la llibertat de les persones

Sàhara Lliure!!

Projecció Semifinalistes Inquiet 2010

El pròxim dijous 18 de novembre es projectaràn a València els curts semifinalistes de L'inquiet, a corre-cuita 2010.

'Tard o d'hora' ha estat a l'altura i allà que anem tots!

DIJOUS, 18 DE NOVEMBRE, A LES 7:30h EN LA SALA SGAE DE VALÈNCIA. Després concert dels amics de les arts!!

Espere vorevos a tots allí, però per a qui no puga vindre, em compromet a ensenyar-li el curt personalment. De mi puño y letra. xD

L'olimp es queda sense deesa per uns dies

Com tots sabeu, i si no us eu enterat per mi es que ens hem vist poc ultimament, la deesa Streisand ha abandonat per un temps la ambrosía i ha baixat del l'Olimp per viatjar a Madrit. Es preguntareu que faig jo actualitzant el blog en compte d'estar perseguint-la... jo també m'ho pregunte des de que sé que Barbra està en Espanya. Gràcies a la premsa, (notese mi tono sarcástico) m'he enterat massa tard i el matrimoni Brolin-Streisand-Samantha- (xD) ha abandonat Spain, després de passejar-se per Toledo, on Babs buscava alguna informació sobre els seus origens jueus.

Cawen la leche!

Informació:

- S'han allojtat a l'hotel Ritz ( que volieu, que dormiren en la pensión Loli, o que? jajaja )

-Com sempre, viatjaven amb Sammy ( Samantha), la perreta de la Babs i la seua cuidaora (sí, la gosa te una cuidaora personal... a la que també vaig veure a San Sebastián)

-Han anat al Prado, al Thyssen, al Palau Real...

I res, espere que lo pròxim que visiten siga València, perquè vamosss la Babs me te marejaeta... que si San Sebastián, que si Barcelona, que si Madrit.... ja està bé! a València cullons!

No tinc títol per a questa entrada :)

PD (pre dada): Jo tenía una idea de com anava a ser aquesta entrada, i l'he començada, però després la cosa s'ha anat embolicant i no se jo... coses que volia dir, no les he dit i coses que no tenia pensades dir, ahñi están... agarreu-ho com pugau. " Aspallet i en bona lletra" hahah

Res emocionant m'ha passat ultimament. Res que valga la pena contar. Ni fu, ni fa. O, tal vegada si?
No porte una vida de viatges, soparots, festes... No tinc un cotxe propi, ni una casa al meu nom, ni treballe... Ni soc una 'lumbreras' en els estudis, ni crec que puga dir que algo se'm done bé, com per a diferenciar-me dels demés... Hui per hui encara no toque cap instrument, ni tinc un gos, ni m'ha tocat el gordo... Per això pense que res emocionant m'ha passat ultimament. Bé, res que valga la pena contar i que tinga un mínim d'interés. L'únic que puc contar interessant és que hem acabat de fer un curt en 15 dies; que demà celebrem un aniversari i Halloween, que hui hem anat de sopar a Llíria a casa d'un amic, que anit vàrem estar veient Glee i xarrant fins les 3 del matí...
Podrieu pensar que aquestes coses son simples, sense cap importància. Pensem que el temps que passem amb els amics és com per obligació, perque tenim uns amics i els hem de mantindre, però que passa quan tot això supera els límits i l'amistat es converteix en molt més que simplement passar l'estona junts?
L'altre dia, anant en cotxe, una amiga i jo no teniem cap tema de conversa. Anàvem les dos en silenci. Extrany, veritat? Potser, però no eren necessaries les paraules. L'amistat i el temps que hem compartit fan que eixos silencis, que en altres ocasions son incòmodes, siguen una part important de les relacions.
Res emocionant m'ha passat ultimament... mentida! No seré la millor persona del món, ni tindré els amics més perfectes, però em senc afortunada de tindre'ls (encara que no tinga un gos, ni un cotxe...) i cada minut, segon, hora que passe amb ells és merescut de ser recordat i perquè no, contat!

Quan les paraules sobren, sempre podem estar en silenci.

Una series de catastroficas desdichas

Per fi hem acabat el rodatge!!! weeeeeee
Després de varios contratemps i putaes, perque vamos... Tota la culpa la te la lluna en tauro.
Dijous per la nit, mentre estem rodant uns plànols en un cotxe, deixem una bossa de material de so al costat d'un contenidor del fem. Mentre estem gravant, sentim una veu:
- La motxilla de Juanma!!!
I en això que mirem on l'havíem deixada i estava el camió de la basura acabant de buidar el fem d'un contenedor. Preguntem als homes i ens començen a cridar, que ixe no era lloc de deixar les coses... i ràpidament desaparegueren, sense practicament poder buscar una solució junts.
DESASTRE! Calia averiguar ràpidament que hi havia dins la bossa. Afortunadament sols uns cables, i unes instruccions. Cal dir, que Juanma, és un professor que ens ha deixat material personal d'ell amb tota la confiança del món. Que redesgraciats que som!!

I per a més casualitats de la vida, Andrés (l'astròleg) ens informa a mí i a Vicent, que la lluna estaría en tauro el divendres ( osiga hui)... Vicent i jo som tauro, cabuts, maniatics, detallistes... DESASTRE TOTAL! A Vicent se li ha mort el portàtil Mac, i este matí el mòvil no li s'engegava!
Hem carregat el cotxe de maletes i de trastos per a anar-nos'en cap a Picassent, al arrancar, i baixar un bordillo amb 4 tios al cotxe, els baixos de darrere m'han tocat contra el pis... no e volgut mirar que li ha pssat al cotxe... (preferisc no fer-ho) i a mes a mes se m'ha trencat una foto ( important): LLUNA EN TAURO, hem repetit tots durant tot el dia.

Abans de pujar al cotxe ens toca la del metro de València i ens diu que abans de autoritzar-nos la jefa vol que li enviem el guió per tal de comprovar que no perjudiquem la imattge del metro... flipant, osiga li enviem la solicitud de permís la setmana pasada, ens envia un esborrany de la llicència per a poder gravar i el mateix dia que em de gravar-ho tot, ens telefona amb això... va per favor!!
Al final ens ha retelefonat confirmant que podíem gravar.... menos mal.

Ens hem alçat a les 10, ens hem posat apunt, fet els entrepans per a tot el día, hem ixit cap a Picassent, però abans em pujat al pis a deixar totes les maletes que havíem pujat al cotxe, per tal de mantindre els meus baixos del cotxe...

El dia en Picassent perfecte, excepte que una de les actrius s'ha possat malíssima, però s'ha recuperat després d'un hibuprofeno i una migdiada al cotxe. LLUNA EN TAURO.

Cap a València a les 6 i pico 7... ATASCO EN LA NACIONAL, flipant, pa morir-se!
Sopar corrents després de moments de confusió i de pèrdua a l'hora d'aparcar cotxes...
Per fi al metro, (22.00h) en una hora hem rodat una barbaritat de plànols, entre canvis de tarjetes de memòria i la gent que ens mirava flipats....

...i ja a casa, amb tot el curt rodat i "exhaustos y fracasados" ( que diu mon pare).

Sols queda montar.... `Pròximament a les millors sales xD Me'n vaig a dormirrrr!! (ah i demà dinar amb Amado)

LLUNA EN TAURO!

FELIX DIES NATALIS HAÏSSA

Hey Jude, hui fa 19 anys que vas arribar al món, i segur que ho feres amb un cd dels Beatles baix d'un braç i amb un llibre baix de l'altre.

MOLTES FELICITATS!!!

Jo me'n vaig als camps de maduixes, vens amb mi??

Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Living is easy with eyes closed
Misunderstanding all you see
It's getting hard to be someone
But it all works out
It doesn't matter much to me
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
No one I think is in my tree
I mean it must be high or low
That is you can't you know tune in
But it's all right
That is I think it's not too bad
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever
Always, no sometimes, I think it's me
But you know I know when it's a dream
I think I know I mean a "Yes"
But it's all wrong
That is I think I disagree
Let me take you down
'cos I'm going to Strawberry Fields
Nothing is real
And nothing to get hungabout
Strawberry Fields forever

Pròxim destí... Inqiuet 2010

Un grupet d'amics em decidit participar en el INQUIET 2010, un festival de cinema en valencià.

Tenim fins al dia 29 per a entregar un curt de màxim 15 minuts, i que porte com a lema : Pròxim destí...

La setmana passada asistirem a Picassent on s'entregàven les bases del concurs i on ens digueren quin anava a ser el tema per a enguany. I res, ens posàrem mans a l'obra per crear el meravellós guió que ens ha quedat.

Ens esperen uns dies de poc descans i relax, però estem tots molt motivats i il.lusionats per tirar el projecte endavant.

Hui em gravat alguna escena. Brutal!

Demà a rodar en Picassent, per la nit. Que freeeeeet!!!

En aquest link està la pàgina de l'inquiet. Hi ha un video de la presentació del lema en el que ixim nosaltres. weeee

http://www.inquiet.org/